Xavier Roig

Este es un retrato de los vicios de España, de Europa, de estados con administraciones mastodónticas que ejercen un control absoluto sobre el individuo. Es un alegato en contra del poder establecido, de funcionarios con cargos a perpetuidad, de politicos mediocres con poco o nada que aportar, de un sistema educativo fracasado y enquistado, de empresarios subvencionados y de artistas incomprendidos. Es una denuncia en toda regla, pero es sobre todo un libro que quiere apelar a la conciencia del ciudadano y de las empresas para que sean mas exigentes consigo mismas. Un libro demoledor sobre la Administracion Publica y especialmente contra sus politicos consentidos e incompetentes. Felix de Azua. Un lucido ensayo, escalofriante. Enrique Vila-Matas Un sano ejercicio de autocritica. A favor de un imprescindible y menospreciado sentido comun. Isabel Coixet La voz de Roig es una voz incomoda, pues esta cargada de razon y argumentos irrefutables. Lean el libro . Sam Abram

Aquest llibre defensa la iniciativa privada i per tant la llibertat. És un retrat clar i actual dels vicis d'Europa, sobretot del sud d'Europa. Ens fa veure les trampes de l'antiglobalització, deixa en evidència la falsa solidaritat i denuncia les relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític.

Últimament mhe dedicat a observar Catalunya, i a comparar-la amb tot el que he vist treballant amb clients escampats pel món. I he acabat preguntant-me: «Si realment pogués ser imparcial, compraria Catalunya?». LEuropa que cal anar desmuntant és la del model de Brussel·les, la que tant agrada a Madrid i a París, i que tant desagrada, amb raó, a britànics i alemanys. El catalanisme polític sorgit a cavall del XIX i el XX va triomfar perqué era eficaç, i el dara fracassa perquè és incompetent. Ens podríem preguntar quin concepte té del risc el català, si de 1arriscada tasca darreplegar cargols en diu anar-los a «cagar». Els principals executius de les corporacions importants han decidit que fan dempresaris sense ser propietaris de 1empresa que representen. Ni Duran Farell era lamo de Gas Natural ni els capitostos de la patronal catalana han arriscat part del seu capital. A Catalunya, de burgesia important no nhi ha. Barcelona shauria dhaver adonat que és més important ser la tercera dEuropa en un sol camp que ser la primera dEspanya en tres. Barcelona ja és una mena de parc temàtic de Gaudí, una mena de macro-Lloret amb ínfules culturals. La màfia italiana ens escandalitza. Seria interessant recordar que quan la màfia es va consolidar, Sicília era catalana. Tradició municipalista? Busquin al diccionari la paraula «alcaldada»

Amb la seva prosa fàcil i provocadora, Xavier Roig ens fa entendre una mica mes l'ànima russa, sense prejudicis. Els catalans en sabem molt, de l'arrogància i la covardia de la política europea, pero