Miquel López

Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca, 1946) ha escrito veinticinco libros de poesía en estos últimos treinta años. La presente antología, El mecanismo del tiempo, está formada por poemas pertenecientes a diecisiete poemarios, la mayoria de ellos premiados en el ambito de las Islas, Cataluña-Principado, Pais Valenciano y Andorra. Segun Pere Rossello Bover, la poesia de Miquel Lopez Crespi se inscribe en un realismo de herencia modernista, critico e inconformista, al cual aporta la introduccion de nuevas tecnicas experimentales, propias de la literatura de vanguardia. Entre los galardones de poesia que Miquel Lopez Crespi ha obtenido destacamos el Premio Maria Manent 1983 (Barcelona), el Premio Nacional de Poesia Pompeu Fabra (1988), concedido en Perpinya, el Ciutat de Valencia (1994 y 2006), el Grandalla de Andorra (1993 y 1999), el Premio de Poesia del Consell Insular dEivissa i Formentera (2001), el Premio de Literatura de lAteneu de Mao (2001), el Premio Miquel Marti i Pol (2002) de la Universidad Autonoma de Barcelona (UAB), el Premio Ciutat de Xativa Ibn Hazm 2003 y el Ciutat de Tarragona (2005). En teatro, novela y narrativa ha obtenido, entre otros, los premios Ciutat de Palma (teatro y narrativa), el especial Born de teatro, el Carles Ariches, el Premi de les Lletres, el Premio de Literatura Serra i Moret 1993 de la Generalitat de Catalunya, el Miquel Angel Riera y el Premio de Teatro del Consell Insular de Mallorca.

El darrer hivern de Chopin i George Sand s'ambienta en el París romàntic i en la Mallorca agrària i conservadora de mitjan segle XIX. L'estada de

Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat, les primaveres de vent càlid colpejant el rostre, la neu d'Irlanda acompanyant la nostra retina sense descans. Sent encara els grills

Hi ha fantasmes que mai no es difuminen del tot. No es resignen a desaparèixer per a sempre. I tornen del més enllà perquè xuclen la matèria grisenca de la memòria dels vius. Han fet córrer la llosa

Edició de la Missa Defunctorum , escrita amb breus intervencions del cant pla destinades al cor de monjos.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Corambé. El dietari de George Sand és una obra ambientada en el París de mitjan segle XIX, en plena època del romanticisme i en la Mallorca agrària i conservadora que conegueren George Sand i Frédéric Chopin en la seva estada a Valldemosa. Una obra que serveix a l'autor per a indagar en el món de la controvertida autora francesa, arquetip del romanticisme del segle XIX i en el del músic Frédéric Chopin. El socialisme de George Sand, la lluita de l'artista compromès amb la seva societat i el seu temps, el combat per unir el treball creador amb l'activitat política, ocupen els capítols de l'obra de Miquel López Crespí. Són els anys en els quals Flaubert escriu Madame Bovary i Karl Marx El Manifest Comunista. Stendhal i Balzac esdevenen els mestres de la generació d'escriptors romàntics de la qual forma part George Sand. Al costat de Sand i Chopin, Balzac i Flaubert, Dickens, Tolstoi i Dostoievski marquen una època que coneix la consolidació del socialisme.

El poeta il·luminat és Costa i Llobera i aquestes les seves dèries: Catalunya seria cristiana novament; l'art, la poesia, els Jocs Florals, l'arquitectura, la política, tornarien a ésser els instrume