Per què Barcelona no ha assumit el seu rol en la identitat catalana?
Per què en les darreres dècades Barcelona no s''ha alineat al costat de Catalunya en la recuperació d''una identitat nacional sòlida? Des de la Generalitat, Jordi Pujol va apostar per dotar el país d''infraestructures i equipaments, allò que en cultura es resumeix en museus, acadèmies i biblioteques. Des de l''Ajuntament, Pasqual Maragall va abraçar la modernitat, impulsant el disseny, l''impacte internacional, un cert glamur. La cultura catalana va sortir especialment malparada d''aquesta fractura, en perdre la batalla del prestigi i del mercat. I la fractura no s''ha tancat encara.
En el moment actual, en què Catalunya sembla avançar cap a la independència, Barcelona ha d''assumir la seva responsabilitat amb el país i ha de jugar un paper crucial, ja que capitalitza la presència catalana al món. I això només serà possible amb un canvi d''allò que s''ha anomenat «model Barcelona»: una ciutat espectacle, d''arquitectura icònica, pensada per al turista i el consumidor banal. Barcelona haurà de recuperar la identitat la seva memòria incrustada en el paisatge, reconstruir la convivència cívica a l''espai públic, augmentar el sentiment de pertinença dels ciutadans, cedir protagonisme a les iniciatives civils, assumir la seva capitalitat catalana. Només així podrà liderar Catalunya cap a la llibertat, cap a la construcció d''un Estat propi.
Pròleg de Jordi Portabella. Finalista del Premi d''assaig Irla 2011
Ficha técnica
Editorial: Angle
ISBN: 9788415002666
Idioma: Catalán
Número de páginas: 128
Tiempo de lectura:
2h 58m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 05/05/2011
Año de edición: 2011
Plaza de edición: Barcelona
Número: 47
Grueso: 23.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Patrícia Gabancho
Nascuda a Buenos Aires, Patrícia Gabancho va arribar a Barcelona amb vint-i-dos anys. Ha tingut una extensa carrera com a periodista i escriptora, amb un interès especial pels temes relacionats amb la realitat catalana: història, urbanisme, immigració, llengua, cultura i política. De la seva militància independentista durant la Transició en surt A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978) (2011). De la seva producció destaquen El preu de ser catalans (2007), sobre la relació de la cultura catalana amb el mercat, i Crònica de la independència (2009), un llibre de periodisme-ficció sobre el procés de secessió de Catalunya. És col·laboradora del diari Ara, d’El País i de Nació Digital i participa en les principals tertúlies audiovisuals. Duu a terme una intensa tasca com a conferenciant, divulgadora i analista. És membre de la junta del PEN Català i del Col·legi de Periodistes. La néta d’Adam és la seva primera novel·la.