Libros de Teatro en catalán, página 18 de 62

Els humans som carnívors, tot i que disfressam la nostra carnivoria sota el terme Óomnívor", que ens converteix en uns essers aparentment mes innocents i respectables. Menjar carn ens agrada, pero menjar carn humana ens repel·leix, ens sosmou... Pero de vegades ens menjam els nostres consemblants de moltes maneres diferents de la tradicional d'usar ganivet i forquilla. Ens els podem menjar parasitant-los emocionalment, aclaparant-los, ocupant el seu espai vital, matant-ne la creativitat... En qualsevol cas, l'autor fa un intent d'usar l'escenari imaginari per capbussar-se dins les passions (baixes i altes) que mouen les persones i que ens fan uns essers tan dificils i complexos. I quin mitja millor que el teatre per dur a terme unes aproximacions tan poc sistematiques i tan poc matematiques!

Cel·la 44 (Cinc anys en la vida i l''obra d''Ernst Toller) va ser estrenada per Grup Sis per Set de Terrassa l''any 1969. era l''epoca de l''anomenat Teatre-document, nascut a Alemanya a mitjans de la decada dels seixanta. Tambe la figura de Bertold Brecht i el seu teatre epic exercien encara una gran influencia dins el mon del teatre independent d''aleshores. Van ser força frequents els espectacles basats en la fusio de textos diversos, teatrals i no teatrals, una mena de muntatges que solien partir de la iniciativa dels directors dels grups o d''alguns investigadors o historiadors del teatre, com el malaguanyat i enyorat Xavier Fabregas, mes que dels autors dramatics propiament dits, cosa que va originar alguna polemica i mes d''una queixa per part d''aquests autors, que se sentien sovint postergats.

Auto de fe (Excel·lència) d'Antoni M. Thomàs inaugura la col·lecció Fundació Teatre Principal, que s'inclou dins la sèrie de Llibres del món i la bolla que El Gall Editor dedica al gènere teatral. Amb aquesta obra, l'autor va aconseguir el Premi Teatre Principal de Textos Dramàtics de 2002.º

Un fet real, esdevingut a la comarca de l'Urgell, es objecte de recreació literària. Un noi de quinze anys, Ramon Pubill, va morir en un estrany accident ferroviari, víctima d'un atzar tràgic. Els pe