Cent dies de juliol.

Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d'Aleixandri per explicar aspectes d'una revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, malencaminar una guerra que es va perdre a la rereguarda. Els textos d'Aleixandri són impressions intenses i convulses, reflexions radicals d'algú que, des de l'exili, escriu creient que "segurament tot això ningú no ho llegirà". Aquest és el drama de Cent dies de juliol: adonar-se que la guerra es perdia lluny del front perquè els antifeixistes estaven més preocupats per depurar les pròpies files i per venjar obscurs episodis personals que no pas per combatre l'autèntic enemic.