Libros de Cataluña, página 52 de 183

Anecdotari guixolenc és un recull d’anècdotes sobre fets i gent de Sant Feliu que l’autor va recopilar a partir d’una sèrie d’entrevistes realitzades entre el 1991 i el 2004.

Els anys seixanta el franquisme va perdre la universitat i ja no la va recuperar mai més.L’any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemble

Joan Navais i Icart (1976) és llicenciat en Historia per la Universitat Rovira i Virgili, i actualment doctorand en Historia Contemporania per la Universitat de Barcelona. S ha especialitzat en l estudi de la societat reusenca i catalana del primer terç del segle XX. Ha publicat, en col laboracio, el capitol La Segona Republica i la Guerra Civil dins la Historia General de Reus (2003), el treball Josep Maria Prous i Vila. Poemes d amor i de guerra. Volum I: 1899-1931 (2005) i l article La premsa historica a Reus (1813-1939) dins Premsa i societat. Aspectes politics, economics i socials (2013).

ÉS UN RECULL DE FOTOGRAFIES, QUE ENS ACOSTA A LA HIST RIA MÉS RECENT DE CASTELLÓ D EMPÚRIES

La protagonista d'aquesta història, Joana da Costa, és portuguesa i té l'oportunitat de viure de molt a prop tant la Guerra dels Segadors com les confrontacions bèl·liques que van portar a les indepe

Qui més qui menys ha sentit a parlar de la vall de Núria o bé hi ha estat per un motiu o altre: la pràctica de lexcursionisme o desports dhivern, lassistència a un congrés o a una festa familiar, pod

Els Fets de Maig i les seves consequencies, objecte de polemica des que es varen produir, han marcat bona part de les interpretacions de la guerra, fins al punt de convertir-se per a alguns en la fita illuminadora daquest conflicte. a vegades fins i tot

El 30 de setembre de 1871 l’Ajuntament de Barcelona inaugura oficialment la Galeria de Catalans Il·lustres. Aquesta iniciativa, pionera en la seva epoca, responia tant al desig de prosseguir en la politica de memoria municipal iniciada a mitjans del segle XIX, com tambe a la mateixa conjuntura politica del Sexenni Democratic. Des dels seus inicis la Reial Academia Bones Lletres de Barcelona va estar estretament vinculada a la Galeria, donat que fou la principal institucio cultural interessada en el projecte, la que presenta mes propostes i la que va oferir mes glosadors dels personatges seleccionats. Integrada dins el Museu d’Historia de la Ciutat, des de l’any 1971 la Galeria de Catalans Il·lustres es troba dipositada en el Palau Requesens, seu de l’Academia de Bones Lletres.

La formació d'una classe dirigent (1790 - 1850). Els Carles en la societat gironina es del autor Bosch Portell, Mònica

A vegades s'obre un calaix i apareix un manuscrit oblidat. Aquest és el cas d'El Mediterrani català (1931-1939). Acabat d'escriure el 1995 com a mirada plural dels territoris de parla catalana o Païs

Vers l’any 880, el comte Guifre el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions mes tard, el seu net Guifre II de Besalú va fer

SEGURETAT PÚBLICA, HIGIENISME I BENESTAR SOCIAL EL PROCÉS HISTÓRIC DE FORMACIÓ DEL COS DE BOMBERS DE LLEIDA, 1840-1980

El Pi de les Tres Branques és un dels símbols del catalanisme actual. Però la tradició i la llegenda vénen d'antic. De sempre, s'ha venerat com un arbre sagrat. L'Església catòlica ha atorgat indulgències a les pregàries fetes davant seu. L'arbre ha esdevingut una figura mítica ja que per als catòlics representa un dels misteris més importants de la fe, per als berguedans la imatge de la pròpia identitat local o comarcal, i per a tots els catalanoparlants és un emblema de la unitat de les terres de llengua catalana i la voluntat d'un poble de viure i perviure. Si Verdaguer no hagués escrit el seu poema, el Pi mai no hauria assolit la projecció política, literària i llegendària que actualment té. Va transformar el que només era un arbre singular en un dels símbols del catalanisme i dels Països Catalans.

Les migracions humanes són un fenomen global que s’ha donat en totes les epoques de la humanitat. A Catalunya, els desplaçaments de la població en l’espai s’han caracteritzat bàsicament per l’alterna

Queralt,símbol religiós i catòlic, és un dels santuaris marians més visitats de Catalunya i disposa d'una variada bibliografia.és un centre d'excursions, un paratge pintoresc, un lloc per practicar molts esports d'aventura i té una de les millors vistes de Catalunya.Però Queralt és sobre de tot, un santuari de la Mare de Déu.