Remei Margarit

Una inteligente y amena reflexión sobre el papel de las mujeres mayores de 50 años en el cambiante mundo actual. La autora analiza la valiosa aportación que efectúan como madre, amiga, esposa, amante abuela, asi como su vida personal e intima.

"Escrivia cartes, en un món que no escriu gaire, però per a ella era el seu mitjà de comunicació més estimat, sempre havia cregut que la carta s'escriu en un bon moment i es llegeix en un altre bon moment i aquest sistema només li havia aportat que beneficis. En arribar a casa, va endreçar tot el que portava i es va agafar aquelles agulles de fer mitja amb les quals, com Penèlope, teixia una manta de colors. N'havia fet ja moltes, per als seus amica i companys, homes i dones que envoltaven la seva vida..."

SETEMBRE A la tardor// la platja torna// cap al mar.// Els vianants del// plaer// han marxat.// El sol escampa// damunt de l'aigua// castells de llum// inacabables,// una dansa// pel silenci// retrobat. 2n Premi Salvador Espriu de Poesia 1992 de l'Ajuntament de Calafell