NI EN CAP MAPA NI EN CAP HISTÒRIA Y OTROS ESCRITOS

Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la descenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la descriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de lartista cap al seu passat, cap a la vida i lart. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: "Daumier" correspon a la seua joventut, quan shavia instaurat la Segona República i lescenògraf va rebre una beca de la Junta dAmpliació dEstudis per anar a París; "Pequeño itinerario bélico del hambre" va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, "Ni en cap mapa, ni en cap història", escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de lescenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de lèpoca que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des dun exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló dEspanya en lExposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en lescenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de lexili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre lescenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre lescena i lart en lexili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de lexili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup dEstudis de lExili Literari i del Centre dEstudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.