Libros de Teatro en catalán, página 4 de 61

Diuen que mai no sabràs del cert si un fruit és dolç o amarg fins que no te l’hagis posat a la boca. El mateix passa amb el gust de les cendres que els personatges de l’última obra de Guillem Clua es

La ciutat es desperta, i amb ella tot allò que es repeteix cada matí i la fa existir: Els primers llums, els sorolls, l’activitat humana... D’aquí a poques hores tot serà un autèntic anar i venir de

Estimades Natàlia i Priscil·la, He sabut que torneu a remoure el vostre castell de cartes. Sou dues velles dames tossudes! ¿Per ventura encara creieu que té sentit emprendre un altre cop aquest absur

Demà coneixeràs en Klein és la història d’una executiva que és víctima d’un dràstic mobbing per part de l’empresa on treballa. Arraconada en un despatx, sense personal ni res per fer, lluitarà perquè

Plastilina explora les noves formes de violència queimpregnen avui el món adolescent. En Marc, en Pau i l'Arnau, tres joves que es troben a la ratlla de la majoria d'edat, cometen una malifeta, gaire

Després d’arribar a la lluna, les dinàmiques dins la colleta d’en Tintin canvien radicalment. El jove reporter rep una oferta per a presentar el seu propi programa de televisió i al noi li falta temp

Fa uns anys em va caure a les mans un article que parlava de l?origen, desenvolupament i decadència d?una colònia de processionàries als boscos del Baix Camp. No sabria explicar ben bé la causa, però la lectura em va recordar la història d?una família que vaig arribar a conèixer molt bé quan encara vivia fora de Catalunya. Al cap d?uns mesos, vaig rebre la visita d?un amic que em va comentar, mentre repassàvem les vides dels nostres coneguts, que l?últim descendent d?aquella família havia desaparegut misteriosament i sense deixar cap rastre.

OBRA: En DONES,DONDES, DONES (premi Octubre de Teatre 2009) ens conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen. Com diu el crític Francesc Foguet en el seu excel•lent pròleg: es tracta d'una història on "el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d'explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere".

Joan Guasp ens convida, en aquesta tragicomèdia boja i frenètica, a viure el 9-N des de dins, a través d una metafora surrealista de protagonisme col lectiu molt estrafolari. El procés independentista catala, tal com sempre han vaticinat els polítics antidemòcrates espanyols, es fa constitucionalment impossible, però triomfa gracies a l enginy, l humor i l esperit lúdic del poble de Catalunya. Una denúncia a tots els sistemes polítics autoritaris.

Esta obra ha obtenido el XXIX Premio de Teatro El Micalet (2016), convocado por la Societat Coral El Micalet con la colaboración de la Universitat de València. El jurado estuvo integrado por Lucrecia

Comèdia burgesa que transcorre a un poble indeterminat de la Costa Brava, en una caseta on hi viuen una dona bella i encara jove i diversos nois i noies (fills, nebots...) a més d'un enigmàtic i viat