Libros de Narrativa en catalán, página 2 de 502

null

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esper

Enganys amorosos, relacions de parella que decauen a mesura que els fills creixen, depressions, assetjadors, problemes a la feina... Potser la maduresa no és tan plàcida com creien la Lisa, la Sara i

A la Ruth li sembla que per fi té la vida controlada. Una feina fixa i amb cert prestigi com a professora a la universitat, una casa amb jardí com havia volgut de petita, un marit que l’estima i dos

Un consell sumaríssim contra un rector d'universitat.Un relat trasbalsador sobre la vida i la mort.Un clam contra la intolerància.Un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat, és

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu serSom a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda e

A No hi havia a Valencia, Merce Climent ens ofereix, amb lempatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els generes amb la ment i el cor ben oberts. Una historia escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida mes enlla de la immediatesa de les xarxes i les pantalles. Un llibre que naix dun dels poemes mes bells de la nostra literatura per estirar el fil de totes les maneres destimar que conviuen als carrers de la Valencia actual.

Amb aquesta novel·la, que transita els baixos fons de Mallorca amb un agosarat punt quinqui, Aina Fullana Llull debuta en la narrativa.Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la, ambientada a lilla de Mallorca en un passat recent, un passat proxim que ens parla dabismes i de llums, daddiccions, passions i voluntats desfermades. Gracies a un joc subtil de veus narratives, que recreen habilment la llengua oral i mantenen un ritme ben be cinematografic, coneixem la vida den Xavi, des de la seva infantesa a Manacor fins a la seva relacio amb la Martina i la filla de tots dos, lAriadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un desti que sembla repetir-se a tothora.Amb aquesta novel·la, que transita els baixos fons de Mallorca amb un agosarat punt quinquigens habitual a la narrativa actual, Aina Fullana Llull debuta en aquest genere amb tan sols vint-i-quatre anys i ens ofereix un enlluernador exercici destil, que ha merescut el Premi Valencia de la Institucio Alfons el Magnanim.

Amb estudi introductori, propostes didactiques i comentaris de text a cura de Vicent Salvador.Diccionari per a ociosos, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una serie d'assaigs molt diversos, que compren des d'aforismes fins a textos d'una extensio mitjana. La tematica del llibre es heterogenia: parla -d'una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre l'amor, la bellesa, la bestieses, el nacionalisme, la novel·la o el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del genere iniciat per Michel de Montaigne.

"La mort i la primavera" es la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la mes autobiografica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantastica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressio, la solitud davant la meravella del mon, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb mes esplendor i mes horror que mai. En un lloc sense nom i en una epoca indeterminada, allat enmig duna natura inquietant, viu un poble sotmes a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" es un llibre sobre la sedicio i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement co

La gran novel·la catalana sobre Barcelona. Ambientada en el temps del cine mut, explica el periple d’un lladre ambiciós que s’endinsa al cor de la belle époque. Un fill abandonat a l’Hospici en surt

Aquesta edició revisada pren per base el text del 1912, millorat per l'autor. Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per la literatura catalana només comparable al que havien produï

Una reflexió sobre la vulnerabilitat i les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme. L’Ernest, el protagonista d’aquesta novel·la, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu

La Sara Bonsom és una dona independent (a la força), de Barcelona (però... és que hi ha gent que viu a altres llocs?), mare soltera d’un nen de tres anys (com a única solució que ha trobat per crear

L'Abril s'enfrontarà amb humor als entrebancs de la vida al costat de la seva nova companya de pis. L'Abril està desesperada. Després de tres anys de relació, l'Eloi l'ha deixat i ara s'ha d'enfronta

Després de 10 anys, Enric Pardo Ramírez torna a la ficció, aquesta vegada en valencià, amb una novel·la tendra i íntima que ens farà reflexionar sobre el paper de tantes mares dels anys 80. «Aquesta

Quin és el logo de la felicitat?De cop i volta, un viatge inesperat. L’Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa vint-i-un: una estada d’un any a l’agència de publicitat de la Bianca B. Mi

Amb aquest obra Oller obre la literatura catalana del segle XIX envers la novel·la.Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. Es l'escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius mes avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona ( 1882 ) va ser un exit internacional, i amb L'Escanyapobres ( 1884 ) va reixir a treure's de sobre el llast del romanticisme. A La febre d'or ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicologica. Oller tambe va escriure diversos reculls de contes i unes Memories literaries ( 1962, postumes ).