Pau Faner

Que empeny Drus, infant dels anys de postguerra a Ciutadella, a reinventar la realitat, estimar Duna i Dafne, identificar-se amb Nil i pujar dalt la moto Guzzi amb Laura i la seva careta? N'hi ha prou amb el fet que el mon sigui tan alie i la vida tan injusta?No sera que tot estava capgirat, els valors trastocats i nomes els somnis mostraven una cara amable en aquells anys grisos de la postguerra, quan anavem a missa cada dia i al cinema els diumenges?Armada amb la mes pura ingenuitat, amb la senzillesa com a bandera, amb la saviesa del detall, Com s'assembla la vida als somnis ens fa estremir per la bellesa de les paraules i la riquesa expressiva. No ens calen grans escenaris ni aventures inaudites, perque ja ho diuen, que la realitat supera qualsevol mena de ficcio.Aquesta novel·la ens reconcilia amb la lectura, ens corpren amb la força de la imaginacio i ens fa estremir amb la seva sincera autenticitat.

Per no oblidar-te va ser escrit a partir d'uns dibuixos fets per mi mateix en estones de lleure. Ara es publiquen els textos, sense els dibuixos, potser per deixar clar que una imatge no val més que mil paraules. He volgut que el llibre dugués una dedicatòria a la meva mare, de qui he après la majoria de vocabulari que acoloreix la meva prosa, per a desfici dels correctors d'impremta. A part d'això, jo diria que aquestes narracions són producte d'un infant molt vell amb una imaginació molt gran. Si no tinguessin alguna referència sexual les podria firmar Pere Calders, i amb sexualitat i tot, Salvador Dalí. Però les firma Pau Faner.

La princesa Cotó està trista. Al seu regne no hi ha arbres ni mates i el príncep Fil, encantat per ordre del seu pare, és presoner de la fada Mal Fat en el fons del gorg Blau. Però uns conillets trac

Gamma és una col·lecció de lectures seqüenciades en tres nivells segons el seu grau de dificultat. Van adreçades a un lector no catalano-parlant que té un nivell inicial de coneixement de la llengua

A través de vint-i-cinc esplèndids relats, que acaben configurant una mena de novel·la fragmentària, El cant de l'alosa ens presenta el món meravellós de la minyonia d'un infant orat a la Ciutadella dels anys cinquanta, on els motoristes de vegades tenien ales i les botigueres mandroses podien convertir-se en àngels encisadors. De descobriment en descobriment, en Joan —el fillet que protagonitza i narra totes les històries— va fent-se el seu espai i la seva idea de la vida, assistit tothora per en Marcel, que s'assemblava a sant Vit, i per la seva adorada Adelaida. Delicats, commovedors i plens d'humor, els relats d'El cant de l'alosa constitueixen unes apassionades memòries d'infantesa, embellides per la característica imaginació de Pau Faner i per una llengua literària tan suggestiva corn exquisida.

"El 1770, a Ciutadella, Joan Gavina, per salvar la seva germana d’una violació, mata un lletrat francès. Obligat a fugir, cau captiu en un vaixell pirata berber i després estudia nàutica a B

Sovint s'ha dit que la primera obra d'un narrador sol esser autobiogràfica. Crec que hi ha bona part de veritat en aquesta afirmació, i en el llibre d'En Faner es veuen detalls que semblen confirmar- la. Ara bé, seria difícil d'atribuir gaire importància a l'element autobiogràfic dins una obra com aquesta, en la qual podem recórrer dotzenes de pàgines on la narració pren ales de fantasia desbordada damunt una acció irreal que arriba a extrems d'ebullició imaginativa. L'asèpsia i la mansueta disciplina que he atribuït als literats menorquins anteriors, són suplantades en aquest llibre per una incisiva irrupció d'elements tràgics, fantasmagòrics i al·lucinants, sovint tan irreals que resulten irracionals, i tan desballestats que el lector s'hi perd i sent que el cap li roda. Malgrat això -o tal vegada per això mateix-, a cada imatge trobam imatges belles, observacions agudes i cops estilístics que traeixen la grapa d'un autèntic bon escriptor. Llegint «En Valentí», «Reivindicació de la literatura » o «El sau de panyo», es pot comprovar l'existència, en aquestes narracions, d'una poderosa força imaginativa que salta per damunt totes les normes i navega a vela plena dins la mar de l'absurd. Però quina navegació més bella, per absurda que sigui! [Del pròleg de Francesc de B. Moll]

A Barcelona, Marsella, Roma i també a Egipte, Mallorca i altres punts del Mediterrani, un inquietant misteri envolta la vida d'algunes persones. Som al segle XIII, quan l'amor és un conveni entre pares tutors, quan alguns amants no volen renunciar a la llibertat d'estimar, quan els catalans es llancen a la gran aventura comercial, mentre un diable de moltes cares va teixint una xarxa fantàstica damunt dels pobles. Les bodes del diable és una llarga i intensa novel·la d'aventures en què els protagonistes emprenen un viatge per un món violent i religiós alhora, a la recerca de l'amor i de la felicitat.

Per què es decideix Jador, fill de casa bona de Barcelona, a vendre la seva anima al diable? Que no sap que la vida és curta i que després de gaudir dels diners tot s'acaba en no-res? Però si ell ja té la vida resolta a l'empara del seu pare, si el seu atractiu físic li procura el favor de totes les noies! En vol més, senzillament; Jador Galana Muntades ho vol tot. De fet, ho aconsegueix tot: un imperi econòmic internacional, una dona -Alícia- llesta i a més preciosa, un amic -Joel- que sempre li fa costat... Però alla, al centre de la Barcelona dels anys seixanta, hi ha Dilara, que és com dir que hi ha l'amor romantic més encès. És possible que un home es rehabiliti només per la força de l'amor? Que renunciï a la riquesa i superi l'atracció de l'abisme només per amor? A dues aigües entre la fantasia i la realitat, endolcida per la poesia de les paraules, Les senyoretes es cremen amb la llum ens dona el plaer de la lectura i ens alegra la vida amb el poder de la il·lusió.