Libros de Teatro en catalán, página 16 de 61

Amb música d’Agustí Charles, l’òpera de cambra La Cuzzoni és el retrat decadent d’una de les primeres dives de la història de l’òpera i musa de Händel. El llibret ens presenta la cantant al final de

FERRAN FARRÉClandestins és una peça teatral en clau de realisme poètic que viatja pel temps de la fam i la repressió a Catalunya, des d´octubre de 1944 (amb l´entrada de més de quatre mil guerrillers

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, va rebre el premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i va ser publicada per primera vegada el 1970, any en que fou estrenada al Teatre lAliança del Poblenou. Despres es va presentar al Teatre Capsa de Barcelona, on sen van fer mes de mil representacions. Ha estat portada a escena en multiples ocasions, per tota la geografia catalana, en teatres comercials o interpretada per grups daficionats. Es una satira sobre la corrupcio politica i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins dironia, llesta per ser servida en qualsevol epoca de lany, i tan valida ara com quan es va estrenar. Lestudi introductori, les propostes de treball i els comentaris de text, han anat a cura de Carme Ballus, escriptora i professora de llengua catalana a lIES A. Cumella de Granollers.

L’acció transcorre en una casa de platja, prop de Los Angeles, EUA, entre la tardor de 1960 i l’hivern de 1963.El Teddy –un prestigiós escriptor- visita la Maggie per dir-li que li han comprat els dr

A La sala despera tot gira al voltant de lencontre fortuit de tres personatges en un sanatori (manicomi?) que es converteix en espai mental i metaforic, un no-lloc de blancor antiseptica inquietant en que les tres veus visibles (mes una dinvisible), situades a la periferia, esdevenen un altaveu duna lucidesa espaterrant. Una sala despera sense esperança on hi te lloc lexploracio de labsurd de la vida mundana, la indigestio dels sentiments humans, la certesa en lescepticisme i el desvirtuament de la rao. Un text de dialegs enginyosos i monolegs delirants; de to amargant i profundament ironic. De la riota sorneguera al cinisme distingit passant per un sentit critic amb punteria i sense concessions. La sala despera es un balsam. Es latzucac de la consciencia. La ruina de la comedia. En La sala de espera todo gira alrededor del encuentro fortuito de tres personajes en un sanatorio (manicomio?) Que se convierte en espacio mental y metaforico, un no-lugar de blancura antiseptica inquietante en que las tres voces visibles (mas una de invisible), situadas en la periferia, se convierten en un altavoz de una lucidez estupenda. Una sala de espera sin esperanza donde tiene lugar la exploracion del absurdo de la vida mundana, la indigestion de los sentimientos humanos, la certeza en el escepticismo y el desvirtuament de la razon. Un texto de dialogos ingeniosos y monologos delirantes; de tono amargo y profundamente ironico. De la burla socarrona al cinismo distinguido pasando por un sentido critico con punteria y sin concesiones. La sala de espera es un balsamo. Es el callejon sin salida de la conciencia. La ruina de la comedia.

Recuperació d'una obra dramàtica en català del segle XVII, de gran interes pel seu caràcter barroc i pel fenomen de la parodia que reflecteix.

Premi de Teatre Palanca i Roca del certamen Ciutat d´Alzira .

ENTRAMÈS BURLESCH DE DOS ESTUDIANS QUE·S VEU SUN MODO DE PUSEIR Y SUN INGENI Personas que parlan BALDIRI, estudian PARUTXO, estudian [FORNERA] Una venedora de pa JUANA, la filla de la revenedora VELL PRIMERA JORNADA ( Yx[en] Baldiri y Parutxo, de estudians.) PARUTXO Gran es la miseria nostra! Baldiri, com o farem? Jo be crec que abuy podrem penjar las barras al sostre, perque en tot cas no y a, per mes que los armaris miris ni la pastera regiris, un resegonet de pa. Si maña prest no·ns donam en buscar diners, es cert que en tan grave desconsert nos em de morir de fam. Jo ja no puc sofrir mes, perque t''asegur que estich tan buit de cos que lo malich me baxa fins prop del ces. Tu, que n''ets entramaliat y fas burla de totom, vejas de quin modo y com em de axir de aquest combat. BALDIRI Jesus, y que flaca basa ets estat sempre, Parutxo! May sera home matxutxo? May sebras gobernar cassa? ................

###############################################################################################################################################################################################################################################################

La violència entre dues comunitats que comparteixen una mateixa terra ve de lluny. Probablement quasi ningú recorda des de quan ni fins i tot el primer perquè. És atiada per fonamentalismes dels dos

Fruit de la Càtedra Joan Ramis i Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral, de la Universitat de les Illes Balears, aquest anuari recull tot el que s ha fet a les Illes Balears, en el camp de

Diu la tradició que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d’un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames. Cavalca entre la puresa d’un mythos engendrat per una tradició primerenca, ora