Roser Atmetlla

Una novela en la que confluyen las experiencias de cuatro personajes que se debaten entre el amor y el temor a la entrega. Un mundo de situaciones cotidianas que se entremezclan para dar lugar a un viaje por las zonas más ocultas de cada uno de nosotros.

La Isa, periodista sense feina fixa, rep la trucada d'un amic, en Joan, que li demana de substituir-lo en la cobertura informativa del Festival de Cinema de Terror. Després de molts dubtes i cedint a les pressions del seu company, en Lluís, la Isa acaba acceptant la feina. Allà es trobarà amb l'Arcadi, un periodista de caràcter més aviat hermètic que li farà de fotògraf, i amb una cita a cegues amb una antiga alumna del seu company, la Natàlia Bellver.Paral·lelament a la presa de contacte amb l'ambient del Festival, la Isa iniciarà un viatge introspectiu on els diversos elements que conformen la seva vida (la seva infància, la relació amb les seves filles i amb el seu company, el record d'un antic amant, l'omissió d'un esdeveniment esfereïdor...) l'obligaran a endinsar-se en les seves pròpies pors. En aquesta novel·la Roser Atmetlla aprofita els referents que la literatura i el cinema de terror ens aporten per plantejar les relacions humanes des d'una altra perspectiva: aquella que introdueix allò terrorífic en allò quotidià.

La Maria, una nena de vuit anys, no era pas una caguetes. Pero tenia un secret, i era que quan es ficava al llit i l#habitació quedava a les fosques, no podia tancar els ulls. Perque si els tancava venien tots: les gegantes de somriures esdentegats, el pingui canibal, les sabates esclafadores... Tenir un secret com aquell era una cosa horrorosa, perque ningu no en sabia res i ningu no l#ajudaria mai! Estava sola! Pero una nit va trobar al jardi de casa el senyor Colera, una eruga que parlava, que li va presentar el senyor Naceus, un eriço, que la va portar al roure on vivia el Gran Duc, el mussol, que li va explicar que per resoldre el seu problema havia d#anar a la Gran Muntanya Plena de Perills. La Maria, el senyor Colera i el senyor Naceus hi van anar, a la Gran Muntanya, i hi van viure una aventura extraordinaria. I, al final, la Maria va trobar la manera de poder tancar els ulls, quan l#habitacio quedava a les fosques, sense que vingues cap monstre.

«El sentit. Però cap raó de ser. Només els ulls tancats mentre imagina en silenci la bola del món que es desplaça amb el soroll de cent mil mecanismes, mentre atribueix a cadascuna de les espurnes de

Un final feliç, és una novel·la original, tendra i dura al mateix temps, que transcorre tota en una sola nit: arrenca amb la posta de sol i s’acaba amb l’alba. La Nora convida la Sara a una rave: aix