Libros de Cataluña, página 65 de 178

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Societat i identitat -reflexions, vivències i panorama catala" és el resultat de vint anys d´implicacio, d´estudi i de viscut en la societat de Catalunya Nord i en les entitats de promocio de la llengua catalana. També vol ser una sintesi del que cal saber per comprendre la identitat catalana en aquestes parts septentrionals del pais.

Col·lecció que aplega les actes dels cursos d''estiu del comtat d''Urgell que se celebra cada juliol a Balaguer des de l''any 1996. Aquests llibres contribueixen a renovar el coneixement de les arrels medievals de la ma dels millors especialistes d''Europa i America. Directors: Flocel Sabate i Joan FarreA ledat mitjana lesser huma desbrossa boscos, asseca aiguamolls i fins i tot desvia rius per transformar els usos naturals; estudia quina es la millor manera dextreure els recursos energetics de la natura i promou oficis urbans com tintoreries, forns de calç, adoberies..., que escampen males olors i transformen el color dels rius, mentre daltres els telers omplen de soroll la ciutat. El desenvolupament de la societat comporta aixi una completa transformacio dels elements de la natura: laigua, laire, el foc i la terra, la qual propicia, en la mateixa edat mitjana i per primera vegada, una reflexio sobre lentorn per tal de preservar la vida als rius, retornar la sana olor a les ciutats i evitar que la contaminacio malmeti la salut humana. Alhora, la natura continua mantenint el referent de limaginari, ates que acull moltes de les creences compartides per la societat i es explicada per la cosmovisio cristiana que engloba tota la Creacio. El conjunt perfila una especifica relacio entre lesser huma i les...

Qui eren els vescomtes de Cardona al segle XII? La resposta, aparentment banal, és, en realitat, molt complexa. Si bé aquesta família nobiliària ha despertat l’interès d’erudits, el cert és que la se

Lluís Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil d’enfocar per a un historiador. El present llibre d’Arnau Gonzàlez analitza, a

Les identitats a la Catalunya contemporània és un llibre amb 24 reflexions en profunditat sobre la formació de la identitat catalana, tal com la tenim avui. Cadascuna d?aquestes aportacions revela aspectes desconeguts i de vegades impensats que ens faran pensar en clau de present i ens faran entendre què som avui els catalans i per què ho som. Obra coordinada pel prestigiós historiador Jordi Casassas.

Aquest llibre de gran impacte visual forma un mosaic que ens mostra la vida a Catalunya rural de principis del segle XX i copara aquella societat d'abans amb la d'avui dia.

A l'entrada d'aquest llibre -que vol retre homenatge a la memòria de M. S. B., la muller morta- l'autor constata, consternat, que, amb motiu d'una operació quirúrgica, ha perdut el melic, signe de la identitat. Tot fent servir, a manera de mirall o de llanterna magica, la llengua d'adopció, aquest castella desarrelat busseja en les aigües tèrboles de la memòria a la recerca del melic perdut. Són escenaris d'aquesta cerca -volgudament desordenada- el Madrid desballestat i polsós dels anys quaranta, el Valladolid provincia i estudiantil dels cinquanta, aquell altre Madrid premovida dels seixanta, i un Santander idealitzat, amarat de nostalgies, on J. A. V., ja a les envistes de la Mort, retrobara -potser- el paradís perdut de la infantesa.

El marabú o boa de plumas tiene una indiscutible carga erótica, pues se asocia al striptease y al music hall, aunque también las mujeres de la alta burguesía sucumbieron a su encanto y lo utilizaron como echarpe sobre sus trajes de noche. La fascinacion del marabu reside en que es una prenda para ocultar y, al mismo tiempo, juguetear con el cuerpo femenino, por lo que no tardo en convertirse en elemento indispensable de los cabarets y las casas de citas. A raiz de la Exposicion Universal de 1888 y de su neutralidad durante la I Guerra Mundial, Barcelona se vio de pronto convertida en la capital de la dolce vita, acogiendo a empresarios del music-hall, prostitutas, vedettes de revistas, actrices, adivinas, cantantes, asi como a una variada fauna de hombres de negocios, espias e industriales. La ciudad se erigio ademas en pionera del arte pornografico, que tuvo en Alfonso XIII a uno de sus grandes entusiastas, y la provinciana y polvorienta avenida del Paralelo se transformo rapidamente en una calle con cosmopolitas salas de fiesta, teatros de variedades y espectaculos de un erotismo nunca visto, sin que jamas faltaran las plumas del marabu... Tras la traumatica Guerra Civil española y a pesar de la moralidad imperante, el Barrio Chino mantuvo su actividad, al tiempo que algunos meubles de la parte alta de la ciudad, como La Casita Blanca, adquirieron celebridad. El marabu volvio a tener notoriedad durante la Transicion, y Barcelona ha mantenido hasta nuestros dias su condicion de ciudad alegre y descocada donde todavia hoy pueden verse espectaculos pornograficos como en ninguna otra capital europea en el Bagdad y donde los stripteases de Christa Leem o las acrobacias de showgirl de Chiqui Marti forman parte del imaginario colectivo de su gente.

Autentica obra de referencia, conte 4.500 entrades. Inclou mes de 3.000 articles de contingut signats pels autors respectius, a mes de definicions breus de terminologia i mes de 1.200 entrades referencials. Tots els fets, tots els personatges, tots els elements que configuren la historia de Catalunya en un volum de consulta rapida, a partir d'una informacio concisa i rigorosa.

Aquest llibre, fruit d'una exposició prèvia, mostra a través de fotografies com la Guerra Civil Espanyola va irrompre en el nostre territori. Com es van implantar arquitectures militars de campanya i com es van deixar trinxeres, búnquers i metralla diversa. Com, a hores d'ara, setanta anys després, l'empremta de la guerra encara roman en el paisatge i es confon amb la natura. Itinerari d'una memòria enfrontada permet contemplar la línia de front que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre i que, entre l'abril i el desembre de 1938, va delimitar la zona republicana de la franquista. Oriol Riart dóna a conèixer l'estat actual dels antics escenaris bèl•lics i redescobreix una part important de la nostra història. Les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Noguera, el Segrià i la Terra Alta ofereixen al lector vestigis oblidats en indrets poc accessibles, testimonis silenciosos del nostre passat més immediat.

Amb aquesta guia (en edició trilingüe català, castellà, anglès), Barcelona s'afegeix a d'altres ciutats importants del món com Nova York, París o Londres, que també han seguit les empremtes visibles en molts indrets de la ciutat deixades pels maçons al llarg dels anys. Tot plegat, en aquesta guia hi trobarem: una bona mostra dels senyals i símbols emprats per la maçoneria, els llocs de reunió de les diferents lògies i la relació dels carrers de Barcelona que han estat dedicats a reconeguts maçons.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Eduard MartíL'any 1690, parlant de les conferències que celebraven els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosadeia: "No cave en la explicaçión lo

Per primera vegada queden al descobert les relacions i els interessos del regim feixista italia amb la conxorxa de Francesc Macia durant la dictadura de Primo de Rivera: una historia esquitxada d'espies dobles i triples, traicions i enganys, que van portar al descobriment i al fracas del complot catala de Prats de Mollo. Per que Macia va confiar en un fosc personatge, Ricciotti Garibaldi -net de l'heroi de la unificacio italiana- per preparar el complot? Qui eren els voluntaris italians de l'exercit de Macia? Eren idealistes antifeixistes, mercenaris o delinquents comuns? Una historia tan apassionant com desconeguda, que per fi veu la llum gracies a una intensa recerca als arxius italians, francesos i catalans i al descobriment de documents inedits excepcionals.

A través d’enquestes orals i documentació diversa des de l’època medieval fins als nostres dies, l’autor fa un repàs per la toponímia (noms de vies urbanes, camins, partides de terme, muntanyes, pall