Libros de Cataluña, página 51 de 183

Democràcia és sinònim de sufragi, un dret que les dones han conquerit a poc a poc arreu del món. El camí, però, no ha estat fàcil. Des de la Revolució Francesa, passant per les sufragettes angleses i nord-americanes, les dones han hagut de lluitar per manifestar la seva veu a les urnes. Pel que fa al nostre país, el 1932, ni Francesc Macià ni Francesc Cambó no van donar l'oportunitat a les dones perquè votessin al Parlament de Catalunya durant la Segona República espanyola. Les dones catalanes van poder opinar per primera vegada el 1933, una data que aquest llibre vol recordar. Les dones també fem la democràcia vol celebrar aquest 75è aniversari.

Joan Peytaví Deixona: Notaris, homes i papers. El Nord català als segles XIII-XVIII / Rodrigue Treton: Preludi a la història del notariat públic a Perpinyà i el comtat de Rosselló (1184-1340) / Joan

De un modo sencillo y partiendo de una excelente documentación, el historiador Jaume Sobrequés nos invita a asomarnos a la historia de Barcelona, desde los primeros pobladores de las llanuras, pasando por la dominacion romana, los condados medievales o las insurgencias del siglo XVIII, hasta llegar a la actual urbe del nuevo milenio, con su mezcla de tradicion y vanguardia caracteristica de una ciudad que se reinventa continuamente...

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Este volumen trata de los orígenes, formación y de la marcha hacia el Museu The Cloisters de Nova York, del panteón de la casa condal de Urgell, que se conservaba con todo su esplendor, en el convento de Bellpuig de les Avellanes, situado en la actual comarca de la Noguera. El panteon condal fue ideado, al principio del siglo XIV, por el conde Ermengol X. El hizo esculpir un sepulcro para su hermano, el vizconde Alvar, otro para el conde Ermengol VII y para su mujer, y finalmente, otra para el.

Memòria d'exilis i retorns és, com diu l'autor, el fruit de la memòria del passat amb la veu dels qui la van escriure i el retorn, en el present, a aquells escenaris on la van viure. Però també és, a més d'això, una reflexió sobre els episodis més cruels de la història recent, un toc d'alerta a les generacions més joves per no caure de nou en el parany de l'oblit i el silenci; i és, per sobre de tot, un reeixit homenatge a la memòria de tots aquells que van patir el drama de la guerra civil, de l'exili, dels camps nazis i de la repressió franquista, personificats en la figura del pare de l'autor i del seu oncle Manolo. Amb una prosa senzilla, a voltes emotiva i farcida de descripcions acurades, l'autor estableix un lligam entre passat i present. Amb el retorn, pels camins de l'exili, als espais de la memòria familiar s'aconsegueix un doble propòsit: la revisió d'un període històric, sovint silenciat, i la implicació de les noves generacions a prendre el relleu de la memòria.

Jornades de Dret Català a Tossa; Ribot Igualada, Jordi; Universidad de Girona. Área de Derecho CivilProceedings of the XIV Conference of Catalan Law held in Tossa de Mar on the 21th and 222th of Sept

Aquest és un llibre diferent, que ens narra episodis de la història de Catalunya des d''una perspectiva insòlita. A través d''alguns personatges prou coneguts i d''altres que no ho són tant, fa la cr

Element d’unió entre la terra i el cel, Montuïc identifica el perfil de Barcelona a través d’una majestuositat que aboca tant a la protecció com a l’amenaça. Des de l’any 1641, el castell de Montjuïc

L obra del professor Sobrequés acosta el passat catala, des de la prehistòria fins ara, als catalans sense excepció i a aquells forasters que, quan visitin Catalunya, vulguin tenir un coneixement general del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d anys d existència. Aquesta breu història té com a objectiu presentar com es va configurar una nació dotada d un Estat propi, que va tenir un paper destacat a Europa durant segles. I, també, explicar de quina manera aquest Estat va ser agredit al llarg de dos segles fins a ser destruït l 11 de setembre de 1714 i la posterior lluita dels catalans per renéixer de les cendres i recuperar el seu lloc en la història.

Cataluña y Galicia. Una serie que desmitifica y aclara conceptos sobre la historia reciente de estas dos comunidades de España.Acercarse a la historia y las leyendas, tradiciones, política y cultura de un territorio histórico, sin que necesariamente el libro resulte un árido y pesado manual, es la tarea de esta serie. Breves, inteligentes y amenos,estos libros sirven como guías de viaje, pero también como introducciones amenas a la geografía y la cultura de Cataluña y de Galicia. Salpicados de historias, gastronomía, leyenda, vida económica y tradiciones, son libros para leer en un tren o avión, camino de cualquiera de los parajes descritos.Una forma asequible de acercarse a la historia reciente de dos de las principales comunidades políticas de España.

En poc menys de tres-centes pàgines, Jaume Sobrequés aconsegueix resumir admirablement el llarg procés històric que va transformar una petita colònia romana fundada per l’emperador August en la més cosmopolita metròpoli de la Mediterrània al tombant del segle XXI: Barcelona. Ens explica quins han estat els principals canvis socials, econòmics, humans i sobretot urbanístics en les diferents èpoques. I ens descobreix l’empremta de les moltes generacions de barcelonins, de soca-rel o vinguts de fora, que amb el seu treball i imaginació han anat bastint, pedra a pedra, carrer a carrer, la ciutat oberta que avui coneix tothom.

L edat mitjana, tantes vegades imaginada en la rigidesa d uns ordres socials estables concordants amb la cosmovisió obedientment assumida per la societat, en realitat, mostra molts plecs i fissures per on imaginar, cerca, idealitzar o, fins i tot, lluitar per un mon diferent. L espai ideal pot ubicar-se en una geografia allunyada, la societat justa i igualitaria pot ser assolida, el gaudi del mon millor pot ser tastar amb models de vida alternatius i, fins i tot, profecies i visions ens poden apropar al coneixement del mon perfecte a venir. Aquests es un rostre potser poc conegut de l edat mitjana, pero, tal vegada, fou una faceta plural, viva, il·lusionada i combativa per encertar -o somiar- una societat mes justa, i que configura un important llegat per a la posteritat.

Es tracta d?una síntesi, volgudament resumida perquè pretén que sigui llegida i no solament consultada per especialistes. Per complementar el text de F. Xavier Hernàndez, hi incloem una cinquantena d