Xavier Duran

Des dels inicis de la literatura, molts escriptors han fet referència a conceptes científics en les seves obres, com a metàfora o com a recurs per enriquir les descripcions. Alguns d’ells, fins i tot

El llançament del primer Sputnik el 1957 i l'arribada a la Lluna el 1969 són dos dels fets tecnològics més importants del segle xx. Però en plena guerra freda tenien un gran significat polític i militar. En aquesta obra, després d'un panorama històric de l'astronàutica, s'analitza el tractament que la premsa de Barcelona va realitzar dels dos fets. Un es va produir per sorpresa, protagonitzat pels russos i quan a l'Estat espanyol hi havia censura de premsa. L'altre era un fet esperat, protagonitzat pels nord-americans, amb una llei de premsa encara molt restrictiva i amb publicacions que intentaven anar fins als límits legals. Això permet fer una anàlisi poc usual: la ideologia present a la premsa durant el franquisme a partir del tractament de dos fets tecnològics.

Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s’han proporcionat mútuament ei

Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s'han proporcionat mútuament ei

Existen muchas formas de pasear por Barcelona, pero hasta hoy pocas veces se habían planteado paseos científicos por esta ciudad. Lo más habitual eran ejemplares que nos guiaban por la calles, los ed

O nacionalismo na era tecnolóxica é unha análise das identidades culturais e nacionais nunha perspectiva moderna. O autor mostra como a tecnoloxía foi decisiva á hora de crear fronteiras e dependencias e como afecta a difusion da cultura e o futuro das diversas linguas. Tamen analiza a influencia mutua entre o progreso tecnoloxico e reivindicacions nacionalistas e a necesaria harmonizacion das visions globais e nacionais en medio ambiente. A obra e unha innovadora aportacion teorica o campo do nacionalismo, considerando o papel que a tecnoloxia ten na nosa sociedade a finais do seculo XX e sinala a importancia da diversidade, asi como as contradiccions en que caen en moitas ocasions as culturas mais estendidas, que, contra o que as veces se di, tamen necesitan crear estratexias defensivas.Nuns momentos en que o nacionalismo e o universalismo estan de plena actualidade, esta obra significa unha vision actualizada e orixinal do tema.Traducion do catalan de Anton G. Garazo.

Los secretos del cerebro nos explica cómo surgió un órgano tan complejo y cuáles son los mecanismos que actúan para que la especie humana pueda adquirir conocimientos o crearlos, cómo responde frente a las drogas, que diferencias hay entre los cerebros de los hombres y los de las mujeres o entre el de los diestros y el de los zurdos. Galardonado con el I Premio Europeo de Divulgacion Cientifica Estudi General.

Una trobada totalment fortuïta entre Antoni Palau, periodista científic, iRosa Galvany, dona de l'editor August Xirau, els porta a viure un idil li,però també canvia totalment la vida del primer. A m

El lector trobarà en aquest llibre informacions i curiositats sobre l'origen de les paraules, el procés que han experimentat seixanta mots des de l'inici del seu ús fins avui.

Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, 2017Vivim en un món de dades. Les generem i les rebem en el mòbil, l'ordinador, el cotxe i en els utensilis més diversos, tot i que no en siguem

1999Quina reacció es produeix quan fregim un ou amb un bistec? Per que calmen el dolor alguns medicaments? Com eliminen els detergent la brutícia? Com es que prendre el sol ens fa emmorenir?La nostra