Libros de Narrativa en catalán, página 12 de 505

LES RATLLES DE LA VIDA són aquelles marques que el degoteig del temps va dibuixant en l''existència de cada persona i que la fan única i diferent. En aquesta novel·la assistim, com a testimonis privi

Aquesta història, ambientada a Lleida i basada en fets reals, ens parla d’en Josepet, un noi que veu la seva vida, que fins ara havia estat més o menys còmoda, trencada per la guerra civil i la presó

Narcís Oller (1846–1930) és el veritable patriarca de la novel•la catalana contemporània. Es pot afirmar que amb ell la narrativa de l’època de la Renaixença arriba a cotes realment importants. A més

En Frederic o l'Orestes, com es fa dir d'ençà que té ús de raó, és un noi que tot just deixa enrere l'adolescència per enfrontar- se a un món que odia. Comença una aventura impossible en la qual pretén venjar-se d'aquells qui han destruït la seva família, pretén venjar-se de la seva mare i després fugir d'aquest món per amagar-se per sempre més en el seu Walden particular, un lloc aïllat on podrà viure finalment tranquil. L'últim Walden és una recreació contemporània del mite d'Orestes, però L'últim Walden també és un constant fugir d'una societat que mai serà ideal. L'últim Walden és una obra transgressora, que explica una història a través de diferents veus, que barreja passat i present i proposa al lector anar descobrint la veritable història d'un Orestes postmodern, a base d'anar encaixant les diferents peces que trobarà al llarg del camí de la lectura.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Com deia Jacinto Benavente ?La ironia es una tristesa que no pot plorar i somriu?. I aixo es el que trobem en aquests relats. Tant es que s?hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s?enamora perdudament d?un home molt especial, la ironia es omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situacio, cada personatge. Moltes vegades es l?escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l?absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot aixo es, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el Premi Soler i Estruch de narrativa curta.

La Carmesina és una nena especial. Com ho som tots, al cap i a la fi. Un dia descobreix, gràcies a la intervenció d’un gat negre molt singular, que té un do que ha de potenciar. Sense saber-ho, gràci

Una relíquia perduda, un crític gastronòmic de mitjana edatencara més perdut que emprèn la seva recerca, tot buscant elsentit a la pròpia vida, adulteris en hotels de pas i cambreresrusses de clubs n

La història de l’Antoni, el principal protagonista de Treballar, treballar i..., comença uns quants anys abans de l’inici de la guerra incívica i acaba uns anys després de la mort del dictador, però

Una màquina d'espavilar ocells de nit és una de les obres més sorprenents i celebrades de la literatura catalana dels darrers anys. Novelòla, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d'un jove estudiant de música que entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l'obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d'espavilar ocells de nit i per a què serveix. A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d'aquesta novelòla descobrim «unpetit món per ubicar-se en l'enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l'amor, de la llibertat o de la posteritat. Un llibre que apassionarà qualsevol lector interessat o no per la música. Un llibre que diverteix, reflexionai emociona.

Al maig del 2005 els diaris feien públiques les proves documentals segons les quals Enric Marco, fins aleshores president de l'Amical de Mauthausen, no havia estat, en realitat, en cap camp de concentracio nazi. Al setembre del 2007 el New York Times destapava que la barcelonina Alicia Esteve Head, promotora d'una organitzacio de supervivents dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, no havia escapat, com afirmava, de les flames i del caos de les explosions dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. En els dos casos els impostors van al·legar raons altruistes per haver falsificat les seves dades personals. Tanmateix, molta gent es va sentir ultratjada i moltes preguntes van quedar sense resposta, suficients per escriure'n una novel·la. Orquidies blanques a Central Park neix de la reflexio entorn d'aquests fets i de la disparitat d'opinions que van provocar. No es tracta d'una cronica, sino d'una invitacio al lector a descobrir les paradoxes de la conducta humana

En Robert rep un plec de cartes d'una desconeguda que li fa retornar el record de seu germà Abel, desaparegut deu anys enrere. La lectura d'aquestes lletres el trasbalsarà, tot just descobreixi que el seu germà no era qui ell creia. A poc a poc, reviurà una història d'amor que, segons ell i molts altres, mai no hauria d'haver estat. Del viatge per estudis a la capital fins a l'acceptació de la seva pròpia identitat, de la recerca de l'amor fins a la seva realització personal i al plaer per la literatura, el lector recupera la figura amorosa i tanmateix tràgica d'un jove a qui pocs perdonen, encara avui, la seva voluntat d'estimar per damunt de tot. Primera memòria d'Abel M. és un al•legat necessari a favor de la tolerància, de la diversitat i una defensa ferrenya de l'amor, sense que res més importi. L'autor basteix, tanmateix, una crítica esfereïdora quan la pèrdua de l'amor i dels valors condueixen l'ésser humà cap a l'autodestrucció.

Nou volum de la col·lecció Mínima de la Biblioteca de Catalunya, una aproximació a l'estil i la temàtica de la revista manuscrita de la Colla Cargol, produïda dins el context social de la postguerra pels set fills d'Albert Bastardas i Dolors Parera i les seves parelles i alguns dels seus fills respectius. Els autors de l'estudi són la doctora Joana Escobedo, directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, i Josep M. Cadena, periodista i crític d'art català.

Alternant amb la seva professió de periodista, Carlos Nadal va escriure, des dels anys seixanta, molta poesia en castellà i en català i també relats o prosa poètica que han restat inèdits fins avui.