Libros de Narrativa en catalán, página 49 de 508

És un estiu xafogós i, a falta de res millor a fer, Fabre, professor substitut de socials, es proposa reconstruir la historia d'una fotografia en blanc i negre trobada entre les pàgines d'un llibre.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

El recull que teniu a les mans és el conjunt dels disset contes seleccionats pel jurat del premi Vent de Port per a l’edició del 2010. El guardó és convocat des de 1994 per l’associació cultural i re

Aquesta és la història d?un amor torturat per prejudicis morals i per enveja; una història pertorbadora que Lluís Nicolau d?Olwer va qualificar com l?aventura humana més significativa del segle XII,

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s'ho a la lleugera. A hores d'ara, la novel•la negra en català travessa un excel•lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d'esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l'escena del crim en català. Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d'aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

L’autoritat exercida despòticament i la corrupció instal·lada rere el rang han de ser rebutjades i combatudes per la ciutadania. En el camp militar, és molt greu una desobediència o una rebel·lió, pe

Els comerços, bars i restaurants de Barcelona estan dominats per escamots d'escandinaus joves i atletics. Els seus pares s'organitzen el voltant del grup de pressió Erasmus For Ever. Els buldozers i les grues avancen com possets per tots els barris de la ciutat, eliminant al seu pas tot vestigi del passat i construint un nou mon mes veloç, mes alt, mes fort. Sobretot mes net. Una Guardia Urbana convertida en Guardia de la Urbanitat controla que els nens i nenes es converteixin en ciutadans com cal, civics i complidors. En aquest panorama idil·lic, la multinacional del gelat Ben & Jerrys esta a punt d'inaugurar seu al bell mig del Park Guell. La ciutat s'ha convertit, finalment!, en la millor botiga del mon. Assetjats per terra mar i aire, resisteixen uns quants individus que procuraran salvar alguna cosa mitjançant una accio desesperada. Pero una serie de morts espantoses ocorregudes al mig del carrer i a plena llum del dia posara en perill l'operacio i mobilitzara la policia, un grup de sicaris addictes a les mes diverses substancies i una periodista de successos paranormals. Emulsio de ferro, primera novel·la de l'autor, va guanyar del Premi Brigada 21 a la millor novel·la negra en catala del 2009. Emet o la revolta es la segona novel·la que publica.

Venècia de 1511. Alexis Stravos, un pintor de setanta-dos anys, acaba de perdre la seva esposa. Amb l'esperança de distreure's del punyent dolor que l'atabala i passar comptes amb ell mateix, decideix anotar el que ha estat la seva vida fins aleshores i enviar l'escrit a Nícies, un entranyable personatge que resideix a Antígona. En aquesta petita illa, propera a Constantinoble, molts anys enrere Alexis hi pass quatre mesos que foren decisius per a la seva vida. En les memòries, Alexis conta a Nícies les circumstncies del seu naixement al mercat d'esclaus de Constantinoble, la tragèdia de la conquesta de la ciutat per part dels turcs, el seu any d'esclavatge i el lligam que establí durant aquest període amb qui esdevindria el Patriarca de la nova Comunitat Ortodoxa de Bizanci. Li confessa, Alexis a Nícies, la seva fascinació pel món de la pintura i el paper que desenvolup com a pintor en la reconstrucció de Constantinoble; i li conta, també, la trobada amb Gentile Bellini, l'extraordinari retratista veneci arribat a Orient per satisfer els desitjos d'acostament cultural amb Occident del gran Sold turc Mehmett II, una trobada que fou determinant en la decisió de traslladar-se a Venècia. I finalment, Alexis explica en l'escrit a Nícies la relació que va mantenir amb tres dones excepcionals, molt diferents entre sí, que li condicionaren la vida...

Aquest llibre recull en clau de perplexitat i humor anècdotes personals i històries properes a l'autor que transcorrien al Ripoll dels anys seixanta i setanta i a la Barcelona dels vuitanta, èpoques en què l' autor es forma i passa per l'infantesa, l'adolesència i entra al món adult. Són moments de profunds canvis a Catalunya i a espanya , moments en què sempre s' han mitificat en excés els fets massa coneguts i s' han menystingut els més quotidians . Premi literari Jaume Maspons i Safont

Un estreno literario inesperado. Una novela poblada por una red de personajes que buscan su lugar en el mundo, escrita con humor y con tintes autobiográficos. La novela transcurre entre la Barcelona gris, lenta y temerosa de los años sesenta, donde quedan restos de un tiempo que se acaba, y la actualidad, envuelta en decisiones rápidas y pasiones cortas. Familias de antes, hombres y mujeres de hoy, en escenarios diversos: Cataluña, Asturias y el sur de Francia. Rosa, directora de una oficina de La Caixa, cumple cincuenta años, practica bailes de salón y se escapa, a ninguna parte, en autobús. Manuel, bombero, pide un préstamo para comprar el ático de sus sueños y vivir con su novio. Marianne y Pilar abandonan maridos e hijos y se encuentran en Niza. Vidas que se cruzan, historias de amor y desamor y, por encima de todo, un brindis al volver a empezar.

A principis dels anys trenta, la rància noblesa de Ciutat Pia es veurà obligada a acollir un nou membre. En arribar de terres turques, el fill bastard d'un ric aristòcrata irromprà en un perillós cer

Un canvi de director a l’Orfeó Català és el detonant d’una sèrie de fenòmens parapsicològics, lligats a l’època de la construcció del Palau de la Música, que acabaran transformant la vida dels protag

A partir de la memòria i fins i tot d’alguns retalls de la seua biografia, Manel Alonso construeix trenta relats de ficció que no són més que una llarga nòmina de derrotes personals i col·lectives i

Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer del Ripoll de l'any 1000 que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d'aquells que estima acomplint una perillosa missió lluny de les seves terres. Però Qurtuba (Còrdova), capital del califat, seu de la biblioteca més gran del món i paradís dels sentits, l'ambigüitat i els secrets... és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins. En un viatge ple d'aventures i perills, Biel trobarà amics, coneixement i plaers que mai no hauria imaginat.

Eren els anys setanta en una vila industrial, amb mercat els dilluns, fabriques al costat del riu, treballadors als tres torns, diumenges de tortell i sardanes a la plaça. A lestiu les cases es torraven de calor, a lhivern les macerava la boira. Una part de la meva infantesa -la part mes indocil- va transcorrer fora de casa, als carrers daquell poble, als descampats que el delimitaven, a les basses de pages. Sortiem de col·legi i entravem al carrer. Dinavem amb una esgarrapada i pujavem a la bicicleta. Podriem dir que els meus dies corrien paral·lels als dies dels nens castellans. Vull dir fisicament: ens ignoravem pel carrer, ens miravem de reull, ens insultavem i ens tiravem pedres al camp de batalla.Teniem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en que la ficcio i la realitat es confonen (la infantesa es una ficcio). Quan ens barallavem, o simplement ens intimidavem els uns als altres, tots, catalans i castellans, viviem en una ficcio que ens semblava real. Una idea ens bullia al subconscient: Ho fem en representacio dels nostres pares, ells hi estarien dacord, per aixo no ens renyaran. I es veritat: no ens renyaven gaire.Ara vull fer un esforç per reviure aquella ficcio infantil que ens dominava. Sensemanies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers son asfaltats. Ja no queden descampats per jugar-hi. Moltes fabriques han tancat. Avui dia, als pisos minusculs on sestaven els castellans, hi viu una altra gent. Esta previst que un dia daquests els tirin a terra. Tots diuen: els moros, els negres, els xinos. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present. Pero no serveix de res, no shi apren res. La funcio busca nous arguments cada dia".

Una noia que s''enfronta a la decisió potser més transcendental de la seva vida; l''agredolç retrobament de dues amigues després de molts anys; una visita insòlita a un president del Estats Units; el