Libros de Folclore catalán, página 2 de 8

Basili de RubíEls consells del pare Basili de Rubí "no tenen altra finalitat que la d'auxiliar el pressebrista novell pel camí de la tècnica constructiva del pessebre estalviant-li de perdre's per vi

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

L'any 1895 van aparèixer a Barcelona les _Tradicions d'Apel·les Mestres_, el primer llibre de prosa creativa del gran poeta. Dins del terreny del folklore, Mestres havia de recollir, també, unes _Lle

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d’una colla castellera sovint està i

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

La cultura popular catalana no es pot entendre sense l'aportació de l'Arxiu Joan Amades. La seva riquesa i diversitat són un preuat tresor, format per valuoses peces que ens expliquen les formes de vida dels nostres avantpassats. Ara, de la mà dels millors especialistes, podem valorar aquest tresor visual en tota la seva dimensió i entendre molt més les possibilitats insospitades de les imatges gràfiques i virtuals que ens envolten. Aquesta obra s'ha desenvolupat a partir de l'exposició Imatgeria Popular. La Col•lecció d'Imatge Impresa de l'Arxiu Joan Amades que ha fet el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort d'aquest recordat folklorista.

El patrimoni d'una ciutat com Barcelona el forma també el conjunt de festes que s'hi celebren cada any, que ens ajuden a descobrir i gaudir de les diverses visions i facetes de la ciutat, on places i carrers son escenari de festa i sinonim de convivencia. No hi ha mes de l'any que la ciutat no es vesteixi de festa. Comencem amb els Tres Tombs, al gener, pocs dies despres dels Reis d'Orient i aixi anem fent i festejant fins arribar a l'Home dels Nassos. Sense aturador. Edicio trilingue en catala, castella i angles.

Per primera vegada un llibre exposa, utilitzant un llenguatge didactic i planer, les aportacions que diferents branques de la ciencia han fet a les torres humanes. Lautor ens explica quina alçada tenen els castells i com sha fet per medir-ho; quin pes pot arribar a carregar un casteller a les seves espatlles i com pot repercutir aixo sobre la seva salut; quina importancia te lestres psiquic en el casteller o en el public i que es pot fer per disminuir-lo; com cauen els castells i que justifica que les caigudes rarament comportin consequencies greus o quines son les lesions mes habituals, segons la posicio ocupada al castell, i com es poden evitar. Aquests coneixements generals permeten exposar, en la segona part del llibre, aspectes mes concrets tot proposant exemples practics per aplicar-los.

Quaranta-quatre narracions, en les quals uneix la veritat de les històries amb la imaginació. L'autor es fixa en la manera de ser de persones i coses enginyoses, i així explica la vida d'un pobre, ben intel·ligent, amb mal d'ulls, que pidolava pels pobles i es convertia en un honrat i decent alcavot entre els hereus, pubilles i cabalers. Entren, pels ulls, els diferents tipus: des d'un llenyataire, carregat de virtuts i de vicis, fins a les converses per passar el temps, entre el rector i un pixatinters d'una hidrolèctrica, o de l'Ajuntament, com també uns alemanys coneguts per les xaueres i trompades amb cotxes potents. Brots de Pi representa una tisana de la vida moral i rural generada dins aquelles valls. Il·lustracions de Josep Plana