Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i
Recull de vint-i-cinc relats de Jaume Oliver. De temàtica diversa, van des de la infància, El món i la bolla, a la maduresa, La revenja. I entremig, la pèrdua de la innocència, Caure del niu, o els e
Malauradament, la dona catalana és massa racional per a deixar-se mossegar per una taràntula... Però, ¿per què no provar-ho? Finalment, es va decidir i va acceptar la invitació del seu vell amic. Ser
¿Quins són els límits de la realitat quan estem sotmesos a demolidores pressions emocionals? ¿On s''endevina el llindar de la bogeria? Aquestes són algunes de les preguntes que suscita la lectura d’a
L''Aleix, un excel·lent professional que treballa en una galeria d''art i que és gran admirador del pintor impressionista Claude Monet, sembla que ho té tot per ser feliç. Però un fet cabdal en la se
Què tenen en comú un hàmster, un extraterrestre superdotat, un geni precoç, un parell de savis bojos i el Monstre de Franconstein? Possiblement res. Malgrat això, Salvador Macip s’ha proposat ficar-l
En El enigma de Dulwig el protagonista recibe una amenaza anónima de muerte contra su padre por vía de correo electrónico. Si acepta colaborar en la propuesta del anónimo podrá salvar la vida de su padre. ¿Qué pretende Ips llon enviándole textos de una antología de la literatura universal, preparada, según dice, por su hija antes de que muriera en un suicidio colectivo de la secta del Templo Solar? Mientras investigan, Eladi y su amigo Kalu, se encuentran con distintas pistas que les llevan a los templarios, a un grupo neonazi y a otros posibles sospechosos
"El poble gris, en el fons, es un llibre tan aterridor com Els sots ferestecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habitua
Els relats dAngels i retrats, des la tendresa i la complicitat, mostren un munt de petites vivencies humanes que ens produeixen joia i dolor, perdues i guanys, emocions i sorpreses, esperances i desencisos, en definitiva, retalls palpables de vida, perque tots recordem aquells mots de Meredith: My dear, these things are life. Ara be, Helena Soler i Puig ho fa pintant amb paraules latmosfera en que es mouen els seus personatges, oferint-nos la textura del mes petit detall una flor, una flaire, un menjar..., la precisio del gradient dels seus afectes i sentiments. Des dels flaix gairebe instantani de les Natures vives, que serveixen denllaç entre els diversos blocs narratius, fins a les narracions mes extenses, arreu plana aquest enjolit narratiu assolit des del seu repte dacostament i penetracio. Vet aqui els retrats. Pero, enlla dallo mes palpable de la nostra existencia i daquelles repliques de ficcio que elaboren els veritables escriptors, hi ha fets inquietants tan intangibles com inexplicables que ens enlairen i catapulten per damunt de la quotidianitat mes tel·lurica i material. Vet aqui els angels o allo dangelic que samaga en el pelag de les nostres experiencies comunes i que lautora daquest aplec sap destriar esplendidament tot fascinant-nos amb la seva prosa. La novel·lista Maria Barbal, que lavala amb el seu proleg, parla dun esclat que dota doptimisme la majoria de les narracions del recull i que, subratllant-ho com un fet infrequent en la nostra prosa, qualifica com desquitx de magia.
