Libros de Narrativa en catalán, página 38 de 502

BARCELONA 1909.áENRIC CAZENEUVE,áEL PRIMER DETECTIUáDE LA CIUTAT, S'ENFRONTAáA UNS MISTERIOSOS ASSASSINATS. á Enric Cazeneuve torna a Barcelona el maig de 1909 per establir-se al carrer Balmes número 6. Seductor, bon vivant i cosmopolita, retrobara el seu amic de joventut, Cinto Bresco, redactor de La Vanguardia, amb qui haura d'investigar una serie d'assassinats misteriosos i despietats, aparentment inconnexos. Tambe comptaran amb l'ajut de la Filo, una peculiar minyona d'idees avançades. La ciutat, convulsa uns mesos abans de l'esclatade la Setmana Tragica, es l'escenari d'uns crims que afecten tots els estaments socials i per als quals la policia de l'epoca no esta preparada. a "EDITAT AMB EL SUPORT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT" a a

Quadern de nit és un dietari que comença el setembre de 2014 fins el setembre de l'any següent. Són tretze mesos de documentar allò viscut amb una visió que tendeix a l'èmfasi sentimental, l'alè poètic i la reflexió. L'autor comenta el que pensa i el que sent, sense fer cas del que hom consideri correcte o més adient per a un llibre memorialístic. Des d'un punt de vista narratiu no es tracta, doncs, d'un dietari convencional. Hi trobareu les típiques anotacions sobre el temps atmosfèric, les notícies d'actualitat, el viure quotidia o les lectures fetes. Però precisament perquè quan vivim ho vivim tot, també inclou poemes, microrelats, aforismes i digressions en un ventall de gèneres literaris que reflecteix el calidoscopi del viure.

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. El lector hi ressegu

La correspondència entre 3+1 personatges mal retrobats després de 20 anys desferma un moviment de consciències on el que es diu no compta tant com el que no es diu.Una correspondència, però, en forma

Més «Jardins d'altri i altra fullaraca» continua l'esperit de Jardins d'altri, el primer llibre que Climent Picornell va publicar d'aquesta sèrie. Segons Guillem Frontera: «És un tipus de text que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals: un principi d'assaig és envaït per una peça narrativa, que mena al lector a espiar el dietari íntim de l'autor, on hi trobara, cites, dites o aforismes». Aquest trescar per les obres d'altres escriptors forma un conjunt que intenta tenir una coherència, per estranya que aquesta pugui parèixer. Els Jardins d'altri pateixen d'això, pelluquen d'ací i d'alla, són com un patchwork, com la vanova cotonada que pesava molt i abrigava poc. Per aquests motius el text pot parèixer esburbat, arreplegant de per tot, entremesclant les citacions ostentoses amb les elucubracions banals, trobades o furtades dels jardins dels veïnats. La ironia voldria que els diferencias d'un manual de cites erudit i cregut. Anècdotes, aforismes, frases fetes, acudits, retalls de diaris, en definitiva un cul de sac, un totum revolutum, que voldria menar al lector cap a una reflexió o cap a un somriure.

Amb una impressionant varietat d'estils narratius i de temes, Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà són vuit relats que van des de l'Amèrica profunda dels anys cinquanta al naixement del black metal

Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2017Un robatori a mitjanit i una porta que s’obre a travésde l’espiral del temps, buscant una segona oportunitat.Una finestra per arreglar. Un at

A partir dels records de temps molt difícils en lanovel·la Els estralls de la memòria; ara és el present,abans de Trump, del món que tothom vol entendre:l’Amèrica del Nord. La clau es troba en l’esti

Al nen li agraden molt els trens des de ben petit, potser pel fet de viure arran de l'estació, amb les vies com a horitzó del poble. La mare, pero, no acaba d'estar convençuda de tanta deria pels trens, i s'esforça per posar-hi remei, malgrat que hi cap la possibilitat que n'estigui fent un gra massa. Aquest comentari correspon a la narracio guanyadora, _Obsessio_, d'Amanda Bassa, en el 20e Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2016-2017). A mes, el llibre inclou una seleccio dels millors relats que s'hi van presentar. ALTRES CONTES SELECCIONATS: Mireia Toda Cosi (la Riera de Gaia, 1993),Francesc Duch Casanova (Girona, 1987), Jesus Pacheco (Sant Celoni, 1964), Dani Vilaro (Barcelona, 1972), Teresa Barba (Barcelona, 1959), Pep Valsalobre (Girona, 1956), Laia Serret Prunera (Tarragona, 1987),aJosep Masanes Nogues (Mao, 1967),aJoan Carles Gonzalez Pujalte (Mataro, 1963),aJosep Pelfort Gregori (Igualada, 1968), Jesus Argento Raset (Reus, 1983),aElies Campmany Pons (Olesa de Montserrat, 1975),aMaria Mas Maresma (Sabadell, 1985) i Joan Guasch Torne (Valls, 1962).

La força de les paraules és un recull de contes que evoquen la infantesa i els paisatges del poble de l'autora, Santa Maria d'Oló, a través d'un joc que barreja el record amb la fantasia. La majoria dels contes relaten episodis, viscuts o imaginats, des dels ulls d'una nena que viu en un entorn rural i que creix enmig d'una familia nombrosa, uns veins que coneix be i la seva colla d'amics. Una reineta que te un somni, una bassa plena de misteri, la sorpresa del primer mort, reunions familiars de diumenge a la tarda... Aquestes i altres formen un total de vint-i-cinc histories, narrades a partir d'un eix comu: la fascinacio per la llengua i la seva força. Les paraules agermanen la gent i la natura, els jocs i les tasques de pages, les cases i el carrer, el goig de viure i la contundencia de la mort.

Les nits de Lola Paton és una història de ficció ambientada en un lloc real, el cèlebre prostíbul de Figueres, la Torre Basca. En aquest suggerent casalot que els figuerencs més grans encara recorden, s'hi desgranen els dies de la Lola Paton.

Els solitaris acostumen a viure amb combustions internes permanents. La Sara recorda prou bé quan va començar la seva. Tenia set anys, i junt amb la seva família es mudava a la masia que l’apartaria

A la ciutat de Tarragona desfilen una colla de personatges que es mouen arrossegant les seves inevitables contradiccions, entre complexos petroquímics i platges turístiques. La inesperada mort d'un industrial reusenc a la seva exclusiva casa de l'Arrabassada enceta una investigacio que endinsa el lector en les clavegueres que s'amaguen sota una ciutat Patrimoni de la Humanitat, on es troben totes les petites i grans miseries que aboquen cada dia els seus habitants. Les claus per descobrir el misteri no son gaire ocultes, pero cal cercar-les entre capes de cops amagats.

Este libro nos propone un recorrido a través de 13 relatos que nos acercan a la realidad vivida y al recorrido educativo de los alumnos del Centro de Formación de Adultos (CFA) Jacint Verdaguer, ubicado en el Centro Penitenciario de Hombres de Barcelona, 'La Model'. La publicacion parte del hecho de escuchar a los alumnos, entender sus vivencias educativas, pensarlas y compartirlas, para generar asi elementos de reflexion e innovacion.

Aquest és un llibre de ficció. La improbable vida de Joan Fuster que deu autores han gosat d'imaginar. Li han fet escriure cartes, l'han enviat a la carnisseria, a la discoteca, a un restaurant d'Alacant, a una pensió i fins i tot al cel. Li han fet fotografies i l'han observat des de les ombres, mentre ell, des d'alla on siga, fa un whisky, fuma un cigarret i somriu irònicament davant tanta irreverència.

XXV Premi de Narrativa Vila de l''Ametlla de Mar, 2017Una parella atípica, dedicada a l''exercici de la professióque ha triat per guanyar-se la vida(posar unamica de desordre en aquest món injust en que vivim).Una empresa familiar on els silencis no deixen lloc ala hipocresia. Passio, amistat, llibres, cervesa, truita depatates i passejades romantiques. Una senyora desenganyadade l''amor, que vivia en la resignacio i l''exerciciquotidia de la tirania domestica, i que, despres de latraicio d''un amant, vol compensar la vergonya ambvenjança... Un policia avorrit que descobreix l''amor...sense adonar-se de res del que passa al seu voltant.La vida segueix en una espiral que gira lentament, i enaquesta novel·la de Lluis Hernandez, les coses no sonquasi mai el que semblen... especialment si les miremdes de la inercia lectora del sofa de casa.

Els ocupants no volen que el món sapiga la repressió que exerceixen contra els vençuts, però xoquen amb les ganes d'explicar-ho d'un reporter anglès que, contravenint les ordres de tornar del seu cap, es queda per poder publicar un llibre quan torni al seu país. Per fer-ho compta amb l'inestimable ajut de tres personatges singulars interessats en demostrar la maldat de l'Església catòlica, que esta al costat incondicional del criminal Franco.

Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi ens explica les emocions, els sentiments i les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Moli de Baix, a Artigues, fins a la inquieta Barcelona que es prepara per a la celebracio dels Jocs Olimpics.Es la crua historia d'una relacio paternofilial marcada pel ressentiment provocat per uns fets inexplicables que, inevitablement, han forjat el caracter sorneguer, a voltes desfermat, d'en Santi Tibau, mestre d'escola desencisat i amant de la bona literatura. Histories paral·leles farceixen la trama de la novel·la: retrobaments d'amors juvenils, reivindicacions politiques reprimides, vetllades inoblidables... Passat i present, vida de poble i de ciutat, desamor i passio, feixisme i faisme, lluita clandestina i repressio. Contrapesos amb els quals en Santi furga en la vida de la seva familia. El narrador ens va submergint en el seu mon interior amb un relat culminat per un final inesperat i sorprenent, i la necessitat imperiosa d'acceptar el seu passat com a clau de volta d'un text que no ens deixara indiferents.

L''obra, publicada l''any 1935, és una novel·la d''aventures humil però molt original i innovadora en el panorama de les lletres catalanes del moment, tant pel seu exotisme com pel fet d''haver estat