Libros de Cataluña

Les bruixes han estat, durant segles, sinònim de por i de maldat. Però qui eren realment aquestes dones? Aquest llibre capgira el relat tradicional i ofereix una mirada informada i feminista sobre la

Repàs dels darrers anys de vida d'un ei emblemàtc, anys marcats per l'oposició nobiliària, encapçalada per un dels seus fills, i la rebel·lió andalusina al sud valencià

40 anys d’un llibre impressionant, una obra clau de la historiografia catalana i de la trajectoria de Montserrat Roig.Nova edició revisada d’una obra cabdal que ens descobreix a traves d’una cinquant

Un viatge fascinant per la Catalunya de les relíquiesEn ple segle XXI, milers de catalans continuen venerant fragments humans com si fossin tresors miraculosos. El camí dels ossos és una travessa fascinant per capelles, museus, altars i criptes, pero tambe per les contradiccions duna societat que oscil·la entre la fe, la tradicio i la ciencia.Amb ull critic i sentit de lhumor, Sergi Ramis explora el territori com un etnograf ludic i agudissim, guiat per la maxima de Josep Pla: Catalunya es un pais petit i vell, i per tant sha de donar la matisacio de les coses, el detall.

Aquest llibre presenta un recull d interessants fotografies en blanc i negre que mostren la transformació del Montgat del segle xix a la segona meitat del segle xx. Petits i grans canvis en l ámbit paisatgistic, urba, rural, industrial, maritim i ludic que ajuden a entendre el Montgat modern i de l actualitat

. L obra mostra l evolució d Almenar, els canvis socials i econòmics, i la convivéncia entre passat i present, amb la voluntat de preservar la memòria col·lectiva i valorar un patrimoni humá que cont

Sabíeu que el Park Güell amaga uns grafitis secrets, que a Horta hi ha un tresor enterrat i a Nou Barris un aqüeducte soterrat? I que un campanar de Ciutat Vella conserva l’empremta del diable? Barce

Gener del 1910. Després d’anys de crítiques desfavorables, de no vendre mai ni un quadre, Isidre Nonell (1872-1911) exposa les seves pintures al Faianç Català i té un gran èxit. Gener del 1911. Juli

Aquest llibre es el resultat d'una recerca a l'entorn dels oficis tradicionals de les valls del Guadalest (la Marina Baixa). Les autores analitzen, de cada ofici tradicional, el lloc on es desenvolupava, la indumentaria especifica, la jornada de treball, les primeres materies, les eines, el proces de treball, els productes finals, les xarxes de distribucio i de comerç, la cultura oral i les creences, aixi com tambe, finalment, l'evolucio de cadascun des de l'epoca tradicional fins a l'actualitat. A mes a mes, tambe tenen en compte els contextos historic, economic i geografic en els quals es desenvolupava cada ofici.

Per primera vegada, la història de Catalunya explicada amb una concepció plural i universal.Sota la direcció del catedràtic d''Història Borja de Riquer, un llibre d’història rigorós i alhora divulgat

Catàleg de les peces presentades a l’exposició Terrissa del Pallars i la Ribagorça, que alhora permet copsar l’ampli ventall de formes i decoracions de la terrissa tradicional.

La figura del rico y próspero indiano forma parte del imaginario colectivo de muchas poblaciones de la costa catalana. Eran emprendedores transatlánticos con fortunas basadas en buena medida en el tráfico o en la explotación de esclavos en Cuba y Puerto Rico. A partir de la aportación de diferentes especialistas en la historia de la esclavitud y del tráfico negrero, este libro aborda la presencia de esclavos negros en Barcelona hasta bien entrado el siglo XIX y los primeros esfuerzos por participar en el negocio de la trata (de África a América) organizados desde Cataluña. También estudia la importante presencia de comerciantes negreros catalanes en la Cuba de mediados del siglo XIX y las trayectorias de diferentes capitanes negreros nacidos en Cataluña. Analiza las fórmulas utilizadas por los capitanes negreros para burlar la persecución inglesa en tiempos de la trata ilegal y ofrece también una detallada descripción de cómo operaban estos mismos marinos para desembarcar sus alijos en lugares escondidos de la isla de Cuba. A lo largo de estos rigurosos estudios históricos aparecen individuos destacados de la sociedad catalana estableciendo, de este modo, la relación entre la trata y la explotación de mano de obra esclava y la futura prosperidad de la burguesía catalana del s. XIX.

¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska?Las historias de los pueblos estan llenas de topicos, falsas leyendas y olvidos. El Principado de Cataluña no podia ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en si mismo, participo en la construccion de España con igual o mas entusiasmo que el resto de sus compatriotas.Los catalanes, junto al rey de Aragon, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de Africa. Barcelona fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboro en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aporto ministros y presidentes a la Primera Republica del pasado siglo.Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad esta, por ejemplo, el de ser los inventores del pan con tomate, cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la escudella, que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judios sefardies y a la que se le añadia carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava; los famosos castells provienen de las moixigangas -construcciones de figuras con cuerpos humanos- que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjuncion copulativa i entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda.Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones mas diversas: En Barcelona se celebro la conquista de Granada con mas entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botin de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de Africa al grito de ¡Visca Espanya! ... y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas paginas.

Una aventura apassionant de més de 2000 anys d'història.ARA EN NOU FORMAT!La Barcelona que avui coneixem, que rep set milions i mig de turistes l’any i que és coneguda i elogiada a tot el món per la

Estudi a partirde les referències literàries medievals de la indumentària dels segles XIII, XIV i XV. Parla tant dels vestits i capes com dels mantells, calçats i ornamentació personal.

Linfame transport a America dafricans per ser esclavitzats, durant els dos primers terços del segle XIX, ca ser una practica molt estesa entre els marins catalans. Per exercir-la calia escapolir-se de la persecucio dels vaixells britanics, exposar-se a greus malalties tropicals, corrompre les autoritats espanyoles i negociar amb despotics caps locals africans que havien de proporcionar esclaus. A vegades, fins i tot, davant la dificultat dobtenir-los, practicar la pirtateria. El llibre relata alguens daquestes expedicions negreres. Per als marins, algunes reeixides, altres fracassades. El primer relat es refereix a la realitzada lany 1812, quan encara no shavia prohibit el trafic desclaus, per dues goletes comandades per pilots formats a lescola dArenys de Mar. Lultim, a la realitzada lany 1864, un any abans de la prohibicio total de lesclavitud als Estats Units, per Pere Mas el Pigat, conegut popularment com luñtim capita negrer de la costa catalana, El vaixell que capitanejava ja no era un veler. Era un vapor.