Libros de Literatura en catalán, página 14 de 808

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Valles rural al Valles urba. Lesforç per adaptar-se als efectes de la revolucio del textil, el pas de la vida a pages a la vida als afores duna ciutat en proces dindustrialitzacio, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diaria familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en levolucio de la societat catalana del segle XX. Argelagues es un relat epic i emotiu sobre aquestes dones i tambe un homenatge que estava pendent.Amb la col.laboracio de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitatd’observació que confirma Sergi Pàmies com

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir». El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mon

EL NAS D EN CYRANO

En aquestes narracions hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries."És tan necessari creure que les don

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d'una bestia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un esser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d'armadillo, Jordi Punti presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la familia que fa cua a l'autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridencies, la fel a tocar del somriure. Pell d'armadillo va mereixer el Premi a la Creacio Fundacio Enciclopedia Catalana 1995 i Quim Monzo va dir-ne: Un llibre bo, fresc, recomanable.

Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista daquest llibre ha quedat inesperadament a latur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la historia familiar pot ser una bona manera de preguntar-se que era exactament allo que la vida li havia promes. Tanmateix, lexercici memoristic li revelara molt mes: en la contemplacio dels records lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptacio estetica hi aflorara la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis amb la passio de larqueoleg, la precisio del restaurador i una llum diferent, intimament relacionada amb lamor, com va dir-ne Jose Carlos Llop.A mig cami entre la cronica generacional i el llibre de memories, les histories que sencadenen a Tot allo que una tarda mori amb les bicicletes publicada originalment el 2013 i recuperada aqui en una edicio revisada per lautora perfilen un relat intim que esdeve una gran novel·la sobre la familia.

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement co

Tu havies estimat així abans? Pep arriba al Regne Unit amb l'esperança de desenvolupar una carrera com a traductor. Però aviat s'adona que les coses no eren tan facils com esperava. A contracor, perquè volia conviure amb anglesos per a millorar l'idioma, només troba una habitació al pis d'Òscar, un individu misteriós i poc amable que comparteix pis amb una noia encara més enigmatica, Violeta.

Un trompetista aconsegueix finalment el somni que ha acariciat durant setmanes: sortir amb la vedette del teatre on treballa. Per agafar coratge, durant el sopar beu molt més del que ell considera recomanable. Per aixo sadona que, de tan borratxo com va, si realment assoleix endur-se la vedette al llit, potser no estara a laltura. Aquest es linici de La magnitud de la tragedia, una novel·la sobre lamor, lodi, la solitud, el pas inapel·lable del temps i la inevitabilitat de la mort.

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòr

Nova edició.Desglaç, últim títol poetic de Maria Merce Marçal, un volum en el qual es present la seva producció poetica entre els anys 1984 i 1988.

p i Raó del cos /i , obra pòstuma de Maria-Mercè Marçal, en paraules de Pere Gimferrer una de les nostres veus poètiques més altes , és el seu últim recull poètic que ens ha llegat. /p p Del pròl

Un matí d''octubre del 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. És una de tantes noies que han deixat la seva família a pagès per anar a ciutat a servir. Entrarà de cuinera

Joan Brossa va transgredir constantment els límits entre art, poesia i vida. Aquesta màxima també la va traslladar a la seva immensa i, quasi diríem, inabastable creació literària. Va ser un autor pr

Què tenen en comú Azalais de Porcairagues, zitrobairitz nascuda l'any 1146; sor Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle xv, i Rita, una youtuber que carrega el pes de 5000 anys d'història? En @Rita_Trobador, Joan Nave ens planteja un joc literari que reflecteix en el passat la posició feminista de la nostra era mitjançant tres dones que ens ofereixen tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu.

Bootes és una al·legoria monumental sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat. Aquesta és l'esperada novel·la que cl

Una obra agosarada sobre el Segle d’Or, que combina els elements de la millor intriga amb una reflexió sobre el sentit del temps i de la història.Una obra agosarada sobre el Segle d’Or, que combina e