Libros de Teatro en catalán, página 21 de 61

Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre es va estrenar a la Cova del Drac el 21 de desembre de 1968 i, juntament amb Dones, flors i pitança, de Maria Aurèlia Capmany, va marcar l'inici del teatre de cabaret literari del nostre país. Capmany, Vidal i el director Josep Anton Codina van aconseguir la creació d'un gènere musical que, lluny del "pit i cuixa", contenia un missatge amb una accentuada carrega ideològica i crítica. Manicomi d'estiu planteja una satira al voltant del contrast social que s'estableix amb l'arribada del turisme i amb la introducció de nous valors ètics. Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) va escriure Manicomi d'estiu en un moment de la seva vida que podríem qualificar de recuperació de l'esperança. L'any 1968 deixa la seva illa natal i s'instal·la a Barcelona. Així, mentre que a Mallorca, malgrat que es dedica a tots els gèneres literaris, només té l'opció de ser conegut com a poeta i narrador (L´hora verda, El dolor de cada dia, Sonets a Eurídice, Mirall de la veu i el crit), a Barcelona esdevé, a més, un veritable professional de l'escriptura de textos dramatics i du a terme muntatges amb grups teatrals molt diversos (Una Roma per Cèsar, Oratori per a un home sol sobre la terra, L'Amor de les tres taronges, Edip rei).

Avar. El personatge d'Harpagon no mereix cap altre qualificatiu. La seva cobdícia es extrema. Els seus fills esdevenen víctimes i els es imposat un matrimoni per interes. El dringar del diner per sobre de les raons del cor. Pero cal que la rao venci i l'enginy de Moliere fa retornar l'ordre natural de les coses.

Aquest volum conté quatre obres representatives de la literatura dramática catalana dels últims quaranta anys. De la dramatúrgia dels anys cinquanta es recullen dues peces estrenades per 1¿Agrupació Dramatica de Barcelona: Ball robat (1958), de Joan Oliver, i Homes i no (1957), de Manuel de Pedrolo, autors clau per interpretar el teatre d¿aquests anys. Si Oliver presenta un drama de base txekhoviana, amarat de l¿empremta filosofico-existencial de toc camusia, Pedrolo, al seu torn, reflexiona sobre la rebel·lio humana contra qualsevol tipus de limitacions. D¿altra banda, el teatre mes actual esta representat per dues peces de dos dels autors mes importants de les darreres decades. Benet i Jornet, autor d¿extensa produccio, exposa a Desig (1989) la seva visio de les passions i els sentiments humans en la dificil consecucio de la felicitat. I a Plany en la mort d¿Enric Ribera (1972), Rodolf Sirera se centra en les possibilitats d¿investigacio entorn del llenguatge teatral, sense obviar la reflexio sobre la funcio social del teatre i la seva connexio amb la realitat immediata. El present volum ha anat a cura d¿Enric Gallen, professor de Literatura Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, especialitzat en la historia del teatre catala.

Da ampla obra de Alexandre Ballester (1934), iniciada coa publicación en 1967 de Siau Benvingut, presentamos hoxe Dins un gruix de Vellut (Facem comedia) -Nun pregue de veludo (Fagamos comedia)-, talvez a sua obra mais coñecida e a unica que durante a ditadura franquista foi levada a un escenario comercial.Nun pregue de veludo, que hoxe pode ser considerada como a expresion da desesperacion, confirmaba a valia dun autor teatral que revolucionaba o teatro mallorquino do seculo XX, incorporando nas suas obras a ironia subtil, a mordacidade intelixente e, mesmo, o sarcasmo. A todo isto, Ballester engade"unha riqueza ver bal que utiliza ata o limite sonoro de disonancias e acumulacion de fonemas, unhas riquezas extraordinarias de inxerencias escenicas, unha frescura, un equilibrio dra matico e unha capacidade para o humor que non teñen equivalente no noso teatro", en palabras da escritora e critica Maria Aurelia Capmany.

Rosegó, un gos del carrer i sense amo, es acollit per Lluc Recatan. Malgrat les diferències que els separen, aprendran coses l''un de l''altre i entaularan una amistat sincera.La fortuna va voler que

Visión desoladora del mundo visto por los jóvenes: el fracaso laboral, el de las relaciones personales, etc.

El silenci i La mentida són dues obres dramàtiques escrites en francès com a hörspiel, és a dir, en tant que obres de teatre radiofònic. A El silenci (1964), en un grup de gent que parla, un home s'està callat. Es tracta d'un d'aquests silencis que es diuen "pesants", i que desencadenen moviments interiors que s'exterioritzen tot fent esdevenir la fissura d'un silenci. La mentida (1966) és una paròdia en clau d'humor. La mentida és en aquesta obra la conseqüència d'una imaginació errada. Ella és aquí (1978) és una obra que planteja que tothom té un dret: dissentir, no estar-hi d'acord.

Un jove afamat de sexe. Una mare protectora capaç de tot pel seu fill. Una noia de casa rica entusiasmada per les bones causes. Un parell d'empresaris sense escrúpols que fan i desfan els destind del mon. Una veu de televisor que transmet l'horror quoridi