Mercè Rodoreda, página 3 de 9

NUEVO FORMATO DE BOLSILLO: Acaso la mejor novela catalana del siglo, esta fue publicada en 1966 y profusamente traducida y reeditada. En ella, la sencilla historia de una mujer se carga de una profunda significacion al condensar la evocacion de toda una forma de vida que agoniza.

Barcelona, early 1930s: Natalia, a pretty shop-girl from the working-class quarter of Gracia, is hesitant when a stranger asks her to dance at the fiesta in Diamond Square. But Joe is charming and forceful, and she takes his hand. They marry and soon have two children; for Natalia it is an awakening, both good and bad.

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el més fascinador i punyent del món literari de l'autora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de maduresa al costat d'altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d'una força lírica extraordinària que abasta, en les seves dues parts, tot l'arc de la plenitud creativa rodorediana.

Un viejo jardinero observa durante seis veranos la vida de una familia rica en una torre junto al mar. Las fiestas se suceden, los amigos excéntricos desfilan, la belleza del jardín parece que les ofrezca el paraiso en la tierra. Pero bajo la alegria empollan realidades que no respetan nada, ni ricos ni pobres, ni señores ni criados: el fracaso del amor y la crudeza del instinto de supervivencia. Autora Catalana

Les grans actrius de l'escena catalana llegeixen/interpreten contes de Mercè Rodoreda

A principis dels anys noranta, el director de cinema Agustí Villaronga va intentar rodar una adaptació de la darrera novel·la de Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. El mateix Villaronga va fer-ne el guió i es va dur a terme un llarg treball de producció sota la direcció de Teresa Enrich: localitzacions per valls, muntanyes i rius de les rodalies de Sort (Noguera Pallaresa), l?storyboard, una acurada documentació per fer el vestuari, decorats i atrezzo, fins i tot es va donar a conèixer un repartiment que aniria encapçalat per Victoria Abril i Casto Sendra ?Cassen? i també comptaria amb José Sazatornil ?Saza?, Xesc Forteza, Rafael Anglada, David Sust i Gunther Meisner (protagonistas els dos últims de Tras el cristal) a més de personatges marginals com disminuïts psíquics i esguerrats... Els problemes de finançament van fer fracassar el projecte. Ara, vint anys després, i com un dels darrers actes per celebrar el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, fins el 3 de maig es pot visitar a La Virreina Centre de la imatge una exposició que mostra part d?aquell treball preparatiu.

Un total de veinte textos que proponen, en su mayoría, lecturas de obras o facetas concretas de Merce Rodoreda: los títulos principales de la autora, temas y personajes y alguna aproximación biográfica personal. Reune la decena de conferencias que constituyeron el ciclo organizado conjuntamente entre la Institucio de les Lletres Catalanes y la Fundacio Merce Rodoreda para conmemorar el centenario del nacimiento de la escritora. Incorpora tambien otras conferencias promovidas por otras entidades durante el Año Rodoreda.

Recull de contes que presenten els estats d ' anim d ' un seguit de personatges que reprodueixen elements de la psicologia humana. Histories sobre el pas del temps, la perdua de la joventut, la soledat, la felicitat., escrites en una prosa evocativa i lirica, d ' una gran força expressiva.

Ispilu hautsia, Mercè Rodoredaren eleberri luzeena eta konplexuena, familia bateko hiru belaunaldiren historia da, Valldaura-Farriols familiaren sorrera, goraldi eta gainbeherarena, hain zuzen, eta toki eta denbora jakin batean gertatzen da: Bartzelonan, XIX. mendearen bukaeratik Gerra Zibilaren ondorengo urteak arte. Toki nabarmena dute bertan Rodoredak bere obran zehar hamaika aldiz tratatu dituen gaiak eta kezkak: haurtzaroko paradisu galdua, familia barruko giro itogarria, nahi gabeko amatasuna, maitasunaren eta batez ere ezkon bizitzaren ezina, loreen unibertsoa, gerraren hondamena, gizakiaren bakardadea…; bai eta, modu lausoagoan bada ere, idazlearen beraren interes intelektualak ere: literatura, pintura, musika… Aldi berean, Ispilu hautsiak, denboraren halabeharrezko joanak, arian-arian, pertsonengan eta gauzetan eragiten duen hondamendia du gogoetagai: denborak dena suntsitzen du eta oroimena −sobera mitifikatua askotan− da haren kontra dugun antidoto bakarra.

"Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest".Mercè RodoredaAquest llibre exquisit abraça tot l'arc de la maduresa creativa de Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora més universal de la literatura catalana. La primera part conté dinou Viatges a uns quants pobles que l'autora va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra... La segona part del volum, Flors de debò, és un recull de trenta-vuit peces que Rodoreda va donar per acabat prop de vint anys abans, a Ginebra, mentre escrivia La plaça del diamant, és a dir en el moment en què reprenia la carrera literària que la guerra i l'exili li havien fet interrompre. Viatges i flors és una mostra depuradíssima de la narrativa de Mercè Rodoreda en la seva vena més genuïna: la que sap revelar les pulsions radicals de la vida amb humor o amb cruesa però sempre amb una treballada simplicitat, combinant força inventiva i potència lírica en una veu poètica d'un magnetisme irresistible.

Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l’únic títol de la seva primera etapa que l’escriptora va reconèixer,

Les presentamos en este volumen, tres cuentos de Mercé Rodoreda que son representativos de una obra de singular fuerza narrativa. Tres cuentos profundos donde se proponen temas misteriosos e inquietantes como la incertidumbre, la locura y la muerte. Como en un cuadro, la luz y la sombra tienen una importancia decisiva sobre los protagonistas de estas historias. Tres cuentos en los que su profunda espiritualidad nos envuelve y seduce, desde la primera pagina, de modo tal que no los podremos abandonar hasta el final.