Patrícia Gabancho

Per fi algú s'atreveix a posar per escrit el que molts pensen des de fa temps: Catalunya té un problema greu amb l'educació. La periodista Patrícia Gabancho exposa i analitza els coms i els perquès de la situació educativa al nostre país. "De vegades, la societat assenyala els defectes i les mancances sense ser conscient de ser la causa d'allò que critica. Tota societat té l'educació que es mereix. Però, alhora, no es pot pretendre canviar la societat a millor sense millorar el nivell educatiu. Les mirades, doncs, no només s'han d'adreçar al món educatiu i els seus responsables, sinó també a nosaltres mateixos, ciutadans d'un país en construcció. Perquè en algun moment, més d'hora que tard, haurem d'aconseguir que el peix deixi de mossegar-se la cua."

Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem?Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques.El preu de ser catalans és un autèntic memorial de greuges ja en ple segle XXI, adreçat als perpetradors del retrocés del català, però sense oblidar aquelles suposades víctimes que, amb el seu silenci o el seu acatament mesell, han acabat sent tan culpables com el que més.Patrícia Gabancho, però, no només ens parla de culpabilitats i ens enumera crítiques o queixes, sinó que ens aporta unes vies de solució que tots i cadascun de nosaltres, i sobretot aquells col·locats estratègicament en la batalla per la subsistència del català, hauríem d’intentar aplicar. I ben de pressa. O serem els últims a parlar-ne.

Lany 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep lencàrrec descriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la independència. Aquest llibre edita els papers que en Daniel aplega en la primera visita daproximació a la realitat catalana:entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull darticles de premsa. El material sordena en dues carpetes: l una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s hi susciten& L altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport& i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya. És ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per provocar en el lector la il·lusió d estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni.

Per què Barcelona no ha assumit el seu rol en la identitat catalana? Per què en les darreres dècades Barcelona no s'ha alineat al costat de Catalunya en la recuperació d'una identitat nacion

Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho ens dóna respostes clares i estableix el full de ruta precís, per poder arribar a destí. S'han acabat les proclames, i ja som als arguments. S'ha acabat la resistència i ja som a la fase cosntructiva. S'ha acabat voler seduir l'enemic i ja dediquem totes les energies a trobar els amics que ens fan falta. És un llibre que marca la plenitud d'aquest nou temps de maduresa en el procés cap a la independència.

Per una d’aquestes subtils conjuntures, en els últims anys, pocs, hem viscut un interès col·lectiu per tornar a mirar cap al passat i ajustar comptes —comptes morals, per suposat— amb la Guerra Civil

Tot el que necessites saber sobre l´Estatut abans del referendum, sense palla ni lletra petita Patrícia Gabancho va neixer a Buenos Aires i actualment es periodista i escriptora. Ha publicat llibres

21 passejades per aprendre a mirar i descobrir la ciutat. L’art de caminar.Patrícia Gabancho és una gran coneixedora de Barcelona gràcies a les seves llargues passejades a peu per la ciutat. D’aquest

El Barça és el mirall de Catalunya, un país endogàmic i de lluites sagnants pel poder. Una lúcida aproximació al món del F. C. Barcelona: les famílies polítiques i econòmiques, la lluita per la presidència, el joc brut, l'èxit i la caiguda. Tot plegat funciona com una metàfora per explicar un país, Catalunya, amb poc poder real i terriblement endogàmic. El llibre qüestiona diversos tòpics i revela altres veritats que obren l'interrogant sobre si és aquesta la Catalunya que converteix el Barça en més que un club. Arguments de venda: (3 com a màxim. 415 caràcters amb espais en total) 1. Patrícia Gabancho torna a tractar de manera original dos temes envoltats de tòpics: política i futbol; dóna noves claus entorn del lema " el Barça és més que un club". 2. Hi apareix representat l'etern duel entre famílies poderoses i nouvinguts. 3. El llibre surt l'endemà de les eleccions del Barça.

El descobriment de les fascinants dones que van intervenir en els fets del 1714.La participació de les dones assenyalades en els fets del 1714 és molt desconeguda; malgrat que hi ha personatges fascinants, mai ningu no n'ha parlat. Un original recorregut pels fets mes importants del 1714 narrats a traves d'una protagonista femenina.

Amalia Domingo Soler (1835-1909), feminista i anticlerical, va ser la veu principal de l’espiritisme del seu temps. Escrigué articles, llibres doctrinals, contes i unes memòries, i durant anys dirigí