"Germans, gairebé bessons"ha estat guardonat amb el Premi Llibreter 2012 de literatura catalana.En Joan i lEster són germans. La seva relació és intensa, sovint excloent, a voltes destructiva, i aix
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica é
Massa sovint, els governs conspiren contra la llibertat de la seva gent. El vell Gori, el mistaire protagonista daquest llibre, veu com lEstat declara monopoli la fabricació de mistos i li impedeix
LAlbert pren el fruit que acompanya aquest còctel de relats i, entremaliat, lesprem per a esquitxar el llibre dhumor àcid i crítica social. Però com que en el fons és un sentimental, el seu somni
El que podria parèixer, a primer cop dull més aviat bast i ràpid, un poeta ensimismado (magrada molt la paraula i la deixo en castellà) ens mostra, en una relectura més lenta, un poeta tolerant, ob
Testament a Praga és un llibre ambiciós i polèmic, fruit de la nostra peculiar circumstància històrica i de la dramàtica conjuntura internacional. L'obra és la història d'una existència intensament v
Severia Vargas es un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropoleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severia es un fet ben curios des del punt de vista antropologic. A la practica, l’entrevista esdeve un monoleg intensissim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severia explica que ha voltat per mig mon i aprofundeix en els detalls mes inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cinic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severia Vargas, pero, anira molt mes enlla d’aquell fet curios que pressuposava el jove antropoleg i l’entrevista anira entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podra alliberar. L’agonia de Severia Vargas es un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la ma d’un home potser excessivament gran per a un mon tan petit.
La poesia de Navarret és valenta: no defuig el monstre. Constateu quants versos no hi ha en què sespecula sobre formes diverses de violència. Arbres imponents i ocells i papallones negres van desfil
Josep Rensenbrink era un nom gairebé oblidat, un antic com pany d escola, un nen exemplar que es va transformar en un adolescent trasbalsat. Però Rensenbrink, un dia, a mig curs, va abando nar l esc
Número que presenta textos poètics de Joan Navarro, Pau Vadell, Biel Barnils, Ricard Mirabete, Antoni Prats, Josefa Contijoch. Estudis de Víctor Verdú i Josep Maria Sala-Valldaura. Notes de Matías López López i Pere Rosselló. Traduccions de Miroslav Holub i Iannis Ritsos. La coberta és de l'artista Toni Casasses
El quadern comença, doncs, amb la primera anada a Barcelona, amb el carro de vela que deixava un núvol de pols al seu darrere privant-me de contemplar el poble per última vegada. Ja fa molts anys, vaig descobrir uns plecs de fulls volanders escrits pel meu besavi Joan Vidal. Un daquests plecs, el mes voluminos, estava protagonitzat per un jove anomenat Rocabruna. Venien a ser una mena de memories novel·lades de la seva joventut: els primers anys duniversitat, les primeres tasques periodistiques a La Publicidad, les primeres experiencies en politica, els primers anys dadvocat, els seus flirteigs i amors dadolescent... i aquell final sobtat... Les va escriure uns quaranta anys mes tard, a la seva seixantena. Un quadern de tardor sobre la seva primavera.
