Vicenç Altaió

El radar americà es un documental visual i d'investigació historica sobre art, arquitectura i disseny construt a partir de la biografia i l'arxiu personal de l'arquitecte, artista i galerista Lanfran

Reportatge fotografic de les principals manifestacions culturals de la ciutat guiat per les seves primeres espases del cinema, la fotografia, l'art, etc., acompanyat per textos d'escriptors de renom que, amb un to relaxat i ludic, ens ofereixen una visio actual, creativa i tanmateix acurada de la nostra ciutat.

¿Sap vostè què ha estat l'art català dels últims anys i quins són els nous corrents estètics de cara al segle XXI? ¿Sap vostè què està passant a Barcelona en el món de l'art, amb la modernitat, la postmodernitat, amb l'avantguarda i l'art digital? ¿Podria citar els nostres principals creadors plàstics més enllà de Joan Miró o Antoni Tàpies? Vicenç Altaió, l'autor d'aquest llibre, sí, perquè és germà de tots ells. Sí, perquè ells són els seus germans. Germans grans com Brossa, Perejaume, Amat, Jarr o Hannah Collins. O germans petits o menys coneguts com Colomer, Martí Guixé o Galdón. L'escriptor i traficant d'idees Altaió té el rar privilegi de la familiaritat intel·lectual i biogràfica amb tots ells i, per això, només ell podria oferir-nos aquesta obra magnífica i fascinant, aquesta fastuosa reflexió sobre les belles arts contemporànies que és alhora, per si mateix, un esdeveniment literari, una de les millors mostres de la literatura catalana d'idees, un llibre prodigiós, prismàtic, tan imprescindible com un mapa de carreteres però tan bell com una pàgina de Tres horas en el museo del Prado d'Eugeni d'Ors. L'artista Perejaume va coronar solemnement Vicenç Altaió com a escriptor, com a creador decisiu del nostre temps, en el llindar entre literatura i art, reflexió i creació, biografia íntima i història recent. Per això el va coronar amb un fabulós cap de pinzell, en reconeixement justíssim a algunes de les coses que es diuen en aquest llibre, belles, noves i assenyades: "La bellesa com a reclam públic per escoltar el propi silenci". Altaió, com ho feia J.V. Foix, va per exposicions, tallers i escriptoris, a la recerca de la modernitat, del canvi i dels germans que la fan i la faran possible.

Un libro provocador e insólito escrito por uno de los pensadores/activistas más brillantes y enérgicos de las letras y las artes de nuestros días.

Finalment, una visió crítica de la poesia catalana dels últims 50 anys, del Maig del 68 fins avui.Mig segle de poesia catalana,de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, aplega més de 200poemes i poetes i fa coneixer tota la varietat i el seguit de tendencies de la poesia catalana delsultims 50 anys. Lantologia sinicia el Maig del 68 com a cap duna revolta estetica i social i estanca amb la presencia dels poetes mes joves, molt actius en la renovada importancia de lapoesia en la nostra societat. Dels poetes nascuts a la immediata postguerra, el 1940, formatssota la dictadura, fins als poetes que acaben de publicar el seu primer llibre. La tria ha estatorganitzada en tres grups generacionals: la represa i la revolta dels nascuts entre el 1940 i1956; la normalitzacio del catala i la institucionalitzacio politica que emmarquen els nascutsentre 1956 i 1975; i la crisi, la implosio i la insurgencia dels mes joves. Aixo sesdeve en tresperiodes historics: des del Maig del 68 fins a les eleccions democratiques; de la Constituciodel 1978 al canvi de segle i latac a les Torres Bessones; i dença de la crisi de la societat delbenestar daquest mil·lenni.

El radar americano es un documental visual y de investigación histórica sobre arte, arquitectura y diseño construido a partir de la biografía y el archivo personal del arquitecto, artista y galerista Lanfranco Bombelli (Milan, 1921-Cadaques, 2008). Desde la microhistoria se narra e interpreta la historia de la construccion cultural europea bajo el modelo del racionalismo moderno y la vanguardia artistica, cuando vuelve, tras la victoria de los aliados despues de la Segunda Guerra Mundial y en el marco de la Guerra Fria, con la intervencion publicitaria del sistema politico y economico norteamericano. Son cuatro los escenarios: I Las bombas, la reconstruccion y el resurgimiento. Milan-Zurich, 1940-1950. II Visual Information for US in Europe en el Plan Marshall en el marco de la Guerra Fria. Paris, 1950-1961. III El deshielo. Cadaques-Barcelona, 1959-1971. IV Internacionalismo local. Cadaques, 1971-1982.

A mig camí entre l'assaig i l'estètica, l'escriptura aforística i el relat d'idees, il·luminat sempre per l'avantguarda més lúcida, lluny de cotilles mil·lenaristes i de tota mena de trampes contra el pensament. Vicenç Altaió ens proposa a La dificultat tres textos-mare: "La dificultat de l'escriure i del llegir". "La dificultat de la història" i "La dificultat de la poesia". Paradoxes per a un discurs antiacadèmic que posa en relació el món de la ciència i les seves lleis amb el de les arts i l'humanisme. Amb enginy i humor, crítica i compromís, aquests assaigs experimentals es ramifiquen en diversos fills possibles (culdellànties, jocs tipogràfics i lliure associació d'idees) que, tramant-se i subtramant-se, construeixen discurs, i ens estimulen a sentir, pensar, reflexionar, parlar o cridar sobre el nostre temps. A partir de tres vèrtex essencials (ciència, història i poesia) La dificultat ens ofereix una visió global a partir de fragments escampats que identifiquen aquest segle nostre que s'acaba i l'altre que comença per ser nostre també. Un llibre provocador i insòlit a càrrec d'un dels pensadors/activistes més brillants i enèrgics de les lletres i les arts dels nostres dies. Un luxe a l'abast per a tots aquells que enyoren el lliure exercici de la intel·ligència.

Reportaje fotográfico de las principales manifestaciones culturales de la ciudad, de la mano de sus primeras espadas del cine, la fotografía, el arte, etc., acompañado de textos de escritores de renombre que, en un tono relajado y ludico, nos ofrecen una vision actual, creativa y al mismo tiempo cuidadosa de nuestra ciudad.

A photographic report on the city's main cultural and artistic aspects, shown through Barcelona's first incursions into cinema, photography and the arts, together with texts by renowned writers who, writing in a playful, relaxed style, provide a contemporary, creative and carefully-detailed view of our city.

Miró i els poetes catalans es un traçat biogràfic de Miró i de la literatura artística que se li ha dedicat, i s'entrellaça amb les biografies paral·leles dels poetes, els quals, encadenats, traves

La llanterna del sereno, Jordi Carulla / Vicenç Altaió o l'exhumació visionària de l'art, Lluís Calvo / GAUDÍ DISFRESSAT DE SANT FELIP NERI / D'ORS A L'ACADÈMIA DE PLATÓ / CALDER, UNA AUTOBIOGRAFIA EN MOVIMENT / PER JOAN MIRÓ, UNA DONA NO ÉS UNA DONA / DALÍ I EL PAISATGE DE DALÍ EXPLICAT A UN JAPONÈS / J.V. FOIX, INVESTIGADOR A LA RATLLA DEL SON / T DE TÀPIES / VISCA BROSSA! / 97 VERSOS SOBRE FICCIONS JVFOIXPONCIANES / ZUSH, EVRU / JAAR A RWANDA / ELS DÉUS DE GALDÓN Tàpies: la porta de l'infinit Arnau Puig: el combat Portabella: la manipulació Ràfols-Casamada: els límitsJaar: el lament de les imatges Collins: la forma de l'artColomer: un màxim de paradoxaJosa: l'alliberament dels prejudicis

Vicenç Altaió ens parla, en aquest llibre, d’art, però no només d’art, també d’arquitectura, de cinema, de periodisme, de ciencia, d’identitat, de música, de fotografía, d’internet, de política i de

Massa fosca (Poesia 1978-2004) és l'original aventura estètica moral d'un dels principals investigadors en poesia. Per a Vicenç Altaió, sa­ber de mètrica si no saps de món és tan greu com saber de món i no saber de mètrica. Entre l'escriptura, l'art, la ciència i el pensament, l'Obra Completa d'aquest traficant d'idees s'estructura en tres parts. En un primer estadi, els llibres publicats dins el circuit normal, entre els anys setanta i vuitanta, escriptures textualistes que marquen l'i­nici de la postmodernitat. Més endavant, als anys vuitanta, en plena eclosió del món de l'art dins la literatura, Altaió es converteix en un radical renovador d'aquesta dialèctica amb la publicació de textos fora del circuit convencional: llibres d'artistes, plaquettes, catàlegs, fulls volants, revistes-objecte... Finalment, el tercer és el període deconstructiu, els poemes-pedra i els textos amb mirada cega i veu afònica. Després de vint-i-cinc anys, la investigació de Vicenç Altaió representa una de les aventures més insòlites de la poesia europea on, com assevera a Massa fosca -reestructuració severa de textos esparsos i inèdits per al lector- no hi ha bellesa sense cultura.

Mig segle de poesia catalana,de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, aplega més de 200poemes i poetes i fa conèixer tota la varietat i el seguit de tendències de la poesia catalana delsúltims 50 anys. L?antologia s?inicia el Maig del 68 com a cap d?una revolta estètica i social i estanca amb la presència dels poetes més joves, molt actius en la renovada importancia de lapoesia en la nostra societat. Dels poetes nascuts a la immediata postguerra, el 1940, formatssota la dictadura, fins als poetes que acaben de publicar el seu primer llibre. La tria ha estatorganitzada en tres grups generacionals: la represa i la revolta dels nascuts entre el 1940 i1956; la normalització del catala i la institucionalització política que emmarquen els nascutsentre 1956 i 1975; i la crisi, la implosió i la insurgència dels més joves. Això s?esdevé en tresperíodes històrics: des del Maig del 68 fins a les eleccions democratiques; de la Constituciódel 1978 al canvi de segle i l?atac a les Torres Bessones; i d?ença de la crisi de la societat delbenestar d?aquest mil·lenni.