Txema Martínez

Traductor, crític literari, articulista i poeta Txema Martínez (Lleida, 1972) ha estat el guanyador de L Premi Ausiàs March de poesia, amb el llibre Dol, un poemari intens i emotiu sobre l'experienci

clot blanc de l'illa negra i fer-hi nit. I el dia serà l'ombra que pot mirar la llum. Poema extret de l'obra Sentit Obra guardonada

Un dietari poètic, en el sentit més ampli del terme, com a recull d'unes vivències concretes a través del temps i dels dies, que parlen a través dels versos, com anotacions aparentment immediates. Un dietari, també, sentimental, moral i intel·lectual, perquè parla de totes aquelles coses que ens condicionen i que no es veuen, i que creixen des de dins per conduir els nostres actes i les conseqüències d'aquests actes. Dividit en quatre parts, com les quatre estacions amb què el temps parla i es concreta, L'arrel i la pluja és, doncs, com un conte amb protagonistes, amb principis i finals, amb nusos i desenllaços, en un poemari-bloc en què els poemes transiten per formes mètriques diverses, entrelligades, i que a poc a poc, per reiteració o contraposició, van creant un discurs paral·lel al correlat que expliquen.

Premi Jocs Florals de Barcelona 2020.Maria es un llarg poema d& x02019;amor, entes l& x02019;amor en el sentit mes classic que es vulgui. Allo que tantes vegades s& x02019;ha cantat, i que sempre es diferent. Allo que ens acosta a la vida a traves de l& x02019;altre i li dona un sentit darrer. Allo que ens revela qui som i que volem ser encara. Allo que ens situa en el temps. El llibre indaga en aquesta rao de ser, tant el que ens arrela al mon comel que ens transcendeix, com en la tradicio dels mistics. Maria explora la religio particular que sorgeix entre dues persones i que desvela quasi totes les respostes a quasi totes les preguntes.Maria es & x0201C;ella& x0201D; i es tambe les ressonancies historiques i culturals que implica. Els set poemes finals formen una suite inspirada en la simfonia de Haydn Les set ultimes paraules de Crist a la creu i vol descriure tots els camins de l& x02019;amor.

Jo podria haver mort en aquell balcó d’un sisè, caminant sobre la barana. El buit, quan s’atansa, s’arruga igual que un cor, i et dediques a tibar-lo.El traç carbó del tren es destinta en via morta,