Libros de Narrativa en catalán, página 48 de 502

¿Qui va ser el poeta Carles-Frederic, tambe conegut com a Morsa, Rus, Soviet Suprem, Carlov, Mirtil? L'errant, el "pobre sapastre", un dels últims idealistes de Sant Andreu Alt, acaba de morir. L'home era un grandissim fanatic Lenin. El narrador i el seu amic Felip, van creixer fascinats pel personatge i van estudiar Historia, qui sap si empesos per aquest contenir histories del Carles-Frederic. Per aixo, ara que ha mort, han volgut dedicar-li una miscel·lania, un recull de textos que serveixi d'homenatge. En el proces d'elaboracio, descobriran, entre altres coses, la veritat que s'amaga rere la llum d'un Petromax i que, en el seu anar del passat al futur, la Historia en majuscula tambe fa parada i fonda als poblets perduts.

L'Ott, la Val i en Ralph són tres germans d'entre vuit i onze anys que viuen amb els seus avis a l'última casa del poble, al costat del primer arbre del bosc. Senten una curiositat infinita per conèixer món i una necessitat molt forta de trobar respostes a les seves preguntes més profundes. Per això, incitats pel seu avi tant fantasiós com enigmtic, decideixen emprendre un viatge fins a la fi del món. Els germans Bott mai no s'haurien imaginat que a tan pocs metres de casa seva trobarien llocs tan insòlits i misteriosos com la fbrica de caramels de blat o un vell autòdrom abandonat, on culminar el seu viatge inicitic.

Sorprenent i addictiva, l'òpera prima d'Helder Farrés és una d'aquelles novel·les difícils d'oblidar. El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la mi

Urpes de seda narra la historia de la Mar Castells, filla de la filatura Punt i Seda, una important colonia textil de la Catalunya interior. Casada amb l'Enric, un jove de classe baixa que la sedueix, la Mar es testimoni de tots els canvis que tenen lloc al segle XX (fins a finals dels 60) i de com aquests afecten la colonia, la seva familia i, sobretot, el seu matrimoni. Casat amb la filla dels amos, l'Enric esdeve rapidament encarregat de la filatura i la vida dels dos transcorre entre festes de societat, temporades d'estiueig a la costa, visites a Barcelona per veure les seves filles a l'internat i, fins i tot, creuers amb amics pel Carib. Pero malgrat tots els anys de prosperitat, els avenços tecnologics i el boom del negoci, el seu matrimoni sofreix una profunda crisi. Una novel·la que ens ofereix una mirada molt particular dels intricats mecanismes que regulen les relacions personals.

Onze escenes de la vida quotidiana que deixen entreveure la cara més fosca de la natura humana: personatges desarrelats, veritables perdedors, condemnats a la solitud i l’anonimat, conflictes de comu

Autor: Espadaler, Antón.

Una ciutat, Tarragona, vint-i-quatre bars, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf. Això és tot. ¿Això és tot? Un bar, en aquesta ciutat, o en qualsevol altra, és el temple on s’oficien no pocs dels i

El Miguel Coma Llombart, l'últim masover del massís del Port, de setanta-cinc anys, tanca la porta del mas de la Franqueta amb clau, i li costa, qui-sap-lo!, de fer-hi córrer el forrellat. Baixa la costeta del carrer, empedrat, curt i estret, i reposa en el pedrís que li havia fet per a la mare, davall de les nobles carrasques, i mirant cap al sol sortint! Recorda la mare, estimada i venerada, asseguda en aquell tron que ell havia esculpit amb les seues mans: un tron per a la seua princesa! De cop i volta, mira cap al fumeral i s'adona que aquella boca, vella i negra com l'estalzim, no esbufega fum. Sap del cert que des de temps immemorials, al llarg de moltes generacions, és la primera tardor que no escup espurnes joioses, i mai més ja no ho farà! El mas de la Franqueta s'ha quedat orfe!

Un assassinat al Berguedà. Joves que desapareixen. Un verí misteriós. Mossos que investiguen a fons, sense trobar el fil. La senyora Dolors, filla d''Avià, és una cuinera jubilada que en sap tant de

Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portara a un refugi de muntanya reconvertit en residencia per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot el que ha intentat per a sortir-sen ha fallat. Lopcio descriure la novel·la que fa temps que porta dins es la taula de naufrag a que saferra per a tornar-ho a provar. Envoltada nomes del blanc de la neu, la veu de la protagonista sentrecreua amb els fragments de la novel·la que pren vida a poc a poc: la historia de Paco el Moix, un pinxo que planeja latracament a una sucursal bancaria, el gran colp que li permetra retirar-se. Naufragi a la neu, Premi Blai Bellver de Narrativa, convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. Amb la lectura de les primeres frases, es posa en marxa lengranatge duna historia dins de laltra. Aixi, a mesura que avança la novel·la que escriu Cristina, es trenquen els limits que separen realitat i ficcio i sens van descobrint les claus per a coneixer la jove i els fantasmes que lhabiten.

De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. És el que li passa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. La

Aquest llibre recull el conte premiat en el 15e Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012) i una selecció dels millors relats que s'hi van presentar, els autors dels quals son: Muntsa Mimo, David Bo Peña, Joan Morera Morales, Carles Castell Puig, Amadeu Lleopart i Costa, Romana Ribe Llenas, Eva Arnal Arasa, Albert Martinez i Elcacho, M. Pilar Lopez Bastida, Antoni Magaña Nieto, Daniel Roig Canelles, Anna Miralpeix Llobet i Andreu Sauleda.

El protagonista d’aquesta obra és el Cruells d’"Incerta glòria", trenta anys més tard: «això fa -parlo, ai de mi, per experiència- que un mateix home sigui dos personatges ben distints», n’escrivia J

Hi ha novelZles que augmenten el seu poder d’atracció a mesura que passen els anys: són tan grans que cal la distància del temps per veure’n tota la dimensió. Tal és el cas d’"Incerta glòria", «la no

Un recull de contes que són, en definitiva, un homenatge a la Patum. Amb un bon raig de sentit tràgic, com reconeix l'autor, quatre esquitxotades d'humor berguedà i moltes ganes de traduir a mots all