Libros de Folclore catalán

A Mataró, la Festa Major es celebra en honor de dues joves,santa Juliana i santa Semproniana, que segons la tradició van néixer a l’antiga Iluro romana i van ser martiritzades a causa de la seva fe c

Mariners i pescadors han narrat histories de la mar salada des de sempre, a casa o a la taverna, als nets o als grumets. Terra endins, les avies o els padrins han explicat munts de rondalles i llegendes, a la vora del foc, que tenen la mar i els seus misteris com a protagonistes. Les rondalles marineres han estat poc tractades i aquest llibre que teniu a les mans vol col·locar-les al lloc que els pertoca i donar-los lentitat propia que es mereixen. Amb aquests contes us convidem a embarcar-vos i solcar la Mediterrania. Podrem escoltar el cant de les sirenes i fugir dels maleficis de les bruixes marineres. Coneixerem dames encantades i pescadors de palangre, pirates ferotges amb cor de sucre i corsaris enamoradissos, illes exotiques i fons marins I, si ens acompanyeu, arribarem fins a les Ameriques i ens farem rics! Rics de fantasia, daventures i de coneixences. I ens capbussarem en aquesta mar de meravelles que, la imaginacio i la necessitat dexplicar-se el mon dels nostres avantpassats, han creat per a nosaltres i que conformen el seu llegat mes preuat. El llegat que ens permet saber qui som i don venim i que potser ens mostrara la ruta vers lestel que perseguim.

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixar de

Un llibre contemporani, amè i per a tots els públics, que fa un repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica e

Recull dels gegants de la comarca de la Garrotxa, i es que no hi ha element que fascini mes de limaginari popular que els gegants i les gegantesses. Podem trobar gegants, en parelles o sols, als quasi vint-i-un municipis de la Garrotxa, i tots ells els veureu dibuixats i descrits en aquest llibre.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memoria d'una cultura, d'un poble, d'una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d'elaboració propia, s'han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallistic de Seros. Trobat al Fons Rossend Serra i Pages, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle xx pel folklorista Josep Fossas. Les rondalles es presenten ordenades i catalo-gades segons el sistema internacional d'Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l'esbos biografic d'aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podra gaudir d'un boci de memoria serossana endinsant-se en l'estudi d'aquest rondallari.

El cançoner de Pineda (1931) es lobra mes emblematica de Sara Llorens, que la converti en la primera dona folklorista de Catalunya i una de les primeres dEuropa. Conte 238 cançons i 210 tonades. La recollida de material sinicia el 1902, pero diverses circumstancies, entre les quals lafeccio pulmonar que tenia, endarreriren la seva publicacio. Encara avui dia es una obra de referencia imprescindible.

Catálogo de la exposición celebrada en la Capella reial de Santa Çgata de junio a septiembre de 2022, una invitación a redescubrir el Corpus y visibilizar su importante legado artístico, cultural y festivo, con motivo de la conmemoracion de los siete siglos de la primera referencia sobre la procesion del Corpus en la ciudad de Barcelona. El Corpus es una de las grandes celebraciones a lo largo del pais y su modelo ha influido sobre un gran numero de fiestas en Catalunya. Esta festividad, que se celebra el jueves siguiente a la octava de Pentecostes, en que acaba el tiempo de Pascua, cierra los rituales propios de la primavera y abre las puertas al verano. Surgio por la necesidad de dedicar una celebracion a la eucaristia, es decir, el ritual que hizo Jesus para compartir el pan y el vino entre sus discipulos durante la ultima cena el Jueves Santo.

L& x02019;any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un & x0201C;valor univer

Un llibre que vol contribuir a donar a conèixer i difondre l'art dels catifaires catalans La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny. Aquest llibre f

Obra en dos volúmenes. En el ámbito popular y tradicional y de manera generica, el moro ha significado siempre 'el otro', el diferente. Este estudio se propone realizar un catálogo razonado de los entremeses festivos catalanes historicos que versan sobre la alteridad, principalmente sarracena. Aparte de vincular los entremeses con el hecho historico que los contextualiza, ofrece una compilacion de parlamentos sobre estas plasmaciones festivas de la alteridad e incluye un encuentro de musicas empleadas en este contexto.

NOVETAT DE GENER El X Simposi Casteller de Catalunya, celebrat a Valls dins les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela 21 + 1, aborda tematiques en l'ambit social, en el tecnic i en l'enogastronomic. Els castells com a manifestacio al servei de la inclusio i la represa postpandemica de les festes patrimonials comparteixen forum amb l'aportacio de la dona al vessant tecnic d'aquestes arquitectures humanes, aixi com amb els avantatges i inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Finalment, es posa en valor la vinculacio de la cuina i els castells, com a part indissociable de la vida de les colles i tambe el seu rol en les diades de llarga tradicio.

Quin dels gairebé mil municipis catalans no té la seva festa major? Quina població renuncia a promoure els seus productes tradicionals? Qui és tan distret com per oblidar els seus orígens ancestrals?Daixo tracta aquest llibre, en que us oferim un recull de cent celebracions, nexplorem la procedencia i nexpliquem el contingut. Potser aleshores gaudirem mes de la truita amb suc, del xato o de la ratafia; vibrarem intensament amb els traginers, els gegants o els gossos datura, i ens emocionarem amb la Dansa de la Mort, la Morisca o les fogueres de Sant Joan. Visqueu on visqueu, sempre tindreu a prop una fira, una festa o una solemnitat per celebrar. No hi falteu!

Les coses mai són perquè sí. De tant en tant ens hem d'aturar, mirar al nostre voltant, veure d'on venim i saber on anem. De tant, si cal, ens hem de reivindicar. Què fa que els gironins tinguin un estil propi? Per què la creativitat de Girona, Banyoles, Olot, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Figueres, Cadaqués, Ripoll o Puigcerda -entre tantes altres viles i ciuetats- és tant característica des de fa tant de temps? La periodista de TV3 Peté Soler explica Girona al món amb una mirada neta, amb coneixement i estimació però sense prejudicis. Girona+ és un llibre que ens parla del caracter de la seva gent, dels seus paisatges, de la feina que fan i amb què es guanyen la vida. Parla de la seva indústria, comerç, art i artesania, del seu disseny i de com la moda ha anat bastint un pol econòmic puixant i dinamic. En parla però també ens la mostra, amb unes fotografies i il·lustracions que en són el millor resum grafic.

Dietari de treball de camp a la Segarra és el recull de les vivències de Joan Cervera durant l’any de la recerca a la comarca de la Segarra juntament amb Albert Manent. Però el llibre és molt més que

Aquest llibre és una eina prctica per a docents i educadors en general, que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, així com una classificació d'aquests per edat, valors, llargada i tipus