Libros de Narrativa en catalán, página 50 de 508

Publicada per primer cop l'any 1957, Llibre de cavalleries es la primera novel·la de Joan Perucho (1920-2003), una obra rodona que prefigura les deries de l'autor i ofereix una mostra exquisida del seu estil. El jove Tomas Safont, de molt antic llinatge, es requerit per un tal Monsieur Dupont per emprendre una gran aventura en nom del molt alt Senyor Rei d'Arago que el portara de la Mediterrania a Egipte, Etiopia, les terres del Preste Joan, el mar Roig, l'Arabia, la gran Tartaria, Haffa, Xipre i Bizanci. En una mena de temps suspes en el territori de la llegenda, Tomas Safont haura de fer front a perills innombrables per acomplir les missions que te encomanades: aconseguir una reliquia de Santa Eufrigis, localitzar l'aigua de foc i vencer el malvat trador Paleoleg Dimas.

La Fira de Mostres, les cadires de formica, el triple filtre de Lark, el televisor de pantalla plana i efecte de llum de día, traslladen el protagonista de La Moràvia a un món positiu i brillant on e

Incapaç d arrossegar a Menorca el terrible pes de la culpa per la mort accidental de Sara, la seva germana petita, David Seguí fuig de casa despres d una violenta discussió amb el pare. A Barcelona s instal·la en un pis d estudiants de belles arts i mante una estranya relacio amb Paula, una atractiva i carismatica aspirant a pintora que l obligara a reaccionar; i amb una ciutat, dura i despietada amb les generacions mes joves, que es va transformant per a acollir els Jocs Olimpics. El jove fugitiu fa un prec a Paula. Vol que pinti el retrat de Sara a la manera d una icona russa o d un exvot mexica amb l objectiu final de posar-lo al costat de la seva tomba perque tothom que la va coneixer la pugui continuar recordant. Gossos de pluja esta escrita amb l estil net i visual de La casa de gel i es un retrat acurat i gens sentimental de la Barcelona de finals de la decada dels vuitanta i tambe dels talentosos artistes joves d aquella epoca que vaguen desorientats i esforçats per la ciutat i per la vida com gossos perduts enmig de la pluja.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Com a final de l'any Màrius Torres, Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles,

¿Qui va ser el poeta Carles-Frederic, tambe conegut com a Morsa, Rus, Soviet Suprem, Carlov, Mirtil? L'errant, el "pobre sapastre", un dels últims idealistes de Sant Andreu Alt, acaba de morir. L'home era un grandissim fanatic Lenin. El narrador i el seu amic Felip, van creixer fascinats pel personatge i van estudiar Historia, qui sap si empesos per aquest contenir histories del Carles-Frederic. Per aixo, ara que ha mort, han volgut dedicar-li una miscel·lania, un recull de textos que serveixi d'homenatge. En el proces d'elaboracio, descobriran, entre altres coses, la veritat que s'amaga rere la llum d'un Petromax i que, en el seu anar del passat al futur, la Historia en majuscula tambe fa parada i fonda als poblets perduts.

L'Ott, la Val i en Ralph són tres germans d'entre vuit i onze anys que viuen amb els seus avis a l'última casa del poble, al costat del primer arbre del bosc. Senten una curiositat infinita per conèixer món i una necessitat molt forta de trobar respostes a les seves preguntes més profundes. Per això, incitats pel seu avi tant fantasiós com enigmtic, decideixen emprendre un viatge fins a la fi del món. Els germans Bott mai no s'haurien imaginat que a tan pocs metres de casa seva trobarien llocs tan insòlits i misteriosos com la fbrica de caramels de blat o un vell autòdrom abandonat, on culminar el seu viatge inicitic.

Sorprenent i addictiva, l'òpera prima d'Helder Farrés és una d'aquelles novel·les difícils d'oblidar. El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la mi

Urpes de seda narra la historia de la Mar Castells, filla de la filatura Punt i Seda, una important colonia textil de la Catalunya interior. Casada amb l'Enric, un jove de classe baixa que la sedueix, la Mar es testimoni de tots els canvis que tenen lloc al segle XX (fins a finals dels 60) i de com aquests afecten la colonia, la seva familia i, sobretot, el seu matrimoni. Casat amb la filla dels amos, l'Enric esdeve rapidament encarregat de la filatura i la vida dels dos transcorre entre festes de societat, temporades d'estiueig a la costa, visites a Barcelona per veure les seves filles a l'internat i, fins i tot, creuers amb amics pel Carib. Pero malgrat tots els anys de prosperitat, els avenços tecnologics i el boom del negoci, el seu matrimoni sofreix una profunda crisi. Una novel·la que ens ofereix una mirada molt particular dels intricats mecanismes que regulen les relacions personals.

Onze escenes de la vida quotidiana que deixen entreveure la cara més fosca de la natura humana: personatges desarrelats, veritables perdedors, condemnats a la solitud i l’anonimat, conflictes de comu

Autor: Espadaler, Antón.

Una ciutat, Tarragona, vint-i-quatre bars, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf. Això és tot. ¿Això és tot? Un bar, en aquesta ciutat, o en qualsevol altra, és el temple on s’oficien no pocs dels i

Un assassinat al Berguedà. Joves que desapareixen. Un verí misteriós. Mossos que investiguen a fons, sense trobar el fil. La senyora Dolors, filla d''Avià, és una cuinera jubilada que en sap tant de

De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. És el que li passa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. La

El protagonista d’aquesta obra és el Cruells d’"Incerta glòria", trenta anys més tard: «això fa -parlo, ai de mi, per experiència- que un mateix home sigui dos personatges ben distints», n’escrivia J

Hi ha novelZles que augmenten el seu poder d’atracció a mesura que passen els anys: són tan grans que cal la distància del temps per veure’n tota la dimensió. Tal és el cas d’"Incerta glòria", «la no