Libros de Narrativa en catalán, página 30 de 502

A croniques poetiques 2000-2012, als seus poemes, lautora descrivint/endo la vida ja va començar a plasmar algunes de les experiencies academiques, socials i personals per a ella remarcables.Aquest volum 2013-2016 es una prolongacio de la fina i especial sensibilitat de lautora per comunicar el palpitar de diferents facetes de la vida, alhora que ella intenta donar-nos i donar-se resposta a molts dels interrogants que la nostra societat planteja constantment.

El Bronx (Nova York) va esdevenir un barri mític als anys setanta, el districte en que els propietaris preferien calar foc als edificis abans que llogar-los o vendre'ls, les bandes juvenils dominaven els carrers i les drogues s'escampaven sense control. Acabats d'arribar de Puerto Rico, la familia Pabon lluitara per sobreviure-hi, especialment els tres fills: Carlito, Pipo i Taino. Pero hi haura ferides que duraran fins avui. En una novel·la coral, ambiciosa i emocionant, Alex Gombau ens ofereix a Carrers salvatges una cronica esplendida d'aquells anys al Bronx, un autentic homenatge a les classes desafavorides, als lluitadors pels drets civils i al naixement del hip-hop. Una lectura inoblidable, punyent i intensa en que se sent bategar el cor adolorit de Nova York. "He volgut mostrar una Nova York desconeguda i allunyada dels paradigmes de Hollywood, on el jovent, malgrat la duresa de l'entorn, tenia tanta creativitat i aspiracions que va acabar exportant la seva cultura a la resta del mon." (Alex Gombau)

"Una obra que incita a prendre el bastó i posar-se caminar, retrobar-se amb la serralada de la Mussara (...) i delectar-se amb el paisatge que s’obre al seu davant, sentint les aromes del bosc, l’esc

XXIV Premi de Narrativa Vila de l''Ametlla de Mar, 2016Lautora, amb el to ironic que caracteritza la seva obraen general pero sobretot la narrativa breu, ens exposadiferents escenaris i situacions on el tema de la mortapareix amb tractaments i enfocaments ben diversos.Fins al punt que, en mes duna i mes de dues ocasions,la lectura us dibuixara un somriure complice.Aixi, teniu la descripcio un tant futurista i fregant laciencia- ficcio a De pesca, o us podeu endinsar enel terreny de la fantasia a Tot un personatge. Podeuviure una trobada ben peculiar a Ens coneixem? ouna mort vorejant la comicitat grotesca a Suicidi.Tambe hi trobareu sentiments o desitjos com la venjança,la gelosia, la por, la curiositat... o la denuncia.

Prohibits per la censura del regim, aquests dos relats tan colpidors com excepcionals, escrits als anys quaranta, demostren innegablement que Celia Suñol ha de ser considerada una de les escriptores catalanes mes interessants del segle XX. La historia duna adolescent que, pels tombs de la vida, es veu obligada a treballar en un bar portuari que condensa el clima malsa duna epoca de privacions, brutalitat i explotacio, en El bar, o les cruels vicissituds dun immigrant en el barraquisme de la postguerra, a El Nadal den Pablo Nogales, santicipen a la literatura sobre els altres catalans i ens ofereixen sense concessions la dura realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar.

"Aquesta novel·la tracta de joves, de vells, dels seus mons i dels pocs punts que aparentment els uneixen. Amb el rerefons del crim, explica dues histories: una actual i laltra que arrenca de la Guerra Civil. A partir de cert moment, ambdues histories senllacen i ja no poden subsistir una sense laltra.Conflictes, sentiments i intriga, amb certes dosis dhumor, es mostren en els quatre escenaris en els quals transcorre la historia: Tarragona, Barcelona, Montblanc i Baltasana."

La veu de la viola és una història teixida a partir de fets reals esdevinguts entre els anys vint i trenta del segle XX. El protagonista, l’Aniol, és el fill d’una de les minyones de la masia de Mont

Prudenci Bertrana és un dels contistes més prolífics de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX. Els seus primers contes van ser escrits el 1899 i els últims, el 1937, en plena Guerra Civil. Gairebe quatre decades de produccio ininterrompuda, que sumen un centenar llarg de narracions d'extensio molt diversa. Aquest volum aplega, per primera vegada, la narrativa breu completa de Prudenci Bertrana.

La Mireia Estruch, una dona de trenta i tants anys i mare de dues criatures, porta, en aparença, una vida més o menys convencional a l’Empordà. La monotonia en què viu s’acaba quan la seva família és

L'any 1937, en plena guerra carlina, un jove prussia travessa el Pirineus per lluitar a favor de l'Ordre, pero un malentes el deixa encallat en una ciutat ruinosa i desconcertant. Una novel la que es mou entre l'humor i la tragedia, plena de musica, de personatges excentrics i d'escenes d'una plasticitat extraordinaria.

El narrador daquesta historia, que treballa a casa com a traductor, evoca els records de la seva joventut, el temps del descobriment de lamor i la perdua de la innocencia, i una experiencia que el va marcar per sempre i que el va deixar enfonsat en la depressio, sumit en una inercia que limpedeix fer res de profit i, fins i tot, lincapacita per acceptar lamor pacient de la Sofia. Perque, passats els anys, continua perdut en aquella nit de començament destiu en que va veure les oques al riu, un instant magic en qual la vida li va quedar atrapada per sempre com un mosquit en lambre.

Petites històries de dies de solitud recull les narracions il·lustrades de Pep Monrós i Cabús, nascut a Barcelona i mataroní d'adopció, home de bones converses i opinions, ponderat i amic dels seus amics. El lector hi trobara tots els relats publicats fragmentariament a la revista Capgròs, els quals ell mateix va revisar i va preparar a punt d'edició quan va deixar-nos.