PILAR LLADO

La Dona de Foc és ardent, lluminosa, esclatant... amb una immensa cabellera roja. Però és presonera d’un forat negre que la té captiva al fons del mar. Només pot sortir-ne les nits de lluna plena. Llavors es produeix un espectacle impressionant i espaordidor que té ben preocupats els habitants d’una illa que hi ha a la vora. Els illencs, amb més paciència que Job, prou que intenten alliberar-la... Una veu misteriosa els proposa una estratègia per aconseguir-ho. Però... és veritat o és una il·lusió?

AQUEST LLIBRE TÉ UNA FITXA DIDÀCTICA QUE PODEU DEMANAR A L'ADREAA comanda@pamsa.cat. El Drac Xerrac, el que no es volia vendre per un plat de llenties, tenia el coll llarg i transparent com el vidre

Ets un bon detectiu? A veure si descobreixes qui és la Rodallum! A mesura que vagis llegint el conte, aniràs trobant pistes. Te n’avancem algunes: És rodanxona i lleugera, aventurera i viatgera. Sempre va d’un cantó a l’altre, d’Herodes a Pilat; no para mai. I és que busca una cosa ben difícil de trobar! Ha viscut en un castell que es movia! Ha estat al riu Nil, a la Pica d’Estats... A veure si llegint, llegint, en descobreixes la història.

En Ploraruixa era un núvol gegant, grassonet, volador, tafaner, viatjador... Era un núvol bonàs; sempre era allà on el necessitaven, es posava a plorar com una Magdalena i omplia d'alegria la gent i d'aigua els clots i pous, les gerres i cassoles... Quan s'aprimava, havia d'anar urgentment a l'oceà a prendre les aigües per refer se i després tornem hi. L'En Suma l'Ai Re i la Sa Lim Ar, dos nens africans tuareg, el van conèixer d'una manera ben inesperada i sorprenent...

La Caterina és una alzina que sempre té les branques obertes per acollir tothom qui hi vulgui anar a viure, tant en temps de vaques grasses, quan hi ha molt menjar, com en temps de vaques magres, quan la manduca escasseja i fa fred. Com que sempre porta les fulles posades! Els habitants de l'alzina anaven molt a la seva, però un dia hi va arribar un personatge esbojarrat, un cap de trons, que ho va trastocar tot. Tant, que tots els altres van decidir que li pararien els peus. Bé, els peus, els peus....