Libros de Narrativa en catalán, página 37 de 502

Accèssit al XXIX Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2017La Marta, una professora acabada de jubilar, enèrgica i segura de si mateixa, intenta arreglar la mala relació que té amb la seva germ

Després de visitar el seu pare a la residència, el neurocirurgià Ricardo Marzoa, ja gran, aclaparat per la mort d'una pacient i decebut per no haver pogut ocupar un càrrec que ambicionava, se sent so

LIII Premi Recvll de Narració "Joaquim Ruyra" 2017Amèlia és una dona feta, amb un petit univers construït a la seva mida. En el món en què viu «el cel és una cúpula artificial, la pluja arriba per as

Múltiples reunions entre una editora i una escriptora per parlar de la nova novel·la que aquesta està escrivint ens conduiran a la història d'Aurelio Soriguera, un jove que als anys cinquanta del seg

Una locutora de radio que rep trucades misterioses des de laltra punta del món. Un músic de rock que descobreix per casualitat la veritable història de la seva mare. Un marxant dart alcoholitzat que prova de recuperar desesperadament el seu amor de joventut. Un jugador descacs que prepara un atemptat contra Franco destinat al fracas. Un guitarrista de blues en parador desconegut. Un mecanic de Fórmula 1 que sembarca en una gira dels Ramones. Una minyona addicta al sexe i una estudiant dErasmus disposada a tot. Personatges desorientats que es mouen a batzegades portats per latzar i la mala sort, sovint prenent les decisions més equivocades, però sempre a la recerca duna oportunitat per assolir un futur millor. Un relat ambientat en moments clau de la nostra història recent, de la Bar

Aquesta novel·la, situada a Calesca (un poble inventat de la Costa Brava que podria ser L'Escala o Cadaqués) ens mosta la memòria viva d'aquests pobles de mar i es combina amb les cartes que arriben

A finals dels anys vuitanta, _Terra de crims_ va suposar una nova experiencia narrativa de Valeria Pujol (Premia de Dalt 1952- 1992); una obra que s'endinsa en el registre de la literatura popular i que s'allunya de la recerca transgressora de titols anteriors, com la novel·la _Interruptus_ o els contes de_ Mantis i altres transformacions_. Tractant el genere negre des d'una tradicio costumista, _Terra de crims_ recull un seguit d'histories, mes o menys reals, situades al mon rural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la historia d'un assassinat o un intent d'assassinat. Als relats que configuren aquesta autentica precursora novel·la fragmentada hi trobareu les tafaneries, les enveges, les baralles familiars i les punyeteries dels pobles petits i mitjans de fa anys. Hi ha personatges de tota mena: el metge, el beneit, el marginat, l'india, el ric, el pobre, formant un retaule tragicomicaque l'autor descriu amb un llenguatge viu i ple de modismes. a

El sexe és una arma contra la misèria. Aquest és el meu propòsit fonamental en començar aquestes reflexions sobre la funció del text sexual. Em proposo de bastir una faula amb forma d´història, on to

A una petita barraca de la perifèria de Barcelona hi arriba un personatge clandestí i misteriós a conviure amb la família. Entre converses a la vora del foc trasbalsarà la vida quotidiana posant en q

Instants de vida passats per la literatura: 85 biolits, contes breus que exploren móns diversos, sota mirades tan diferents que van de l'humor al drama. Aquests Pinyols madurs són el fruit d'extremar la brevetat a l'hora d'explicar històries. El repte va començar el març del 2013 amb la publicació a la revista digital Núvol d'una sèrie de contes que amb poc més d'una pagina exploraven móns diferents.

L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, es d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en

Salva Colom és un penedesenc a punt de complir quaranta anys que exerceix de professor a la Universitat de Siena. Fill, nét i besnét de campaners, torna a Catalunya en un viatge a contrarellotge per assistir a l'enderroc controlat del malmes campanar del

La primera novel·la d''Albert Jané (Barcelona, 1930). Un llibre excepcional es miri des del punt de vista que es miri. Ho és per la seva extensió desmesurada, perquè hi corren centenars de personatge

"Després de la deliciosa i exitosa obra València al mar, Felip Bens torna a la literatura de ficció per a oferir-nos estos relats que, en bona part, són un recull d’aventures entre dones i hòmens, d’

Després de viure una realitat massa punyent decideixen fugir i tornar a començar en un món on, malgrat els perills i la incertesa, troben l’aixopluc aparentment necessari. La Irene i la Cira viuen al

L’Andreu Bosch, un home de trenta anys, de classe mitjana, fa un salt professional després de tallar amb la seva parella de tota la vida. Ho fa amb l’esperança de trobar en el nou repte un recurs per

Un mas aïllat, una colla d'amics que es retroben després d'anys de no veure's, un quadre extraviat, un escriptor amagat, el verí d'unes simpatiques aranyes que col·loca, una festa caníbal a la muntanya, núvols fets per ordinador, un bebop a les palpentes, massatges desballestadors, éssers llegendaris en perill d'extinció, orgasmes comptats, la bohèmia del rock n'roll, hermafrodites, bisexuals i somnis. Qui no fa la festa és una novel·la precisa i poètica sobre la crisi dels trenta anys, l'autoconsciència metaliteraria per inducció psicotròpica i els vertígens de la bogeria.

L''Adrià, en Pep i en Jaume tenen un objectiu que els uneix: es volen dedicar a viure d''allò que més els agrada en el món, la música. Cadascun amb el seu estil, cadascun en el seu temps, cadascun am

XII Premi 7Lletres, 2017Aquestes narracions transcorren en un barri de lextraradi duna ciutat qualsevol. Cinc veus femenines parlen en primera persona de les seves pors, les seves frustracions i els seus somnis i, al mateix temps, dibuixen el retrat dun personatge masculi amb el qual estan relacionades duna manera mes o menys directa. Les seves histories sentrecreuen, creant-hi una xarxa de vasos comunicants que transformen uns textos aparentment independents en una novel·la breu. Els complements del nom no fa referencia a cap funcio sintactica, sino que intenta respondre una pregunta: fins a quin punt el nom dalgu condiciona la seva personalitat?