Que potser la nit és una part del dia? Que succeeix el vespre com el migdia al matí? O no segueix més aviat unes lleis ben diferents, lleis que contraposen el que és imprevisible, ensonyat, allunyat de la realitat al que es clar, sospesat per la rao, intelligible, permetent daquesta manera tot allo sorprenent, impensable i no permes? Tothom coneix aquell instant entre el son i la vigilia abans destar del tot desperts quan, a partir duna barreja de restes del dia i somnis, les imatges i les paraules es volen unir en frases senceres o fragmentaries, pero solen esmunyir-se abans no hagin pres forma. Peter Handke te lhabilitat de recollir aquestes frases i ofereix aixi un diari nocturn al costat dels seus dietaris. Lorigen de les frases es tan misterios com incerts son els seus efectes. La seva magia es desplega com una rosa de Jerico dins laigua: tant si evoquen un tros duna narracio antiga com el començament duna de nova, es desclouen i es revelen inconfusibles i fresques com el dia que despunta.Curios, profund i, sovint, del tot absurd.Un llibre de somnis, precios i espectral com els pensaments que passen volant pel cap poc abans de despertar-se.Ulrich Greiner, Die Zeit
