Montserrat Roig, página 2 de 6

Diari duns anys (1975-1981) aplega una selecció dels articles que, durant aquell període, Montserrat Roig va publicar, en català, a diaris i revistes com Mundo Diario, Guía del Ocio o lAvui. Una crònica esplèndida de la transició i de la seva gent, "la generació dels fills forçats del franquisme". En paraules del seu fill, Roger Sempere, al pròleg: "Com en lespai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i desquerres. Eixos que, en constant aprenentatge, va perfilant i contextualitzant al moment històric sense perdren la unitat. Hi ha una evolució estilística molt evident. Montserrat Roig considerava la seva feina un ofici. Els oficis cal practicar-los per tal dassolir certa perfecció. Perfecció que mai és total. No són meves aquestes paraules, les recupero del record. [] Nosaltres som els néts del franquisme i als nostres pares els va tocar viurel, malauradament, en la seva plenitud. Llegint els articles daquest recull, un nét atent pot resseguir la nostra història més recent . [] En moltes qüestions no hem avançat gaire, els temes són recurrents encara. Hi ha molta feina per fer i els escrits de Montserrat Roig, malgrat els anys passats, ens poden ajudar a entendre el món i guiar-nos en què cal fer i per què cal seguir lluitant."

Desde tempos remotos, descubrir como conservar os alimentos constituíu todo un reto para o ser humano; diso dependía poder eludir a cotiá tarefa de apañar ou cazar, permitindo gozar no inverno dos saborosos froitos de veran. Ao parecer, a primeira referencia escrita a unha marmelada aparece na Historia natural de Plinio (seculo I), onde se lle dedica algo mais que unha liña de texto nun tratado de dezasete tomos.Ate finais do seculo XIV non atopamos consignada a referencia seguinte, nun libro titulado Le Menagier de Paris (Traite de morale et deconomie domestique, compose en 1393 par un bourgeois parisien) atopamos receitas de froitos como os marmelos, confeitados en mel.Hai que esperar ao seculo XIX para a gran difusion das marmeladas. Unha burguesia en pleno auxe imita o modo de alimentarse da aristocracia, aproveitando o progreso da agricultura, a dispoñibilidade de froitas boas e do abaratamento do azucre, ate enton un produto de luxo.Hoxe os andeis de calquera supermercado estan cheos de marmeladas frecuentemente ateigadas de edulcorantes, conservantes e pectinas industriais, sen o aroma e a lixeira textura dunha confeitura feita na casa. A preparacion dunha boa marmelada leva implicita unha gran variedade de posibilidades, o goce da creatividade e a satisfaccion de poder ofrecer aos demaisaquilo que un fixo coas suas mans. Un bote de marmelada e un delicado obsequio para un amigo que veña visitarnos ou unha familia que nos invitou a cear.Pasanse moi bos momentos escollendo a froita, preparando os utiles necesarios, rexistrando as receitas nun caderno, debuxando as etiquetas e gardando con graza os botes nun andel onde poidan apreciarse.O Servizo de Normalizacion Linguistica informa do libro no seu espazo web.O xornal Galicia Confidencial fai eco da publicacion de Marmeladas Caseiras.

Spring, 1974. After twelve years abroad, Natalia Miralpeix returns to Barcelona and her family. Change is in the air: revolution sexual, political and artistic is simmering. Franco may still be in power, but his death is only two years away. The younger generation write poetry, listen to Jimi Hendrix and Janis Joplin, and talk of a freer future. The older generation, though, carry the hidden wounds of the Civil War, their divided loyalties, and their own thwarted dreams, rebellions and desires.Translated here for the first time into English, Montserrat Roigs The Time of Cherries is a beloved classic of Catalan literature, bold and startlingly fresh. As it dips in and out of timelines, stories and voices, it evokes a gritty and headilycaptivating Barcelona; a city and a people striving to leave the ghosts of the past behind, find a place in this invigorating new world and bring in the time of cherries, the springtime of joy.