Mercè Ibarz

La colorida aventura vital y creativa de una escritora nómada, misteriosa y refulgente.   La obra de Mercè Rodoreda, central en la literatura catalana moderna y no menos incisiva en la literatur

Vint-i-cinc anys despres de la publicació deáLa terra retirada iLa palmera de blat,áMerce Ibarz tanca el Tríptic de la terra, l’obra de tota una vida, amb Labor inacabada. Tres joies amb les quals l’

Merce Ibarz connecta amb la llibertat expressiva actualLa memoria te forma de conte. Amb el títol d'una cançó de Nirvana,áMerce Ibarz brinda a Vine com estàs histories teixides pel record. La guerra

La vida de Merce Rodoreda (1908-1983) recorre la historia del segle xx. Fins a la desfeta del 1939 i durant la transició en els anys setanta, s'emmarca en el context immediat de Catalunya; pero durant mes de tres decades d'exili, cabdals en la maduresa personal i en la plenitud creativa de l'autora, s'insereix en el context mes ampli de l'Europa de la segona guerra mundial i de la llarga postguerra.L'obra de la gran escriptora que Catalunya ha donat a la literatura universal no es pot entendre de debo sense tenir present aquest fet. Es el fil conductor de Rodoreda: Exili i desig. Merce Ibarz ens hi ofereix un retrat precis de la complexa figura de l'autora i, alhora, una invitacio a llegir-ne l'obra a fons.

Audiolibro.

“Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys m’agradava sobretot la carretera de dalt.”En aquest llibre fora del comú se’ns hi descriu la transformació de Saidí

Tierra sin pan (1933) es un clásico: en la obra de Buñuel, en el cine documental, en la historia del cine y, como tal clásico, un film que mantiene viva su fuerza. El primero de Buñuel rodado íntegramente en España, su unica incursion documental y la obra que afina su moral del cine. Seria tambien la antesala de un periodo de largo silencio creativo en el exilio, roto por fin en el Mexico de Los olvidados (1950), obra no sin relacion con Tierra sin pan. Film prohibido, censurado e inquietante, algunos de sus aspectos centrales de realizacion y montaje eran poco conocidos. Su equipo fue un grupo multidisciplinar de actitudes y corazones. Un film que bien puede llamarse anarcosurrealista. Su manera de afrontar lo real conforma uno de los momentos de Buñuel mas fructiferos, el que con los años tal vez le ayudaria mas a redondear el conjunto de su obra. Pieza conclusiva de la trilogia surrealista de preguerra junto a Un perro andaluz (1929) y La edad de oro (1930), Tierra sin pan es un ensayo cinematografico sumamente construido y elaborado. Un film sobre Las Hurdes, las transformaciones sociales y la revolucion en España en los años treinta que sigue planteando hoy al espectador como relacionarse con la miseria filmada, en cine y en television.

Inteligencia, sensibilidad y claridad expositiva en un libro exquisito.Profesora de arte y cronista de exposiciones durante años, los puntos de vista de Mercè Ibarz sobre cuestiones artísticas son si

El llibre és una revisió de la història i del periodisme, del seu valor ètic, i una pregunta amb respostes fragmentades sobre quina història i quin periodisme pot redimir del silenci les veus que no han de ser oblidades. Canvi i permanència, terra perduda i terra retrobada, història i realitat, vida i mort, no es resolen en La palmera de blat en una fusió de contraris, sinó que acceptar-los en tensió és al capdavall l'única veritat que li queda a Irene abans d'haver-se de posar la "careta professional" i seguir filmant la guerra.

Mercè Rodoreda Mercè Ibarz Ibarz En Mercè Rodoreda (1908-1983) vida y obra son una aventura vital y creativa en que historia, amor, guerra y exilio son caminos ambiguos y fértiles. La plaza del Diama

El film Tierra sin pan, rodado en Las Hurdes en 1933, es la pieza conclusiva de la trilogía buñueliana de preguerra, junto con Un perro andaluz y La edad de oro, y la antesala de un período de silencio filmico que no se rompera hasta 1950, ya en Mejico. P

Merce Ibarz es una de les veus mes destacades de la narrativa catalana actualLa fotografa Valentina Morera te gent a sopar. Una trucada del Rat, un incomode espectre dels anys setanta, esdevingut un politicastre que entra i surt dels jutjats per corrupcio, ha fet que ressorgissin moltes coses. I avui Valentina el rebra a casa, amb altres vells amics amb qui tambe fa temps que s'han deixat de veure. Hi seran la preciosa fugitiva basca, la burocrata autonomica, el dibuixant acid i famos. Els fantasmes protectors de la llar de Valentina, Fluxus i la senyora Cogito, preparen el terreny. No parlis de mi quan me'n vagi explica aquesta historia, pero es molt mes que aquesta historia: una novel·la ironica i colpidora, que s'estructura en variacions i fugues, i en que la veu narradora es va fent plural, acompanyada de cançons, mentre trena passat i present.a

La obra de la vida de Mercè Ibarz, traducida al castellano: tres joyas en las que la autora explora, con gran libertad expresiva, las fronteras entre géneros literarios, paisajes y generaciones.Cuand

.

Cuando en 1993 Merce Ibarz publicó La tierra retirada, abrió un camino que no ha dejado de dar frutos para la narrativa en catalán. "Crónica autobiográfica y de un país", en palabras de Joan Triadú, "testimonio impagable", en ella Ibarz evocaba los cambios sociales, economicos y paisajisticos que la gestion de las tierras activas de cultivo puede traer a un territorio: en este caso, su pueblo natal, Saidi, en la Franja. El libro se convirtio rapidamente en "un clasico indiscutible de la literatura catalana del ultimo cuarto del siglo XX", como dijo el critico Julia Guillamon. Al cabo de dos años Ibarz escribio la version novelada, La palmera de trigo, protagonizada por una joven periodista que vuelve tres dias al pueblo para asistir al funeral de su abuelo centenario. Es una novela de una belleza rara, llena de imagenes imborrables, en la que, como quien sigue un juego de pistas (a veces muy tangibles, a veces solo intuidas o soñadas), la protagonista reanima la memoria de su rincon de mundo, de sus vivos y de sus muertos.Mas de veinticinco años despues, Merce Ibarz retomo el ciclo en Labor inacabada para dar forma a este Triptico de la tierra. Otra vez en el registro de la cronica en primera persona, con fragmentos de ensayo foto

Primer volum de la nova col·lecció Mirades, de l'Editorial Barcino. Autors catalans contemporanis vius de prestigi, s'encaren a la tradició (catalana, occidental) des de la seva mirada, i hi dialoguen, la reivindiquen, la reinterpeten o fins i tot, la reescriuen adreçant-se directament al lector d'avui.Amb Rodoreda és un mapa, Mercè Ibarz, fa un itenerari per la seva memòria personal , cultural i col·lectiva. A partir de la lectura de les obres de Rodoreda, Ibarz desplega «set tombs per la imaginació lectora i pels revolts de l'ofici d'escriure» i escriu una autèntica memòria d'aprenentatges en què tant ens parla de Calvino, de Natalia Ginzburg, d'Anna Muria; de la Barcelona dels anys 20; de Led Zeppelin; d'un viatge a París; del retorn dels exiliats; de la tragèdia de la guerra; de les mirades que van (i han) de suportar les dones creadores (i les dones en general)…En definitiva, ens demostra com una autora com Rodoreda, una de les grans escriptores del segle XX europeu, vista amb els ulls d'una altra de les grans autores catalanes contemporanies, esdevé un autèntic mapa des del que interpretar el món, la vida i la cultura.Un llibre breu, dividit en 7 capítols, il·lustrat amb una vintena d'obres d'art a tot color, escollides expressament per l'autora per il·lustrar el text, que es llegeix d'una glopada i que es rellegeix lentament i amb plaer.

Ibarz aborda en aquests "Contes urbans" la inestabilitat i la fragilitat que provoquen la pèrdua dels amics, la malaltia o la mort i els canvis en el món laboral enmig d’una ciutat en metamorfosi per