VIDA I MORT D’UNA PEDRA INQUIETA I ALTRES RELATS

Des de la tènue vida mineral, inapreciable pels humans, una pedra semipreciosa aspira a ser molt més, a agradar, a seduir, a accedir a les percepcions i energies delicioses dels sers animats, provocant al seu voltant un ambient d’estrany desassossec. Una cançó el fa navegar sobre la ferma coberta dels seus pentagrames i li fa solcar un temps perdut i un amor que no va arribar a ser ni hagués pogut existir mai però que va ser realment preciós en somiar que hagués estat possible. Descobrir, segurament al llindar de la vellesa, un ínfim però persistent murmuri no se sap si per dins o per fora d’un mateix, és inquietant. Una remor de la que només ara som conscients de que ens ha acompanyat sempre, des de nens, des que començarem a caminar amb els avis, o jugàvem alegres a la platja amb la pala i el cubell al costat del somriure protector dels pares. Ara, plens d’agitació, es quan comencem a desxifrar aquest estrany murmuri. Aquest darrer conte, un tant eròtic i, a desgrat del protagonista, força còmic, reflecteix una època a la vida d’un personatge confús que, involuntàriament, no se sent pertànyer ni a la trama políticament correcte ni a la nostra desnaturalitzada espècie actual.