Tomàs Peris Albentosa

Aquest volum d'Història de la Ribera tracta de les creences i els rituals màgics que constituïen el nucli de la religiositat de l'època, així com de les expressions artístiques principals i les creacions intel·lectuals més destacades. Explica que la Ribera fou un món sacralitzat, en el qual no es percebia cap frontera entre l'àmbit natural i el sobrenatural, ja que les pràctiques màgicoreligioses heretades de temps medievals encara agafaren més força després del concili de Trento (1545-1563), en què l'Església catòlica potencià una fe externa, basada en l'administració de sagraments i en la capacitat de les imatges i les relíquies de fer miracles. Gran part del llibre és dedicada a analitzar les expressions artístiques al territori del Xúquer (arquitectura, escultura i pintura) i apuntar la gran qualitat d'una música religiosa més que notable que ha acabat —lamentablement— pràcticament esborrada de la memòria. Es posa un èmfasi especial a revelar els missatges que les obres intentaven transmetre, i atorga a la iconologia un gran protagonisme. Aquesta manera de tractar la matèria intenta ser coherent amb el fet que les obres d'art de l'època estudiada no perseguien generar en l'espectador un gaudi estètic (el plaer de contemplar la bellesa), sinó que la finalitat bàsica era provocar les respostes espirituals que proposava la jerarquia catòlica.

En aquest volum d'Historia de la Ribera, Tomas Peris presenta diverses perspectives sobre la historia social de la comarca durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'obra analitza la convivencia entre les comunitats cristiana i musulmana, el domini i l'explotacio que els senyors feudals exercien sobre els vassalls que vivien a la vall del Xuquer, els motius que permetien enriquir-se a una minoria a costa del treball i la miseria de la majoria o, per ultim, la tremenda violencia mafiosa que marca la vida en molts pobles de la zona.Dues caracteristiques basiques del llibre mereixen remarcar-se. la primera es l'esforç realitzat per no limitar-se a comentar els trets de la minoria rica i poderosa, sino per contra fer visibles tambe els grups sovint oblidats pels historiadors com ara les dones, els pobres, els immigrants... la segona caracteristica es la voluntat de seleccionar aspectes del passat que estimulen a pensar historicament. es a dir, que ajuden a combatre els topics i prejudicis historics que obstaculitzen la comprensio del mon en que vivim, com recomana fer el professor josep fontana.

La cultura popular se'ns mostra com un estil de vida compartit pels membres de cada nucli rural, un bagatge tradicional i comunitari que funcionà com una poderosa eina que cohesionava cada poble i li permetia resistir millor les novetats que tractaven d'imposar els poderosos.Aquesta obra subratlla que els riberencs sempre tingueren una manera de concebre la identitat molt més cultural (religiosa i lingüística) que ètnica. També explica com d'intenses foren les transformacions experimentades en l'estil de vida (alimentació, habitatge, maneres de vestir, mobiliari, vida familiar, etc.) durant els segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, mostra com la disciplina comunitària fou eclipsada per les imposicions creixents de l'Església catòlica, l'Estat i les autoritats municipals o senyorials.«Definir què és ara mateix la "cultura popular", quin espai específic ocupa a l'entrada d'aquest segle XXI, seria una tasca inacabable i sotmesa a tota classe de judicis previs i de discussions; comprovar què era o en què consistia fa dos segles o tres segles o quatre, almenys en molts dels seus aspectes i almenys en una part important i central del País Valencià, sí que ho tenim al nostre abast gràcies a aquest volum d'HISTÒRIA DE LA RIBERA.» Joan F. Mira, del pròleg.

Aquest volum d'Història de la Ribera ens submergeix en les relacions de poder i en els episodis bèl·lics que sacsaren el territori del Xúquer entre els segles xvi i xviii. Són protagonistes la lluita antifeudal que van comportar les Germanies (1521-1522) i la Guerra de Successió (1705-1707), que va dividir els riberencs entre maulets i botiflers, però també altres conflictes menys explícits. Sobretot, el malson dels atacs corsaris, que van deixar un rastre de torres i baluards escampats pel nostre litoral, així com la brutal guerra comarcal entre diferents faccions de l'oligarquia, o el ressò d'altres guerres remotes com les de França del segle xvii i les campanyes italianes del set-cents. Alguns dels efectes més importants de tots aquests enfrontaments van ser els polítics, especialment l'augment d'autoritarisme que la corona project sobre uns municipis que van passar de ser la peça fonamental del sistema foral a esdevenir cada vegada menys autònoms sota el poder borbònic. L'evolució del funcionament de les institucions locals, amb competències com la regulació del sistema agrari, la recaptació tributria i el manteniment de l'ordre públic, és també objecte de l'estudi minuciós recollit en aquest volum.

Com deia Joan Fuster: «Som el que ara som perquè abans vam ser el que fórem. I això ho hem d'aclarir. Per a assentir-hi o per a dissentir-hi». Des d'aquesta perspectiva, Història de la Ribera ens inc