Pat Millet

Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Felix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l'ocas dels meus dies, lluito perque no m'enterrin en un forat de l'infern. Mes que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fi ns a la llobrega penombra que s'amaga rere l'ultim esglao. He conegut la mel de l'abundancia i la decrepitud de la miseria, i si avui ho puc explicar es nomes gracies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues fi lles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres tambe podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivencies marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podra entreveure la veritable cara d'una familia i una classe social, modeliques de portes enfora pero carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecats de la Pat van quedar empetitits per l'escandol majuscul del Palau de la Musica. "EDITAT AMB EL SUPORT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT"