Libros de Teatro en catalán, página 3 de 61

Esta es una obra sobre lo miedos contemporaneas, las relaciones humanas, perjuicios y la confianza.

Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Ramon X. Rosselló.Ara bé, més enllà de l'acció concreta que desenvolupen, totes dues ens proposen temàtiques i reflexions uni

Ara és aquella hora que clareja, i el sol surt amb simfonia de porcs que grunyen i trenquen es paisatge amb un esqueix que separa sa vida de sa mort, es ser des no ser. I fins i tot qui no té ànima,

Visqueren el temps més dramàtic, en ple domini mascle en el moment d''un primer Renaixement a Europa, en una societat obligada a la fictio. Fictio significa falsificació de la consciència a tots els

La producció teatral d'Italo Svevo (1861-1928) ha conegut una difusió, a la mateixa Itàlia, encara més tardana, i molt més limitada, que la de la seva narrativa. Lliure de les ambigüitats amb què ens desorienta el narrador en primera persona de La coscienza di Zeno, l'humorisme relativista hi mostra més obertament les seves declinacions més àcides, ara en forma de saviesa desolada, ara de manipulació cínica. Sobretot en aquesta segona accepció, els efectes que hauria provocat un text com La veritat, si hagués circulat pels escenaris del tombant de segle encara dominats per la comèdia burgesa benpensant, haurien estat devastadors. En totes quatre peces que componen la nostra selecció, i en sintonia amb les novel·les de l'autor, els formalismes socials i les teories del positivisme s'esfondren no pas amb una finalitat regeneradora, sinó amb la sinceritat frívola de qui comparteix i vol deixar al descobert, en l'envitricollat territori de les relacions prematrimonials, matrimonials i extramatrimonials, les insuperables misèries de la condició humana. El pessimisme i el dolor es fan, però, menys explícits que en les novel-les, perquè la pràctica del diàleg, alhora que allunya l'autoanàlisi introspectiva, afavoreix l'habilitat en l'argumentació, la conversa brillant i aguda. Un ús, doncs, del llenguatge a mig camí de la racionalitat i la irracionalitat, però un ús social al capdavall, que comporta una adaptació a les convencions. Cauen els bons propòsits i els valors respectables; es mantenen la paraula i la ficció _la mentida dita i la farsa representada_, les quals, amb tota la càrrega de fruïció desdramatitzadora de què són portadores, acaben justificant-se per si mateixes. L'individu viu com un divertimento tant les mancances i les incerteses pròpies com les dels altres.

"Al fons del calaix és una peça teatral amb dos personatges però que en realitat és un monòleg, i no revelaré al futur lector el contrasentit d’aquestes paraules. El monòleg d’una dona de mitjana eda

Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l'autor ens proposa una reflexió des de l'escena sobre el fet d'escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l'idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcis Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Pero aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El mes important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d'origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem es un acarament de l'autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcis Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicacio especifi ca. El conjunt configura una passejada per tota la produccio narrativa d'Oller.

Agonia” és un diàleg entre la Vida i la Mort que l’autor va escriure durant la lluita del seu pare contra el càncer. Una obra de teatre que es passeja entre les certeses més irrefutables, els dubtes

A la sala d'espera d'un hospital, un infermer escriu cartes misterioses davant la mirada d'una noia reservada i d'un home que insisteix en veure la seva filla. Els tres personatges coincideixen llargues estones i comparteixen l'espai des de perspectives ben diferents. Pero allo que inicialment es una trobada freda i desafortunada s'acaba convertint en una necessitat per als seus protagonistes. Una historia agredolça sobre la necessitat d'estimar i el poder de perdonar.

Teatro

Un metge, un capellà, una escriptora, una poetessa, una pintora, una ecologista i un economista es reuneixen en un ateneu per debatre sobre la decadència de la civilització occidental.dels pobres que

1945. Alemanya perd la Segona Guerra Mundial i els aliats intenten establir un nou ordre democratic. Pero, en realitat, el nazisme ha perdut la guerra o aquesta guerra no ha estat mes que una batalla en el cami de la consecucio d'un nou Reich filosofic i economic? L'obra ens presenta la figura del professor Martin Schwarzwald, mestre d'Alemanya, i el camuflatge de les seves idees darrere d'una retorica brillant i poetica. Una retorica i unes opinions que arriben fins als nostres dies i els moviments neonazis que campen de nou per Europa. Pero _BLUT UND BODEN ('Sang i patria')_ no es una proposta historicista, sino una reflexio espectacular, aplicant-hi noves tecniques narratives, sobre la realitat europea que vivim. Potser per aixo, el text es pregunta, i ens pregunta, si la realitat actual no ens mostra tambe un cert tancament en fals de la Segona Guerra Mundial i la victoria sobre el pensament nazi.

"Vaig intentar-ho, de debo que vaig intentar-ho de bones maneres. Li vaig demanar que callés, li vaig portar verdures, pero no va callar, li vaig demanar que callés, no callava, m'he portat bé amb tu, Eddie, estic cansat, t'has menjat totes les meves hamburgueses congelades, no em deixes dormir, calla, Eddie, calla, ho he fet tot per tu i no calles. Per aixo li vaig rebentar el cap amb la raqueta de tennis. Plas, plas, plas, plas. I va callar".

Una jove actriu irromp en una emblematica sala de teatre mentre un directorde reconegut prestigi intenta ultimar els darrers detalls tecnics la nit abansduna estrena. El que sembla una trobada casual i efimera acaba derivant enuna nit terriblement important per als dos personatges, que marcara el decursde les seves vides. Estructurada en quatre actes separats cadascun per unperiode de quinze anys, lobra ens mostra tres moments mes culminants queexpliquen les conseqüencies daquella primera trobada i que, de passada, ensparlen de levolucio del mon del teatre al nostre pais des dels anys setanta,aixi com dun amor embogit que adopta dos camins diferenciats i tragics: elde lamor romantic, que un dels personatges de la peça mostra vers laltre, i elde lamor per la professio, que laltre personatge demostra amb la seva passio,en estat pur, vers el mateix mon del teatre. A partir duna estetica aparentmentnaturalista on es dota els diferents signes teatrals dun fort simbolismeentre els quals juguen un paper important el cos dels actors, les configuracionsdespai escenic, la mateixa paraula, la musica, i llenguatges propis delmon de la dansa i el circ en moments puntuals, lobra es pot llegir com unpoema dramatic dividit en quatre estrofes, on la passio vital i el teatre suneixende la ma tot cre...

Vilafranca. Un dinar de Festa Major és la tercera i última part de la trilogia de Casanovas sobre la identitat catalana, iniciada amb Una Història Catalana (2009) i continuada amb Pàtria (2012). Vila