Xavier Gimeno

Fuga s'inicia amb una anècdota alhora tràgica i ambigua: l'intent de suïcidi d'un eminent psiquiatre barceloní. Aquest fet obliga quatre dones a interrogar-se sobre la relació que hi han mantingut i sobre la seva vida mateixa. De mica en mica, es va teixint una xarxa de records i experiències, desigs i frustracions. La fuga, d'altra banda, és el tret que identifica el personatge en la seva relació amb els altres. Fugir com una actitud de defensa davant de la banalitat i la massificació, com una revolta silent contra la resignació amb què vivim la caricatura de molts valors ètics i ideològics. Fugir, en darrer terme, com un refugi des del qual es pot preservar una mica de sentit entre tot el soroll que ens envolta.

Amb El temps a mitges, Xavier Gimeno ens proposa una novel·la escrita amb l'alè i l'ambició de les grans obres. Aquesta és la història d'una ciutat (Sitges) i d'un país (Catalunya), des dels inicis de la dictadura franquista fins als nostres dies, a través d'uns quants personatges memorables: Néstor Varela, que va acumular més poder del que era capaç de suportar, Núria Pelegrí, que va cometre l'error d'estimar en excés la vida; Mani, que va embogir perquè sabia el que no havia de ser sabut; Tomás, que va viure per saber-ho tot i tanmateix ser incapaç d'explicar-ho.... Vibrant, bella i commovedora, El temps a mitges situa el lector davant d'uns dilemes personals i col·lectius absolutament vius a la societat catalana i d'una construcció narrativa fascinant, l'enfronta amb una escriptura tan brillant com eficaç, i revela Xavier Gimeno com un dels novel·listes en llengua catalana més interessants d'ara endavant.

Pa de llop arrenca amb l'entrada de les tropes napoleòniques a Sitges, una nit de 1809, i a la mateixa hora en què neix Llorenç Rigual Casas, segon fill d'una família de comerciants que s'erigirà en amo del poble desafiant els nobles de la Senyoria de Miramar. De la mà de Llorenç Rigual Casas anem resseguint les aventures d'un fadristern rebel que no es deixa enclaustrar en la vida conventual i que serà còmplice de les conspiracions liberals de la primera meitat del segle xix, un home emprenedor que fugirà dels constrenyiments familiars per obrir-se camí despòticament lluny d'Europa, en el comerç marítim i el tràfic d'esclaus. Xavier Gimeno ha escrit una novel·la que feia anys que volíem llegir, una obra que és alhora retrat descarnat de la figura arquetípica de l'indiano i un homenatge al paisatge del Garraf, autèntic protagonista d'aquesta història i l'àncora de salvació d'un món en progressiva decadència.

"No el va rebre ningú quan va tornar de Cuba. Cap banda de música no sortí a honorar-lo com a americano (o indià, o havaner); ni cap dona no l’acollí a la falda per endolcir-li el fracàs; ni ca