Libros de Narrativa en catalán, página 42 de 502

La tràgica mort del jutge Jacobo López de Rueda i dos ajudants, el dia 18 de setembre de 1911, a mans d''una multitud colèrica, irritada per les injustícies i els abusos, esdevé el desenllaç d''uns t

Una professora esverada, egoista i sense escrúpols, un jove que només espera poder pujar al terrat de casa seva, un avi reixinxolat i modern, un metge que de cop es troba a l'altra bandam, una mare que imposa a la filla un munt de normes, un nen que va amb avió per primer cop, un escriptor que no sap qui és, una dona que pateix i que fa del foc un aliat.Aquests són només alguns dels personatges que habiten els vint-i-quatre contes que formen aqueste llibre, històries que ensenyenengrunes de vides i que fan de miralls de la societat en què vivim.

La memòria, la carta, l´escola, la crisi, la figura de l´heroi, l´obra d´art o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó s´autoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part d´aquest llibre. Sorprenentment, malgrat l´autonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies.

Aquesta tercera obra de Martí Just, Simfonia en prosa, que el lector té a les mans, és «una petita enciclopèdia». En efecte, tal com diu Climent Forner en el pròleg, hi ha una mica de tot: «Bíblia, t

A Korcula, una illa bucòlica del mar Adriàtic, un membre de la policia sèrbia pretén erigir-se en paladí entusiasta del turisme de masses. Branko Marcovic és el cor d'aquesta novelLla. La seva natura

El dietari, amb tota la reflexió sobre la identitat que comporta, és l'últim dels gèneres literaris valorat i propiciat per la modernitat, potser perquè sembla que subtitueix l'extensió de la novel•la per la intensitat del fragment. En aquest volum, l'autor ens explica la seva experiència de la ciutat de Nova York no com a primera experiència sinó després d'haver-hi estat ja instal•lat un temps; escriu sobre les coses qie veu, les que li passen i les reflexions a que l'indueixen. Estretament relacionat amb els conceptes de discontinuïtat, o d'atzar, el dietari és un exemple d'escriptura fragmentària que s'anuncia com una de les formes d'expressió literària capaç de reflectir un món com el de principis del segle XXI, conseqüentment fragmentat i descompost.

Som a l'any 1582. Al llarg d'un seguit de cartes a la seva germana, el protagonista de la novel·la, un cabaler acostumat a conviure amb les armes per aconseguir diners i la posició social que per naixement no li pertoquen, busca deslliurar-se dels records que el turmenten. Home sense escrupols, sera bandoler a Catalunya i soldat del rei Felip II a Flandes. Amb aquest fil conductor, les histories terboles del passat es van entrelligant amb la seva lluita diaria per obtenir el que vol a qualsevol preu, ni que sigui l'amor de la dona que estima. Disposat com sempre a tot, Miquel Vilaseca, tal com s'autoanomena, ha hagut d'aprendre a conviure amb les contradiccions propies de la rao que dicta l'espasa.

Un llibre amb dos grans objectius: les relacions humanes i l’absurd. contes que són veritables transgressions de la moral tradicional o d’un cert ordre establert per la força de l’habitud. Protestes

El present volum permet coneixer l'obra assagística de l'enginyer agronom i escriptor Bartomeu Forteza Pinya (Palma, 1894-1957), publicada a la premsa de l'epoca (Sóller, La Veu de Mallorca..., pero, principalment, La Nostra Terra), que fins ara havia restat dispersa i, per tant, invisible. El seu aplec permet distingir una vessant sociopolitica, reveladora del projecte nacionalista d'accio cultural i politica caracteristic de la Generacio de 1917, i una altra de literaria, d'especial importancia, ates que situa Bartomeu Forteza com un dels escassos representants, en el context mallorqui, d'una critica literaria rigorosa. El compromis etic i una vasta cultura configuren un perfil facil de reconeixer a la burgesia liberal europea de la seva epoca. Per altra part, el recull de l'obra narrativa conte una novel·la curta de caracter autobiografic i un relat poscostumista. Aquest volum ve a completar, doncs, la recuperacio de l'autor, l'obra poetica del qual, dins les coordenades estetiques de la segona generacio de l'Escola Mallorquina, va esser editada recentment amb el titol Les veus esterils.

Un tinent de l’exèrcit napoleònic francès que busca un tresor a Lleida, un nen inexpressiu que no respon a cap estímul, una funerària que ofereix un servei de telefonia per a ‘cadàvers’ que retornen

La novel-la Agulleta i fil de vint passa a banda i banda de la frontera, de Perpinya, un Perpinya de l'ombra, a la Jonquera i a Roses, una Jonquera molt al dia (o a la nit, si ho preferiu). A traves les investigacions d'un detectiu atrevit i enamoradis, ens conta una Fidelissima Vila a la vegada familiar i exotica, una Costa Vermella nocturna i problematica, i una frontera molt moderna (poster massa i tot) abocada a un turisme discutible. Tot plegat amb molta gracia, es un poc angoixos i brutal, com ho vol el genere de literatura al qual l'obra s'adscriu. Bona lectura, doncs !

Atractiva mostra de la presència de les dones en la cultura literària viatgeraViatgeres i escriptores recupera una desena de periples femenins dels últims tres segles (XVIII, XIX i XX) amb un punt en

No és una novel·la dun amor qualsevol, és la crònicadirecta i escrita en primera persona duna parella que hade fer front als problemes generats pel fet que ell és unmarroquí i professa la fe islàmica