CATALÁN
Afinar l'estil
La reescriptura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda a partir dels comentaris d'Armand Obiols
Por Eva Comas-Arnal
-5% de dto. exclusivo web
Entrega aproximada en 2/3 semanas.
No tenemos stock, pero lo pedimos urgente al distribuidor, te lo enviamos en 24h cuando lo recibamos en nuestro almacén, en ocasiones los distribuidores no pueden servirnos el producto, en este caso anularemos el pedido y te informaremos. El importe lo cobramos sólo en el momento en el que hagamos el envío.
Sinopsis
El manuscrit original de La mort i la primavera, amb les seves múltiples reelaboracions, és un dels millors testimonis de la manera de treballar de Mercè Rodoreda. És, a més, una mostra clara que el seu estil «pur i inesperat» era fruit d’una conquesta: L’autora reescrivia i revisava el que ja havia escrit moltes vegades fins a aconseguir dotar de nitidesa i d’efecte unes imatges extremament punyents. Al novembre de 1961, després d’haver treballat durant mesos en la novel·la i d’haver-ne fet diverses versions, Rodoreda va mostrar per primer cop La mort i la primavera al seu company Armand Obiols. Aquest, admirant-ne la qualitat, es va abocar a convèncer la seva companya que aquella obra seria una de les més grans de tota la seva trajectòria; superior, al seu judici, a La plaça del Diamant. A partir de llavors, Obiols va comentar-li, a sobre mateix de l’esborrany de l’última de les versions escrites el 1961, i també per carta, tots els capítols de la primera part i els primers de la segona part. La investigació d’Eva Comas Arnal posa la lent d’augment en aquests passatges comentats per Obiols i en la posterior tasca de reescriptura que en va fer Rodoreda. Més enllà de si l’escriptora adoptava o no els suggeriments del seu company, és necessari adonar-se que en aquests passatges comentats i en la seva posterior reelaboració, Rodoreda i Obiols van sostenir un diàleg fascinant a propòsit de l’estil. L’assaig que teniu a les mans mira d’escatir quins són, precisament, els principis bàsics que governen aquest diàleg.
Ficha Técnica
Editorial: Mercè Rodoreda Fundació Privada
ISBN: 9788412113464
Idioma: Catalán
Número de páginas: 235
Tiempo de lectura: 5h 33m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 02/05/2022
Año de edición: 2022
Plaza de edición: Es
Colección:
Biblioteca Mercè Rodoreda
Biblioteca Mercè Rodoreda
Número: 16
Alto: 24.0 cm
Ancho: 17.0 cm
Grueso: 1.8 cm
Peso: 425.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Eva Comas-Arnal directamente en tu email
Reseñas sobre Afinar l'estil
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
El manuscrit original de La mort i la primavera, amb les seves múltiples reelaboracions, és un dels millors testimonis de la manera de treballar de Mercè Rodoreda. És, a més, una mostra clara que el seu estil «pur i inesperat» era fruit d’una conquesta: L’autora reescrivia i revisava el que ja havia escrit moltes vegades fins a aconseguir dotar de nitidesa i d’efecte unes imatges extremament punyents. Al novembre de 1961, després d’haver treballat durant mesos en la novel·la i d’haver-ne fet diverses versions, Rodoreda va mostrar per primer cop La mort i la primavera al seu company Armand Obiols. Aquest, admirant-ne la qualitat, es va abocar a convèncer la seva companya que aquella obra seria una de les més grans de tota la seva trajectòria; superior, al seu judici, a La plaça del Diamant. A partir de llavors, Obiols va comentar-li, a sobre mateix de l’esborrany de l’última de les versions escrites el 1961, i també per carta, tots els capítols de la primera part i els primers de la segona part. La investigació d’Eva Comas Arnal posa la lent d’augment en aquests passatges comentats per Obiols i en la posterior tasca de reescriptura que en va fer Rodoreda. Més enllà de si l’escriptora adoptava o no els suggeriments del seu company, és necessari adonar-se que en aquests passatges comentats i en la seva posterior reelaboració, Rodoreda i Obiols van sostenir un diàleg fascinant a propòsit de l’estil. L’assaig que teniu a les mans mira d’escatir quins són, precisament, els principis bàsics que governen aquest diàleg.