Libros de Cataluña, página 52 de 178

M. Isabel Panosa és una especialista en epigrafia ibèrica, i gràcies a la Beca díInvestigació Lucius Licinius Sura, Premis Tarragonès 2007, ha pogut realitzar aquest estudi. Aquest treball sobre la T

Casa Leoplodo fue el primer restaurante de Cataluña donde, despues de la guerra, se podían comer autenticos filetes de carne, no orejas de gato, como decía Josep Pla. Hace decadas que este restaurante del Raval de Barcelona es frecuentado por personajes celebres de la bohemia artistica y literaria, que lo han convertido en un punto obligado del mapa literario de la ciudad y destino de peregrinacion para lectores de todo el mundo. Rosa Gil, una mujer cargada de encanto y municion, que dice las cosas por su nombre, es la Nena del Leopoldo, autentica protagonista de esta magnifica cronica.Arturo San Agustin invoca una Barcelona que Rosa Gil encarna con una personalidad desbordante: "El mundo sigue pasando por tu casa, Nena. Y eso puede explicarlo casi todo, Rosa Gil, que eres bolero, copla, tango y fado. Las cuatro cosas que siempre nos cantan las verdades en los momentos oportunos".a

Sí hasta ahora acostumbrábamos a mirar la ciudad a la altura de nuestros ojos, este libro invita a alzar la vista y recrearnos en el descubrimiento de valiosas sorpresas. Los balcones son uno de los signos distintivos de la ciudad de Barcelona. Con gran presencia a partir de finales del siglo XVIII, contribuyen a hacer mas amable la ciudad y evitan la monotonia con un enorme repertorio de soluciones en sus aspectos constructivos y ornamentales, a traves de los cuales se puede seguir la evolucion de los gustos y corrientes artisticas, y las transformaciones de la propia ciudad. Han sido una referencia en la pintura, la literatura o el teatro, y tambien el escenario de distracciones ocasionales, ensoñaciones y fantasias de barceloneses y barcelonesas.

Resseguint minuciosament la premsa, tant la barcelonina com la de múltiples ciutats catalanes, l'autor fa una anàlisi detallada i exhaustiva del procés de formació i el desenvolupament de la Diada,

Els balcons són un dels senyals distintius de la ciutat de Barcelona. Presents a tot arreu a partir de finals del segle XVIII, contribueixen a fer la ciutat més amable i n''''eviten la monotonia. Si fins ara ens haviem acostumat a mirar la ciutat al mateix nivell que els nostres ulls, aquest llibre anima a alçar el cap i a recrear-se amb el descobriment de valuoses sorpreses

Girona tenia relacions amb Menorca? Aquesta és una pregunta suggestiva si penso que per exemple el segle xvi els gironins havien de travessar un mar ple de pirates i corsaris per anar a una illa molt propera, pero de poca entitat economica en la que nomes en podien comprar: llana, bestiars i teixits. La resposta a molts interrogants es molt senzilla, les relacions dels gironins amb els menorquins van ser molt intenses i de llarga durada. Aixo va portar que centenars de gironins deixessin la seguretat del continent i del Principat, per anar a cercar una quasi aventura a una illa molt destruida per larmada turca. Aquests repobladors continentals ocupen tots els llocs de la societat menorquina des del mes elevat que era el de governador fins el mes baix. No es pot oblidar que a part del comerç Menorca es per alguns gironins un refugi.

Amadeu Hurtado va escriure aquest dietari entre maig i setembre de 1934, mentre defensava davant el Tribunal de Garanties Constitucionals la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya que el Govern de la Republica havia recorregut. El seu testimoni posa de relleu la degradacio del clima politic de l?epoca i la manera com la Generalitat que havia encarregat a Hurtado la defensa de la llei es va desentendre de qualsevol formula transaccional que hauria permes resoldre favorablement el plet, i es va deixar arrossegar per la creixent confrontacio entre dretes i esquerres que, poc despres i coincidint amb la vaga revolucionaria a Asturies, va dur el president Companys a proclamar l?Estat Catala dins la Republica Federal Espanyola. Aquest document de primera ma, premonitori i profetic d'aquests fets dramaticsque el franquisme va aprofitar per justificar la insurreccio militar del 18 de juliol, fa viure en directe l?engranatge de les passions que tantes vegades han marcat la nostra historia.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Joaquim Llorens Abelló (el Lloar 1885 ? Mèxic 1961) va ser un cooperativista convençut des de la seva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic. Féu de cooperativista a l'Arg

El Diplomatari, editat per la Fundació Noguera, és el recull dels documents propis del monestir Sant Joan conservats principalment a l''Arxiu del Monestir de Sant Joan i a l''Arxiu de la Corona d''Arago els quals, pel periode que abasten, estan en suport pergami. La documentacio anterior a l''any 995 ja havia estat publicada per Frederic Udina l''any 1951; es per aquest motiu que l''edicio que es presenta s''inicia aquell any i conclou l''any 1273, quan s''escau la fi de l''abadiat de Dalmau de Minyana, que coincideix gairebe amb la fi del regnat de Jaume I.

Segundo tomo de esta obra de referencia básica para investigadores y curiosos por igual que estudia el origen y evolución de las calles y plazas de Barcelona, ilustrada con numerosas láminas de los monumentos y personajes mas emblematicos de la urbe.

«La tragèdia de lexili republicà català» pretén de donar a conèixer la trajectòria que va sobreviure lluny del terrer, així com les biografies duns quants individuals, triats per lautor.

Aquesta obra impressionant (basada en una documentació exhaustiva i irrefutable es proposa de ressenyar amb objectivitat l'intenta de genocidi cultural que s'inicià amb la guerra civil, provocada pel

Fa temps que es parla del terme 2.0 aplicat a la política, però què vol dir realment i quina és la seva aplicació a Europa, i més concretament, a casa nostra? Ernest Benach, president del Parlament d

El periodista i historiador Josep M. Huertas Clavería resumeix un segle i mig d'historia de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, convertit en districte de Barcelona des que s'hi va annexar el 1897. Moltes coses han canviat durant aquest periode de temps: apareixen i desapareixen les industries tradicionals, deixen d'existir els camps i els pescadors, es construeix la Vila Olimpica i s’hi comencen a establir noves industries d'avantguarda tecnologica. Traduccions al castella i angles, al final del llibre. Inclou una bibliografia sobre el tema.

El 1939 Catalunya va patir una sagnia cultural, afegida a la bèl•lica, de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure la llarga corrua de refugiats que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes dels sublevats. Entre ells, nombrosíssims intel•lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Molts, especialment després de l'entrada dels nazis a París el juny del 1940, van seguir fugint a Anglaterra o al continent americà. D'altres van seguir en sòl francès, sota l'amenaça del règim de Vichy. Marta Pessarrodona ressegueix la història d'aquest primer exili, a França, dels Riba, Obiols, Fontseré, Rodoreda, Pi-Sunyer, Calders i tants d'altres. Tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o assecar-se per sempre.

Els llibres dedicats a la Guerra Civil solen centrar-se en aquells temes que són comuns a qualsevol guerra: estratègies militars, contingent, batalles, evolució del conflicte, bombardejos i exili. Al