Miquel Martín i Serra

Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d'un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l'Amalia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d'aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Sera així com l'escriptora es veura abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s'enfronta als dilemes i exigències de la creació literaria.Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s'aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l'amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa tornar a bategar una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l'alè de la vida i del regust de la sal.

El llibre que teniu a les mans ens parla de quan els pobles no tenien nom i ens explica com i per què van arribar a tenir-ne. Parla de pobles i poblets, barris i veïnats, així com de capitals i de gr

El riu ences recorre la ciutat de Girona i els pobles de la Vall de Camprodon a traves d’uns personatges marcats per la perdua o l’absencia dels essers mes es imats: un pare, una mare, un germa. Son, doncs, persones desorientades, corcades per una gran buidor. De vegades, fugen i s’amaguen, pero d’altres tambe cerquen la felicitat amb passio o lluiten fins al limit de les seves forces. Com un riu que ho arrossega tot, travessen camins inesperats i tortuosos fins que, un bon dia, les seves vides es creuen i totes les peces comencen a encaixar: mentides i veritats, pors i silencis, amenaces i tracions. Amb una prosa rica i suggeridora, plena de lirisme, El riu ences ens submergeix en els replecs mes amagats, mes foscos o mes reveladors de l’existencia fins a sacsejar les nostres creences o conviccions. Ens mostra, ras i curt, la paradoxa vital amb tots els seus matisos, com un mirall en qual ens podem veure reflectits.

El narrador, recién salido de la infancia, vive en un pequeño pueblo de lEmpordà con sus padres, quienes trabajan como masoveros en la casa de una familia acomodada. Fascinado, observa la vida de los

O narrador e protagonista desta novela vainos contando o seu paso da infancia á adolescencia con tal naturalidade que poderiamos lelo por toda a eternidade. É fillo dos criados dos donos dun chalé no Emporda (Catalunya) e para ir a escola en bicicleta usa un atallo a beira dun estanque de parrulos e un carballo vello e grande. Mais todo esta a piques de mudar, non so a sua voz e o seu corpo, tamen a paisaxe na que se criou, transformada pola especulacion inmobiliaria. 'O atallo' conseguiu un grande exito de critica e publico e varios recoñecementos a obra publicada. Mereceu o Premio Maria Angels Anglada e o Premio Sete Cel. Foi finalista do Premio Omnium a mellor novela do ano 2020.

Una biografia trepidant plena de la ironia i la lucidesa d’un dels escriptors més reconeguts del segle XXI. «Tant en converses com per escrit, Sharpe havia deixat clar diverses vegades, amb la vehem

Vinyoli celebra la vida alhora que escorcolla els replecs més foscos de l'ànima. L'univers metafòric i simbòlic del vi li serveix per endinsar-se, com deia ell mateix, en el «domini màgic» de la para

El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida

Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres daixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar, lestimaven i el temien. Del mar arribava la vida i tambe la mort, per aixo no ens ha destranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren tambe dexplicar-la. Miquel Martin ha anat pescant les llegendes de la memoria de la gent o de publicacions antigues. Algunes son molt conegudes, daltres inedites. Son laltre tresor de la Costa Brava.

Tom Sharpe dijo en una ocasión: "Mi biografía es tan extravagante que probablemente explica la clase de libros que escribo". Basada en el abundante legado documental que el escritor dejó tras su fallecimiento, esta biografia profundiza en la vida de un genio del humor literario britanico del siglo XX.La obra empieza con la infancia del autor hijo de un reverendo anglicano partidario del nazismo y recorre el arduo paso por diversos colegios, el descubrimiento de la sexualidad y el fetichismo, la entrada en los Royal Marines y el mundo academico de Cambridge.Llegan despues los trascendentales años en Sudafrica, donde fue profesor, fotografo y activista antiapartheid. Las situaciones que alli vivio incluida la carcel pusieron en marcha su creatividad literaria como un modo de responder a las injusticias de las que era testigo, hasta consagrarse como escritor con el emblematico Wilt y sus desternillantes desventuras.El libro habla tambien de los largos años de bloqueo con los que tuvo que lidiar, del infarto que padecio, del descubrimiento de Llafranc, que se convertiria en su refugio y paraisoSharpe se definio como un "hombre con una mente de saltamontes", que brincaba de un tema a otro y rompia las leye