Libros de Literatura en catalán, página 11 de 790

La gent que viu al món ens dibuixa un retrat penetrant de la condició humana en el marc estret i ombrívol d'una societat, la nostra, després d'un conflicte bèl·lic: amors trencats, encontres i desenc

El rellotge del campanar es va aturar, precisament, aquella nit. L'endema, la plaça de l'Ajuntament s'omplia de gent que protestava, silenciosa, contra el darrer assassinat d'una dona. Joana, Dori, Ivonne i Val, entre moltes altres persones, van participar en una concentracio que no expressava nomes rebuig, sino tambe por i cansament davant d'una situacio, en el fons, no tan llunyana per a cap d'elles. Perque el senyal de la violencia, aparent o invisible, pot apareixer en qualsevol raco. Com tambe hi pot apareixer el senyal de l'esperança, dels lligams, de les llums que no s'apaguen.

«A l'aeroport d'Atenes, moments abans d'enlairar-se, na Hala demana al seu pare si aquell avió on ella s'havia resistit a entrar era com aquells altres que uns anys abans volaven per damunt ca seva i omplien de por i de plors la gent. Omplien de foc, fum i destrucció la ciutat. Omplien de mort les llars. Com els que mataren la mare quan ella tenia sis anys».

Una vella, coneguda, olor; Fantasia per a un auxiliar administratiu; Marc i Jofre; L''ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l''auca; Berenàveu a les fosques; La desaparició de Wendy; Revolta de

La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Prat de Comte, a la Terra Alta. Ho fa després duna trencadissa emocional i amb la sensació dhaver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per a ella. Lluny de ciutat, la Júlia ha daprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que sestima la mare carismatica, el marit distanciat, lamant esquívol, la seva amiga Tona, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses.El risc més gran és una novel·la de fugida i afirmació, en la que labisme de la incomunicació esta sempre a un pam del camí que recorren els seus protagonistes.

El 5 de novembre del 1872 el Mary Celeste, un veler mercant amb el capita Briggs, la seva dona, la seva filla i set mariners més, va salpar del port de Nova York en direcció a Gènova. Al cap d'un mes el vaixell va ser trobat a la deriva i sense ningú a bord. De la tripulació, no se'n va saber mai més res. Aquella desaparició inexplicable i les múltiples especulacions posteriors van convertir l'incident en un fenomen social a l'època i va arribar als nostres dies com a paradigma dels misteris marítims. El vaixell abandonat va deixar un grapat de detalls amb els quals sempre s'ha provat de trenar un relat lògic -i, per altra banda, necessari- del que va succeir durant la travessia; però, al meu parer, al llarg dels anys va acabar desvestint una mica la història de l'halo romantic que atresora qualsevol mite modern. En el meu relat, respectant els pocs fets coneguts, he mirat d'omplir els buits amb els anhels de la ficció mitjançant un acostament intuïtiu al que desconeixem que va passar, al mateix temps que intentava atendre les necessitats psicològiques del relat. No obstant això, el que he pretès per damunt de tot, ho reconec, és elevar la temperatura del mite.

S et Pecats és un recull de set contes que agafen el títol, i la trama narrativa, dels set pecats capitals: supèrbia, gola, ira, peresa, luxúria, avarícia i enveja. El protagonista de cada història é

La novel·la de Merlí.La sensació televisiva dels darrers anys.El Bruno Bergeron va tenir una adolescència difícil, i encara es va complicar més quan va veure entrar el seu pare a classe, amb la carte

Hi ha aquell moment de primavera freda en què de sobte el trencament es declara, se significa.

Una parella d'ancians, antics propietaris d'un teatre ambulant, recorda la seua vida entre descampats. Ella viu angoixada per un fet del passat, una xiqueta morta en un poble on van actuar durant uns dies, i sobretot per la sospita de si ell hi va estar implicat. Ell, en canvi, es limita a memoritzar dates i dades de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial.Guanyadora del Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca, es tracta d'una obra suggeridora sobre la memoria, els secrets, les obsessions i la incapacitat de ser feliços, pero tambe sobre la comprensio entre les persones, les il·lusions i l'esperança.

El conte enganya. Per raons de brevetat, sembla que t'hi pots atrevir facilment, però quan t'hi poses, topes amb més dubtes que certeses. Comences a documentar-te i uns parlen del conte rodó, mentre altres defensen el final obert; que si ha de tenir l'extensió justa, ni massa curt ni massa llarg; que si la gracia esta en un cop d'efecte contundent. Però, com escollir el punt de vista? I l'estructura, millor lineal o fragmentada? I es poden combinar diferents veus, temps i espais? En tot cas, com muntar-s'ho sense carregar amb gaires personatges, ni allargar el pas del temps, ni entrar en descripcions minucioses dels escenaris? I tot això, al marge de si es treballa des de l'estricta realitat o val la pena jugar amb la fantasia, a més d'aprendre a guardar-se algunes cartes amagades i aconseguir un text que atrapi el lector i li aporti coses interessants…

La Barcelona tràgica del comte d’Espanya, la de les bullangues i la de la crema dels convents, la Barcelona oprimida, convulsa i revolucionària, la ciutat menestral, laboriosa, pacífica i religiosa,

Premi Mercè Rodoreda 2019Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la llu

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de treball. Però realment val la pena?

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i

Un grupuscle clandestí de catalans han segrestat un objecte d'un valor incalculable, símbol de l'autoestima del poble americà: la primera ampolla de Coca-Cola envasada a Europa. Tot apunta que aquest

Lany 1944, lOfelia i la seva mare es traslladen a un poblet del nord peninsular per reunir-se amb el padrastre de la jove, un sanguinari capita que persegueix el maquis. Quan hi arriben, una mena de fada condueix lOfelia fins a un laberint en ruines, on trobara el faune. La criatura assegura a lOfelia que es la princesa dun mon subterrani que va desapareixer fa segles. Ara, finalment, la princesa podra tornar a casa, pero abans haura de superar tres proves... Ens endinsem de nou en aquesta aventura de la ma de Cornelia Funke i Guillermo del Toro, dues veus narratives que suneixen en una demostracio de talent literari. La novel·la, basada en la pel·licula del mateix nom, es una poderosa historia de bellesa i dolor, on sentrellacen els limits de la fantasia i la realitat, del possible i limpossible.

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i

EN UN MÓN TURBULENT, L’ÚLTIM FAIDIT PREPARA LA VENJANÇA. En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns ho

CATALAN .