PILAR AYMERICH PUIG

L’obra de Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) ha impregnat com poques la memoria col·lectiva del país. Les seves fotografies ens han ajudat a explicar i recordar, per si soles, les lluites socials entre finals dels anys seixanta i els vuitanta, amb l’epicentre a Barcelona. Aquest llibre no nomes aporta la mostra mes important mai editada de les seves fotografies (algunes d’iconiques, altres d’inedites) sino que ens obre la porta, gracies als textos de la mateixa autora, a les emocions i motivacions que acostumen a quedar amagades darrere la camera. En definitiva: pura memoria de la ciutat.

Aquest llibre-catàleg és un calidoscopi format per més d'una seixantena d'imatges dels personatges que Pilar Aymerich va tenir l'oportunitat de fotografiar en la dècada de 1970, al final del franquisme i durant la transició a Catalunya. Aquesta galeria de retrats és una tria personal, feta amb tendresa, enyorança i reconeixement; s'hi barreja l'amistat d'Aymerich amb moltes de les persones fotografiades, l'admiració per les que tornen de l'exili, per les que suporten l'exili interior, com també pels joves creadors de l'època de la represa. Tots ells van optar per fer de la resistència cultural, durant el franquisme, una prioritat en les seves vides. La fotografia és passat des del moment que s'impressiona el negatiu, i també és record. Recordem, doncs, Carner, Trueta, Arderiu, Montseny, Pedrolo, Puigserver, Brossa, Roig, Mompou, Marçal, Montllor, Vázquez Montalbán, Calders, Moix, Artís-Gener, Capmany, Benet, Fontserè,