Pepa Aguar (València, 1964) va créixer a Benetússer fins que va marxar a Barcelona als divuit anys. Estudià Ciències de la Informació, Ciències Polítiques i es doctorà en Ciència Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora d’Habilitats Comunicatives i coordinadora d’un Màster a la UAB. Ha combinat la seva passió per la literatura amb col·laboracions periodístiques i d’assessoria en comunicació per a entitats públiques i privades. Amb la seva novel·la El que em queda de tu va guanyar el premi Joanot Martorell l'any 2020.
Recibe novedades de Pepa Aguar directamente en tu email
Una novel·la punyent sobre mares i filles i una malaltia cruel que condemna a l'oblit.El debut literari de Pepa Aguar.Loblit sega la bellesa dels instants duna vida. a poc a poc pero de pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada cop son mes esparsos: ja no et fa petons plens de tendresa i dalegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Perque tot aixo era abans que el verb recordar tingues cos i tingues pes. Dun temps ença, la Fineta ja no es la que era. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allo que formava part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetusser, prop de Valencia, les trobades amb parents i veins, les histories de lavia Teresa, que atresoravaesta condemnat a loblit. Nomes les tornades esporadiques de la seva filla al poble, don fa anys que va marxar per estudiar i treballar a Barcelona, allunyant-se de la seva gent, li retornen alguna espurna de memoria i lucidesa.El que em queda de tu parla de dones, davies, de mares i de filles, i de les paraules que van quedar per dir. Assistim impotents a la liturgia duna malaltia que inevitablement arrossega a loblit. Pero en el proces de la perdua, assistim tambe a la liturgia del record, una liturgia mil·lenaria que te noms, que te cos, que te pes i te llum i que ens acaba oferint un retrat de tres dones duna generacio de la mateixa familia.
Una història emotiva i sensual sobre l’amor i la pèrdua.Llorenç és xef en un restaurant prop de València i semblaria un home qualsevol si no fos que és tan reservat. Com si els seus silencis amaguess