LA DONA DE GRIS

| hace 11 años

Una novel•la diferent, que creix a mesura que la seva lectura avança. Que no saps, ni tan sols el protagonista en té idea, cap on tombarà. Al començament pot semblar que no és negre, poder grisa —com els seus personatges— però acabarà sent d’un negre colpidor. Amb un alt component psicològic que ens portarà a conèixer l’interior del seu protagonista: les seves pors i les seves fòbies, els seus complexos —ni tan sols es pot mirar al mirall—. Un comportament quasi surrealista, enrevessat, poder fins i tot obsessiu, però que a mesura que el vas coneixent, que va creixent, el vas entenen més i més.